Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui coi és Israel Solà

Qui coi és Israel Solà

És el director de La Calòrica i potser el creador escènic de la nova fornada que té les idees més clares

Israel Solà
©Maria Dias
Per Andreu Gomila |
Advertising

Israel Solà va estudiar física i va arribar un moment, diu, en què havia de fer un acte de fe per donar per bones algunes teories galàctiques. Una cosa no gaire diferent de creure en Déu o Buda, vaja. Aquest és el germen d’El profeta, l’obra que la seva companyia, La Calòrica, estrena al Tantarantana. Una peça que són tres històries: la d’una aparició mariana el 1910; la del doctor Christiaan Barnard, el 1967, en el moment en què es planteja fer el primer trasplantament de cor; i una d’actual, la d’una noia que visita el seu germà sis anys després d’haver desaparegut. Totes, però, “segueixen un camí”, que Solà resumeix en una frase: “És molt fàcil creure allò que t’agradaria que fos cert”. Però qui és realment Israel Solà? De què va això de La Calòrica.

El profeta
©Alba Lajarín

Els temes

El tema de fons és el mateix de 'Bluf', 'La nau dels bojos' o 'Sobre el fenomen de les feines de merda', és a dir, “la buidor existencial, l’estar perdut, el no saber què fer a la vida”. I qui és el profeta?, li pregunto. “Doncs, algú que ha tingut una revelació que els altres no són capaços de comprendre”, respon. És el cas de la dona del germà, que queda fascinada amb la història que li explica la cunyada. “Ella decideix creure’s la història”, apunta el director.

El profeta
©Alba Lajarín

L'ambició

Per tirar endavant El profeta, Solà no ha pogut comptar amb el dramaturg de La Calòrica, Joan Yago, i només té tres dels cinc actors de la tropa: Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol. El text l’han facturat tots, escenògraf inclòs (Albert Pascual), i no han renunciat ni un mil·límetre a allò que fa especial La Calòrica: l’ambició. Solà sap que té límits, sobretot pressupostaris, però això condiciona poc els espectacles. “Quan no tens diners, tires de la imaginació, construïm les escenografies nosaltres...”, apunta. “La precarietat no ens ha de tallar les ales”, afegeix.

Advertising
Bluf

Una obsessió

Solà, és sens dubte, un dels directors de la nova generació amb més talent, amb les idees més clares. Té 33 anys i creu que ja no el podem etiquetar dins la categoria d’‘emergents’. La seva obsessió, afirma, és “explicar històries”, sempre conscient que totes “tenen un component polític”. No defuig posicionar-se, mai. Fora de La Calòrica acaba de dirigir 'Zona Franca' i 'Volem anar al Tibidabo'. I ha fet d’ajudant de direcció a 'L’avar' i 'Vilafranca'.

Sobre el fenomen de els feines de merda

A la recerca d'oportunitats

És jove i necessita oportunitats per demostrar fins a on pot arribar. No sap si La Calòrica existirà d’aquí a cinc anys. Per ara funcionen bé, tot i que comencen a assumir el repte d’haver de substituir peces, ja que els actors han agafat el vol, com Júlia Truyol i Marc Rius, Yago té projectes paral·lels i ell no renuncia a muntar coses pel seu compte. Ara mateix, avança, tenen un projecte gran al calaix que només tiraran endavant si aconsegueixen prou suport econòmic, cosa que vol dir una coproducció amb un teatre gran.

Advertising
887

La inspiració

L’Israel fa referències constants a sèries de televisió nord-americanes per parlar de les seves obres, com ‘House of cards’. A El profeta hi trobarem la fredor emocional. No és ni d’Ostermeier ni de Brook, a ell li agrada Robert Lepage. “No renuncia a res”, diu. És fan “dels universos que crea amb tots els mitjans que té al seu abast”.

Advertising