Petherbridge volia fer el 'Rei Lear'

Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques Desdèmona    De vegades, passen coses que no s’ajusten al que esperaves, com, per exemple, dues grans joves actrius que pugen a l’escenari i no s’atreveixen a agafar els seus personatges pel coll, incapaces de convèncer-nos que són Desdèmona i Emília, i no Sara Espígul i Alba Florejachs ‘fent de’ la dona d’Otel·lo i la dona de Iago. I aquí, potser, cal donar la culpa al director, Martí Torras, que no ha sabut interpretar aquesta obra de la nord-americana Paula Vogel que ens mostra la vida a la bugaderia dels protagonistes femenins de l’'Otel·lo' de Shakespeare. Krum (El Crosta) Una barri gris en una ciutat gris i un pom de personatges de vida gris tunejats fins a l’esperpent. Aquest és el món que descriu el dramaturg israelià Hanoch Levin (1943/1999) a 'Krum', un mosaic de fràgils éssers humans que busquen companyia, que busquen calor humà sense gaire sort. Què sols que estan! 'Krum' és una obra força coral amb un personatge que reparteix joc i que és l’únic que assumeix la seva inutilitat sense caure en els braços del somni reparador.  Polònia. El musical La intervenció de Jordi

Les obres de l'autor anglès que ens han sacsejat en els últims quinze anys Aquest Sant Jordi va fer 450 anys que va néixer el millor dramaturg de la història i, per molts, també el millor escriptor de la història: William Shakespeare. En els últims anys hem vist moltes versions d'obres seves a casa nostra. Radicals, conservadores, bones, dolentes. Grans directors, com Rigola, Broggi o Bieito, s'hi han enfrontat, així com grans actors l'han interpretat. També ens han visitat moltes companyies de fora amb Shakespeare com a bandera. Aquí fem un repàs dels muntatges que més ens han impactat. El Rei Lear: Bieito (2004) Calixto Bieito ha fet una desena d'obres de Shakespeare, però ens quedem amb aquesta en el primer lloc del top 9. Es va estrenar al Romea, amb un Pou estratosfèric en la pell del tirà. Recordar-lo sota la pluja, abandonat, ferit, és recordar una de les millors obres de teatre que he vist mai. L'adaptació de Bieito tenia tots els seus ingredients: potència lírica, gran direcció d'actors i un ritme que et deixava estabornit. Juli Cèsar: Rigola (2002) Va ser la confirmació d'Àlex Rigola com a director d'escena, amb un muntatge minimalista, al Lliure de Gràcia, que deixava tot el pes de la tragèdia romana en els actors. Tots ells, com Rigola, gairebé començaven. Fixin-se en el repartiment: Nao Albet, Mireia Aixalà, Pere Arquillé, Ferran Carvajal, Tilda Espluga, Cristina Genebat, Julio Manrique, Alícia Pérez, Xavier Ripoll, Marc Rodríguez, Eugeni Roig, Joel Roldán i Davi

Entrevista a l'actor, que assumeix el repte d'interpretar tot sol al Teatre Borràs l'obra de Guimerà, amb Pau Miró com a director d'escena Lluís Homar està pletòric. Per ser més exactes, està eufòric. Ho diu ell mateix. Assegura, veu ferma, convençut, content, que està en un d'aquells moments dolços de la vida i que tot té a veure amb l'amor. I és un home de 57 anys que s'emociona quan li preguntem els seus lligams afectius amb Terra baixa, l'obra que va posar de llarg a Temporada Alta i que ja és al Borràs. És un home que és la història viva del teatre i del cinema català. Un amant que vol tornar alguna cosa al públic, a la gent. Fa prop de 35 anys, va veure Michael Pennington fent de Hamlet a l'Aldwych Theatre de Londres per a 1.200 persones. "Vaig veure un actor que es mostrava com a ésser humà". I això és el que vol fer ell amb l'obra d'Àngel Guimerà, mostrar-se com a Lluís Homar mentre interpreta el clàssic dels clàssics del teatre català. Per què? Doncs, perquè, confessa, està en un moment vital en què veu les coses clares, en un d'aquells instants en què "comences a entendre de què va la vida". I 'Terra baixa' té una mica a veure amb tot això. Té a veure amb què és una obra que ha marcat la seva vida, amb què ha crescut, amb què s'ha fet. Als 17 anys, Homar va fer per primer vegada de Manelic. Era a Horta. I Josep Montanyès el va veure. De seguida li va proposar de passar a formar part de la companyia Teatre de l'Escorpí, embrió dels que fundarien el Teatre Lliure el 1