[category]
[title]
El llarg monòleg que interpreta Oriol Genís a les acaballes d'Opereta imaginària no serà, quan acabi la present temporada, un simple moment deliciós que uns quants han tingut la sort de veure. Sinó que serà molt més. L'actor ha tingut altres instants de glòria en les últimes dècades (a Els jocs florals de Canprosa, a Vespres de la Beata Verge, etc.), però aquest, quan es disposa a explicar el principi de la seva novel·la i enfila un reguitzell de frases soltes, cadascuna certificada per un personatge diferent, en una conversa hilarant, és de perdre l'oremus.
Però hi ha un abans, la història d'un grup d'actors i actrius, una cantant i un performer, que expliquen coses que potser no tenen gaire sentit, o segurament en tenen molt: reflexions llançades al vol sobre la condició humana, relats de batalles impossibles, cançons hilarants sobre la conducció d'automòbils, enamoraments viscerals, narracions sobre el temps meteorològic... L'obra del suís Valère Novarina és talment el que ens proposa, una opereta (gènere lleuger) que fa esclatar en mil bocins la imaginació teatral.
Arribas tenia mil opcions a l'hora d'enfrontar-se a la peça i no s'equivoca mai
Es pot anar més enllà? No ho sé. El que és segur és que el director i traductor de la peça, Albert Arribas, ha aixecat un muntatge que va tenir una primera fase molt dura a l'hora de traslladar al català la filigrana verbal de Novarina, en una versió que és una obra nova en ella mateixa. I que després ha hagut de portar a escena en un salt al buit des d'una altura considerable, ja que el text no ve acompanyat d'acotacions de cap mena. Tot és obra del director.
Arribas tenia mil opcions a l'hora d'enfrontar-se a la peça i no s'equivoca mai. Ni amb el to burlesc. Podria haver-lo rebaixat o haver-li atorgat més seriositat. Però no sé si els espectadors haurien aguantat les gairebé dues hores de metratge sense defallir. No hi ha gest sobrer, ni vestuari inadequat, ni cap aportació supèrflua. Aquesta Opereta imaginària demana un engranatge precís i, és clar, la voluntat d'un espectador que es vulgui deixar sorprendre.
Fa anys que Arribas, amb Centaure Produccions, demostra que un altre teatre és possible. Amb Genís, Antònia Jaume i Màrcia Cisteró ha creat un equip que ha anat fent-se seu un llenguatge que defuig el naturalisme, que busca altres teatralitats, amb obres de Lluïsa Cunillé, Víctor Català o Albert Balasch. Amb Opereta imaginària i la màgia de Novarina ha aconseguit allò tan difícil en un teatre que és que el públic marxi conscient que ha vist un espectacle extraordinari sense saber ben bé per què. Una experiència verbal, humanística i sensorial que només es pot viure en un teatre.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.