Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Leticia Dolera: “No he fet teatre fins ara perquè no m'ho havien trucat mai abans”

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Leticia Dolera
©Alfredo Arias

Leticia Dolera: “No he fet teatre fins ara perquè no m'ho havien trucat mai abans”

L'actriu debuta al teatre fent 'Les coses excepcionals' al Capitol i diu que s'ho està passant pipa

Per Andreu Gomila
Advertising

Filla del Clot i de Sants, Leticia Dolera acaba de debutar en el teatre amb 'Les coses excepcionals', en substitució de Pau Roca, que ha interpretat el seu paper fins ara. Sí, ho han llegit bé. Diumenge que ve acabarà la setmana i mitja de funcions que està fent del monòleg de Duncan Macmillan al Capitol i mai abans l'actriu no havia trepitjat un escenari com cal. Ja els diem que li està agradant l'experiència... Viu a La Latina, a Madrid, i és a Barcelona escrivint la segona temporada de la sèrie 'Vida perfecta', que va estrenar la tardor passada a Movistar+.

Per què no havies fet mai teatre?
No he fet teatre fins ara perquè no m'havien trucat mai abans. La gent es pensa que només faig cinema. No em moc gaire en l'ambient teatral... És veritat que els Sixto Paz m'havien fet una proposta abans. També vaig fer una col·laboració en una obra de Jordi Vilches.

I debutes amb una obra que fins ara havia fet Pau Roca, company teu d'estudis a la Nancy Tuñón.
M'agrada molt el que fan els Sixto Paz. He vist 'Pulmons', 'L'efecte' i 'Història'. És una mena de teatre contemporani que té molt contingut i, alhora, molt assequible. Quan en Pau m'ho va proposar havia de dir que sí.

Què tal ha estat que Pau Roca et dirigís?
En Pau és una persona molt intel·ligent a l'hora de dirigir-te.

TItol

"És una experiència molt orgànica, que em connecta molt amb el present"

T'ho estàs passant bé en escena, com per repetir?
Estic gaudint moltíssim. És una experiència molt orgànica, que em connecta molt amb el present. Estic molt connectada perquè, a més, és un monòleg i no puc baixar la guàrdia.

L'obra parla del suïcidi. Poca broma.
I de les malalties mentals. És una comèdia dramàtica que parla d'un tabú, al qual ens hi apropem de manera delicada, sensible, empàtica, alliberadora...

Què et fa tornar a Barcelona?
Els meus propis records. Me'n vaig anar als 18 anys i sempre hi torno. A més, sempre acabo rodant aquí.

No has pensat mai a portar al teatre la teva pel·lícula 'Requisitos para ser una persona normal'?
No. Aquesta història ja l'he explicat. Si em plantegés escriure una obra de teatre, pensaria en una altra història.

T'agradaria continua amb 'Les coses excepcionals' i no acabar diumenge?
M'agradaria moure-la, fer bolos per Catalunya.

NO T'HO PERDIS: Les 50 millors pel·lis catalanes de la història

 

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising