Hi ha actors que treballen molt, que participen a dues o tres obres cada temporada, que roden sèries i pel·lícules, que sembla que sempre hi són. I potser no són intèrprets populars, famosos, d'aquells que la gent para pel carrer. Fins que un dramaturg de primera els escriu una obra per a ells. Aleshores, tot canvia. Perquè hi ha un abans i un després d''Història d'un senglar' en la vida professional de Joan Carreras.
L'uruguaià Gabriel Calderón va escriure la història d'un actor que ha de fer de Ricard III i, de mica en mica, mentre prepara el personatge, es va convertint en aquest ésser menyspreable, iracund i ambiciós que va imaginar Shakespeare. Carreras no només s'ha de ficar en la pell del duc de York, sinó que ho ha de fer a poc a poc i de manera contemporània. No té familiars a qui aniquilar per arribar al tron, sinó companys de professió a qui detesta, que creu que no estan a l'altura.
Una gran funció, per sucar-hi pa
El repte de l'actor és majúscul. Perquè ha d'interpretar dos personatges alhora: el de l'actor i el del malvat. Fins que arribin a confluir. Però, quan això passa, hem de continuar veient dos personatges. Aquí és on Carreras excel·leix, ja que, posseït per la bogeria homicida i verbal de Ricard, no deixa de tocar de peus a terra. Juga amb les màscares i juga amb el punt de vista.
La direcció del mateix Calderón és mil·limetrada. Sempre al servei del seu text i del seu actor. Tan sols li cal un tron extret d'un local de BDSM i unes quantes pólvores. I que Carreras digui les coses pel seu nom: que els productors són uns ploramiques, que els dramaturgs són mercaders de l'aire i els directors, ximples i estúpids. Una gran funció, per sucar-hi pa.
No et perdis les obres recomanades de la cartellera de teatre.
