Hi ha una ciència que no pot fugir de les fugides que fan els humans al llarg i ample del món: la geografia humana. I és que, tal com descriu la directora Judith Pujol a la sinopsi de l'obra, la fugida deixa rere seu un mapa: “Qui fuig ho fa d’algun lloc, d’alguna cosa o d’algú, i elabora sovint, per assaig i error, un mapa personal [...] Els nostres moviments marquen estries en el mapamundi del futur i deixen petjades equiparables a les pintures rupestres.” I aquestes estries són personals, però també globals i van deixant el seu gra de sorra en l'estructura geogràfica del món.
Amb aquesta exploració com a punt de partida, l’obra traça un itinerari a través de diferents formes de fugir. El fil conductor és una conductora obsessionada per marxar i la seva parella, aferrada a quedar-se, que ens fan qüestionar què vol dir això del flight response. Però el mosaic és molt més ampli: els actors també posen sobre l’escenari altres perspectives i maneres d’escapar-se, com la de l’esclau Henry Box Brown, que es va amagar dins d’una caixa, o la de la poeta Elise Cowen, que es va llançar d’un setè pis.
A escena hi trobem quatre intèrprets —Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Laia Marull i Lara Salvador Peydró—, la ballarina Dasha Lavrennikov i la participació de la Coral Sant Jordi. I potser el públic també acabarà formant part d’aquest mapa de fugides, perquè l’espectacle continua més enllà de l’escenari amb una recol·lecció d’històries i experiències d'escapisme. Inventari de fugides es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de maig al 21 de juny.
