Hi ha monòlegs traïdors i n’hi ha que són un regal. I el que li ha escrit el dramaturg uruguaià Gabriel Calderón a Joan Carreras és dels primers. Va aixecar admiració a Temporada Alta i l’ha provocat a Madrid. I ara ens arriba al Lliure aquesta versió del Ricard III de Shakespeare per a un sol actor, on Carreras s’encara amb l’espectador per estabornir-lo amb la seva violència, els seus neguits, la seva mala sort.
Es tracta d’un text molt bernhardià en el qual un actor prepara la seva interpretació de Ricard III, el malvat per excel·lència. I ens pregunta quina distància hi ha entre l’actor i el personatge per proposar una reflexió sobre els límits de l’ambició humana. Calderón em deia no fa gaire que la seva obra “havia de treure la foscor, havia de ser verí, havia de transformar-se a poc a poc en el fang del ressentiment”.
