[image]
[title]Què està passant a Turquia? Com viu el món del teatre ser el famós pont entre Orient i Occident? Com estan vivint l'augment de l'autoritarisme? Yesim Özsoy és l'autora d''Històries d'Istanbul' i una de les autores més populars del seu país, amb estrenes a diferents punts d'Europa. I potser, de Barcelona estant, la millor persona per explicar-nos la realitat del seu país.
A 'Històries d'Istanbul' es parla molt de nostàlgia...
A Istanbul hi ha molt moviment d'est a oest, de l'est de Turquia a Istanbul. I d'Istanbul cap a Europa. Més que de nostàlgia, parlaria d'identitat i d'amor cap a la ciutat. Amor i odi.
La gent d'Istanbul, se l'estima, la ciutat?
És una relació d'amor-odi. És una ciutat molt caòtica. El títol original de l'obra és 'Aksak Istanbul'. 'Aksak' és una paraula polisèmica que vol dir algú que marxa, però també és un terme musical, que fa referència a un ritme asimètric de la música tradicional turca, equivalent al 3/4. I també és una cosa que no flueix, que va malament. L'obra és com Istanbul, de coses que no van bé i que són asimètriques... És dur, viure a Istanbul. Som 15-20 milions d'habitants.
Els teus personatges són tristos...
Sempre hi ha drama i caos, coses doloroses. Els personatges senten dolor i nostàlgia.
I els temps que corren no són molt alegres...
Són difícils, els d'ara. Hi ha periodistes i escriptors que són a la presó pel que han escrit. Hi ha una mena de policia de la moral que vigila les nostres obres. Però també s'estan produint coses molt bones: l'art floreix en els temps més difícils. I hi ha moltes coses sobre les que escriure.
Vas començar dirigint Beckett, oi?
Em va influir molt i l'he llegit molt. Però també m'ha influït l'art tradicional de contar històries. M'agrada el teatre postdramàtic i la fragmentació, quan l'estructura és important.
És el primer cop que 'Històries d'Istanbul' es fa fora de Turquia...
La vaig dirigir jo, aquesta obra, i m'és difícil allunar-me'n.
Clips Histories Istanbul from Barcelona Cultura on Vimeo.
L'obra parla del dia a dia de la gent. Pots imaginar-te la gent d'Istanbul a través de la teva obra?
Potser sí. Istanbul i Turquia no són una sola cosa. Són una ciutat i un país enmig de l'est i de l'oest. La dualitat no és només dramàtica. Des d'Europa, es veuen com a víctimes de la dictadura, tradicionals, religiosos, però també són moderns, laics... Turquia no és només europea i tampoc no és l'Orient Mitjà.
Com es va rebre la teva obra?
Es va estrenar el 2006 i va ser triada com la millor de l'any. Hi ha diferents personatges que parlen directament a la gent, de manera empàtica, i les històries que s'hi expliquen són, potser, molt properes als espectadors turcs.
Has reescrit alguna part per dur-la a Barcelona?
Sí, perquè quan la vaig escriure havíem viscut tres cops d'estat i l'any passat en vam viure un altre intent. Carles Batlle em va demanar d'actualitzar-la.
T'has sentit amenaçada?
La situació és molt complicada. Vaig escriure una obra amb l'Helena Tornero que es deia 'Amor i feixisme', amb un grup d'actrius que no duien sostenidors. Va ser el 2012. La meva última obra va sobre els nins que han mort per culpa de la guerra i el terrorisme en els últims dos anys. Però no diré que sóc lliure d'escriure el que vulgui. Cada dia, hi ha gent que és perseguida pel que diu a les xarxes socials, o perquè escriu en una revista kurda, o perquè demana la pau... I han deixar el país o van a la presó. Aquestes coses passen. No els maten, però la possibilitat d'anar a la presó per fer el que fas, existeix.
Et censures?
No deixem de fer el que hem de fer. No tenim por d'aquesta mena de coses. Sabem que som al marge i treballem materials molt contemporanis. No podem fer-ho als teatres oficials. La manera com ens presentem és molt important. Si dius que estàs en contra del vel o que hi haurà gent despullada en escena, saps que tindràs problemes. Si no ho fas, no. Has d'evitar els titulars. Hi ha censura. A més, els fons públics estan congelats.
