Qui coi és Israel Solà

El tema de fons és el mateix de 'Bluf', 'La nau dels bojos' o 'Sobre el fenomen de les feines de merda', és a dir, “la buidor existencial, l’estar perdut, el no saber què fer a la vida”. I qui és el profeta?, li pregunto. “Doncs, algú que ha tingut una revelació que els altres no són capaços de comprendre”, respon. És el cas de la dona del germà, que queda fascinada amb la història que li explica la cunyada. “Ella decideix creure’s la història”, apunta el director.

Per tirar endavant El profeta, Solà no ha pogut comptar amb el dramaturg de La Calòrica, Joan Yago, i només té tres dels cinc actors de la tropa: Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol. El text l’han facturat tots, escenògraf inclòs (Albert Pascual), i no han renunciat ni un mil·límetre a allò que fa especial La Calòrica: l’ambició. Solà sap que té límits, sobretot pressupostaris, però això condiciona poc els espectacles. “Quan no tens diners, tires de la imaginació, construïm les escenografies nosaltres...”, apunta. “La precarietat no ens ha de tallar les ales”, afegeix.

Solà, és sens dubte, un dels directors de la nova generació amb més talent, amb les idees més clares. Té 33 anys i creu que ja no el podem etiquetar dins la categoria d’‘emergents’. La seva obsessió, afirma, és “explicar històries”, sempre conscient que totes “tenen un component polític”. No defuig posicionar-se, mai. Fora de La Calòrica acaba de dirigir 'Zona Franca' i 'Volem anar al Tibidabo'. I ha fet d’ajudant de direcció a 'L’avar' i 'Vilafranca'.

És jove i necessita oportunitats per demostrar fins a on pot arribar. No sap si La Calòrica existirà d’aquí a cinc anys. Per ara funcionen bé, tot i que comencen a assumir el repte d’haver de substituir peces, ja que els actors han agafat el vol, com Júlia Truyol i Marc Rius, Yago té projectes paral·lels i ell no renuncia a muntar coses pel seu compte. Ara mateix, avança, tenen un projecte gran al calaix que només tiraran endavant si aconsegueixen prou suport econòmic, cosa que vol dir una coproducció amb un teatre gran.

L’Israel fa referències constants a sèries de televisió nord-americanes per parlar de les seves obres, com ‘House of cards’. A El profeta hi trobarem la fredor emocional. No és ni d’Ostermeier ni de Brook, a ell li agrada Robert Lepage. “No renuncia a res”, diu. És fan “dels universos que crea amb tots els mitjans que té al seu abast”.