Feia més de 30 anys que el clàssic muntanyenc de Jordi Pere Cerdà 'Quatre dones i el sol' no visitava un teatre de Barcelona. Una obra que explica la duresa de la vida a muntanya, sobretot per a les dones, encadenades al lloc i als homes. I només per sentir el que l'escriptor rossellonès va escriure ja val la pena fer una visita al Teatre Akadèmia.
Una altra cosa és el resultat final de tot plegat. L'actor Roger Casamajor, bregat en mil batalles, s'estrena com a director d'escena amb aquesta producció de l'Escena Nacional d'Andorra. Les intencions són bones, com no deixar marxar les actrius de l'escenari, fins i tot el caire místic que ofereix al muntatge. Però ficar els seus personatges en un laberint escenogràfic, com si fossin ratolins de laboratori, no sé si juga a favor de la proposta.
Annabel Castan, Irina Robles, Jèssica Casal i Núria Montes donen vida a una família marcada per un passat complicat i un present de guerra que manté el Baptista, fill de la Margarida, germà de l'Ariadna i marit de la Bepa, lluny de casa. L'arribada d'un mosso ben plantat i amb moto per ajudar-les en les feines del camp revoluciona la llar i fa aflorar vells conflictes. I, llevat de Castan, una esplèndida Margarida, la resta de les actrius tenen una propensió excessiva a alçar la veu, a cridar sense necessitat. I les paraules de Cerdà requereixen una altra textura, una altra suavitat.
