Hi ha un moment de 'Lali Symon' en què cauen totes les màscares, però l'espectador potser no ho sap, ja que, tot seguit, Joana Pérez-Lali Symon (Emma Vilarasau) fa una abrandada defensa de la ficció per davant de l'autoficció i els gèneres documentals. És un moment breu, en què pensem que la fórmula que ha utilitzat Sergi Belbel de barrejar un drama familiar amb el monòleg còmic funciona. Però es diuen tantes coses i tan diferents que l'espectacle no aconsegueix arribar a l'excel·lent.
'Lali Symon' ens explica, al cap i a la fi, la història d'una dona que, per mantenir la intimitat, s'ha inventat una personalitat falsa que l'ha feta triomfar com a monologuista. Pel camí, ha descuidat la filla (Violeta, Júlia Bonjoch) i s'ha hagut de fer càrrec de la mare (Aurora, Mont Plans). Ningú no sap que la Lali Symon que triomfa als teatres i a la tele és la Joana Pérez, llevat d'elles dues. Però d'elles, no en parla mai. A la ficció, no té descendència, és extravertida i dispara contra el poder. A casa, persegueix l'amor de la Violeta i intenta defensar-se dels estirabots de l'Aurora.
És divertit veure Vilarasau disfressada d'Eva Hache disparant munició de fogueig
Després de dues hores de funció, ens preguntem com hauria estat aquesta obra sense els monòlegs de la Lali Symon. Molt més trista i convencional, certament. Però segurament més compacta i no ens hauríem adonat que, per sort, Belbel es va dedicar a dirigir i escriure teatre, perquè si s'hagués decantat pels monòlegs, no hauria excel·lit de la mateixa manera.
És divertit veure Vilarasau disfressada d'Eva Hache disparant munició de fogueig (si han vist algun cop Marc Sarrats, per exemple, ho entendran) i és molt interessant la reivindicació que fa de Joan Rivers i Lily Tomlin i de tantes altres dones que han demostrat que poden regnar en el món de l'stand-up.
Però el millor de la funció, sens dubte, ho trobem quan la Joana, la Violeta i l'Aurora es relacionen, en els seus conflictes, frustracions i desigs. Aquí veiem un Belbel que fa màgia amb les paraules i les situacions, que dirigeix de manera esplèndida tres actrius majúscules. I que sap agafar la realitat per aixecar una ficció sobre les cures de primera. La resta és xerrameca.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
