Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Petherbridge volia fer el 'Rei Lear'

Petherbridge volia fer el 'Rei Lear'

L’actor anglès repassarà al Teatre Lliure la seva brillant carrera teatral a través dels personatges de Shakespeare a 'My perfect mind'

My perfect mind
©Manuel Harlan My perfect mind
Per Andreu Gomila
Advertising

Edward Petherbridge està content. El dia que el truquem seu tranquil·lament en una cafeteria de Birmingham, l'endemà d'una "gran nit" de 'My perfect mind', l'espectacle que també podrem veure al Teatre Lliure i en el qual, confessa, ens explica la seva vida dalt d'un escenari amb l'excusa del rei Lear. Un dels pocs grans personatge de Shakespeare que no ha interpretat mai i que es troba, de fet, en l'origen d'aquest muntatge: quan l'assajava, el 2007, va patir un vessament cerebral que el va deixar gairebé immòbil. Va oblidar moltes coses, però el paper de Lear no va marxar del seu cap. Petherbridge diu que portar-lo ara a escena és el seu "premi" i admet que avui dia no seria capaç d'encarnar-lo, ja que li caldria una energia que no té.

"Hi ha gent que em diu que My perfect mind és una master-class sobre el 'Rei Lear', però jo voldria que fos una cosa més divertida", diu. Petherbridge admet que s'ho passa pipa fent aquesta obra. "És un viatge, una calidoscopi, amb molts canvis d'escena, de personatges, de direcció. Però arriba un moment en què em sento molt còmode", afirma. Fins i tot es permet el luxe d'improvisar i de riure-se'n d'il·lustres companys d'ofici.

Ell, que va treballar a les ordres de Laurence Olivier, diu que aquí ha pogut resoldre un enigma que li va posar el gran actor anglès: "La diferència entre la veritat veritable i la il·lusió de la veritat -deia Olivier- és el que esteu a punt d'aprendre. I seguireu aprenent-la fins al dia que moriu". "Ara tinc l'oportunitat de dirimir-ho", afirma Petherbridge. Per què? Doncs, perquè serà la seva vida la que veurem en escena amb els personatges que han fet de mitjancers. No hem d'oblidar que estem parlant d'un home que va estrenar el 'Rosencratz i Guildenstern són morts' de Tom Stoppard, que ha viatjat per mig món fent teatre i que va fundar una companyia amb Ian McKellen.

Shakespeare, tanmateix, sempre és un repte, encara que no sigui director. "A Anglaterra, els directors sempre es pregunten què puc fer de diferent -diu Petherbridge-. Els actors, en canvi, no senten que hagin de fer coses noves. Jo, quan faig Shakespeare, intento anar al personatge autèntic, sense trucs". Això sí, no té preferències entre els dolentots i els bons, entre Iago i Otel·lo, entre Macbeth i Romeu. I li agrada tant passar-s'ho bé que assegura que és més difícil fer de Julieta que de rei Lear.

També t'agradarà

Teatre

Shakespeare a la cartellera

Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques Desdèmona    De vegades, passen coses que no s’ajusten al que esperaves, com, per exemple, dues grans joves actrius que pugen a l’escenari i no s’atreveixen a agafar els seus personatges pel coll, incapaces de convèncer-nos que són Desdèmona i Emília, i no Sara Espígul i Alba Florejachs ‘fent de’ la dona d’Otel·lo i la dona de Iago. I aquí, potser, cal donar la culpa al director, Martí Torras, que no ha sabut interpretar aquesta obra de la nord-americana Paula Vogel que ens mostra la vida a la bugaderia dels protagonistes femenins de l’'Otel·lo' de Shakespeare. Krum (El Crosta) Una barri gris en una ciutat gris i un pom de personatges de vida gris tunejats fins a l’esperpent. Aquest és el món que descriu el dramaturg israelià Hanoch Levin (1943/1999) a 'Krum', un mosaic de fràgils éssers humans que busquen companyia, que busquen calor humà sense gaire sort. Què sols que estan! 'Krum' és una obra força coral amb un personatge que reparteix joc i que és l’únic que assumeix la seva inutilitat sense caure en els braços del somni reparador.  Polònia. El musical La intervenció de Jordi

Teatre

Shakespeare: les millors obres del segle XXI

Les obres de l'autor anglès que ens han sacsejat en els últims quinze anys Aquest Sant Jordi va fer 450 anys que va néixer el millor dramaturg de la història i, per molts, també el millor escriptor de la història: William Shakespeare. En els últims anys hem vist moltes versions d'obres seves a casa nostra. Radicals, conservadores, bones, dolentes. Grans directors, com Rigola, Broggi o Bieito, s'hi han enfrontat, així com grans actors l'han interpretat. També ens han visitat moltes companyies de fora amb Shakespeare com a bandera. Aquí fem un repàs dels muntatges que més ens han impactat. El Rei Lear: Bieito (2004) Calixto Bieito ha fet una desena d'obres de Shakespeare, però ens quedem amb aquesta en el primer lloc del top 9. Es va estrenar al Romea, amb un Pou estratosfèric en la pell del tirà. Recordar-lo sota la pluja, abandonat, ferit, és recordar una de les millors obres de teatre que he vist mai. L'adaptació de Bieito tenia tots els seus ingredients: potència lírica, gran direcció d'actors i un ritme que et deixava estabornit. Juli Cèsar: Rigola (2002) Va ser la confirmació d'Àlex Rigola com a director d'escena, amb un muntatge minimalista, al Lliure de Gràcia, que deixava tot el pes de la tragèdia romana en els actors. Tots ells, com Rigola, gairebé començaven. Fixin-se en el repartiment: Nao Albet, Mireia Aixalà, Pere Arquillé, Ferran Carvajal, Tilda Espluga, Cristina Genebat, Julio Manrique, Alícia Pérez, Xavier Ripoll, Marc Rodríguez, Eugeni Roig, Joel Roldán i Davi

Advertising
Teatre

Lluís Homar és 'Terra baixa'

Entrevista a l'actor, que assumeix el repte d'interpretar tot sol al Teatre Borràs l'obra de Guimerà, amb Pau Miró com a director d'escena Lluís Homar està pletòric. Per ser més exactes, està eufòric. Ho diu ell mateix. Assegura, veu ferma, convençut, content, que està en un d'aquells moments dolços de la vida i que tot té a veure amb l'amor. I és un home de 57 anys que s'emociona quan li preguntem els seus lligams afectius amb Terra baixa, l'obra que va posar de llarg a Temporada Alta i que ja és al Borràs. És un home que és la història viva del teatre i del cinema català. Un amant que vol tornar alguna cosa al públic, a la gent. Fa prop de 35 anys, va veure Michael Pennington fent de Hamlet a l'Aldwych Theatre de Londres per a 1.200 persones. "Vaig veure un actor que es mostrava com a ésser humà". I això és el que vol fer ell amb l'obra d'Àngel Guimerà, mostrar-se com a Lluís Homar mentre interpreta el clàssic dels clàssics del teatre català. Per què? Doncs, perquè, confessa, està en un moment vital en què veu les coses clares, en un d'aquells instants en què "comences a entendre de què va la vida". I 'Terra baixa' té una mica a veure amb tot això. Té a veure amb què és una obra que ha marcat la seva vida, amb què ha crescut, amb què s'ha fet. Als 17 anys, Homar va fer per primer vegada de Manelic. Era a Horta. I Josep Montanyès el va veure. De seguida li va proposar de passar a formar part de la companyia Teatre de l'Escorpí, embrió dels que fundarien el Teatre Lliure el 1

Advertising