Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Pallassos emblemàtics

Pallassos emblemàtics

Barcelona té i ha tingut alguns dels millors pallassos del món, i aquesta és només una petita selecció dels homes i les dones que més ens fan i ens han fet riure

Tortell Poltrona
Per Andreu Gomila |
Advertising

En Tortell Poltrona o el Jordi Martínez sempre diuen que el circ és la branca pobre de la cultura. I en Carlos Raluy es queixa de l'obsessió d'alguns per acabar amb ells. Però aquí no volem llançar cap manifest, sinó retre homenatge a aquells éssers humans que han vingut al món a fer-nos riure, segurament la tasca més difícil que pot tenir una persona: els pallassos. Per cert, si voleu veure circ i no només deleitar-vos amb les carotes dels nostres clowns, mireu aquí.

Charlie Rivel

Charlie Rivel

És, sens dubte, el pallasso més important de la història d'aquest país. El seu udol, potser trist, encara el senten els més petits, transmès de generació en generació, com qualsevol cançó popular. A més, dóna nom a l'escola de circ de l'espai que més ha fet pel circ a Catalunya en els últims anys, l'Ateneu Popular de Nou Barris. Només cal veure alguna de les seves entrades a YouTube per adonar-se de la seva dimensió. El més gran.

Tortell Poltrona

Tortell Poltrona

En Jaume Mateu encara és el nostre pallasso. Fa dècades que té un número que és dels millors del continent, el de les cadires, i ha aconseguit que la carpa del Circ Cric al Montseny esdevingui un lloc de pelegrinació. És combatiu, directe, quan es treu el nas vermell. No debades, dirigeix l'ONG Pallassos Sense Fronteres, amb seu al Poble-sec. Quan se'l calça, és l'home més entranyable del món. Qui no s'ha pixat de riure amb la puça?

Advertising
Monti
Picasa

Monti

Va morir l'estiu del 2013 amb només 48 anys, quan estava al cim de la seva carrera. Un pallasso de raça com pocs, que va ser director del Price madrileny i autor, amb Jordi Martínez, d'alguns dels millors espectacles que hem vist en els últims anys, com 'Classix' o 'Klowns'. Fa uns mesos vam poder gaudir d'un esplèndid homenatge: 'Rhum'.

Pepa Plana

Pepa Plana

És LA pallassa. El seu 'De Pe a Pa', de finals dels 90, va marcar una època, a banda de demostrar que això de fer riure no era una exclusiva dels homes. Va crear el Festival de Pallasses d'Andorra i ara la tenim pel món a l''Amaluna' del Cirque du Soleil. Poca broma.

Advertising
Claret Papiol

Claret Papiol

És esprimatxat i té un humor tanoca espaterrant, sobretot perquè mai no ens fa creure que som nosaltres, els imbècils. És magrittià, brossià, i les seves dues llàgrimes blanques i el seu nas vermell et destrossen el cervell. Un mite viu del circ català dels anys 80 que encara està en plena forma.

Jango Edwards

Jango Edwards

És nord-americà i ningú no l'ha sentit dir una paraula en castellà o català. No li cal. Però des que el tenim a Barcelona, és un dels reis dels pallassos, amb temple propi, l'Almazen del Raval. És, sens dubte, el més poca-solta de tots.

Advertising
Marcel Gros

Marcel Gros

Va fundar el Teatre Mòbil a mitjans dels 80 i es va convertir de seguida en un estendard del nou circ català. El seu barretet i el elàstics vermells, a sobre d'una samarreta negra, l'han convertit en el pallasso més elegant. Per cert, és un gran manipulador d'objectes.

Non solum

Sergi López

No és un 'pallasso' en el sentit estricte del terme, però qui hagi vist 'Non solum' o '30/40 Livingstone' no tindria cap dubte a l'hora d'incloure'l aquí. Es mou per l'escena sense complexes. Es mou com si els seus braços fossis un avió que s'ha d'emportar tota la humanitat a un altre planeta. I és tan graciós que el voldries sempre a sopar a casa!

Advertising
Rubianes

Pepe Rubianes

Ell sol era capaç d'omplir 8 hores i mitja de televisió, com va fer el 1999 amb Andreu Buenafuente. Segurament és el còmic més important de finals de segle XX i primers del XXI. I, esclar, un pallasso de totes totes -nota: pocs són els còmics que puguin ser alhora pallassos-. Amb la seva mirada t'hipnotitzava. I amb cinc segons de xerrar, et noquejava l'estómac. N'hi va haver molts que es van fer pipí a sobre. El seu 'Rubianes, solamente', que de tant en tant passen per la tele, és un clàssic.

Advertising