Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Retorn a 'Incendis'

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Incendis
©Bito Cels

Retorn a 'Incendis'

Oriol Broggi recupera a la Biblioteca de Catalunya la gran obra de Wajdi Mouawad que va estrenar al Romea el 2012 amb Clara Segura i Julio Manrique

Per Andreu Gomila
Advertising

Entrar dins el taller de La Perla 29, a Gràcia, mentre assaja la companyia d’Oriol Broggi és tota una experiència. I si el que es fa és 'Incendis', de Wajdi Mouawad, amb Julio Manrique i Clara Segura de protagonistes, la cosa s’acosta a la mística. Per què? Doncs perquè es tracta d’una obra tremenda, que Broggi situa al mateix nivell que el gran teatre clàssic grec. I, ell, que ha dirigit algun Sòfocles, no s’està de comparar el teatre del canadenc d’origen libanès amb el del primer gran dramaturg de la història. Per l’èpica de l’argument, pels conflictes dels personatges, pel clima de gran tragèdia.

La història d’'Incendis' no és fàcil d’explicar. Una mare mor al Canadà després d’estar cinc anys en silenci i, com a testament, deixa als seus fills bessons un sobre on els explica que el seu pare, contràriament al que els havia dit, es viu, i que tenen un germà. Això, de fet, només és l’1% de tot plegat. Com ens diu Broggi, “a la mare li és impossible explicar-ho tot i convida els fills a tornar al país d’origen, al Líban, a descobrir el seu passat”. La Jeanne (Clara Segura) i el Simon (Julio Manrique) emprendran el viatge, en el que és un autèntic descens als inferns.

Segura, en escena, interpreta els papers de Nawal (la mare) i de Jeanne. I Manrique, fins a quatre personatges masculins. Quatre registres diferents que soluciona amb canvis de vestuari i el seu talent natural per passar d’un registre a l’altre. Així ho veiem durant l’assaig. Tots dos actors ens deixen bocabadats. Broggi parla de ritme, de poètica, dues coses ben escaients quan es tracta d’un text tan visceral, situat a tres èpoques diferents (anys 70, anys 80 i l’actualitat), i a dos països (Canadà i el Líban).

El leitmotiv d’'Incendis' és la recerca dels orígens, de com dos nois que no saben res d’ells mateixos, de la seva família, van estirant d’un fil ben prim fins que es topen amb “una gran història tràgica” i que no és altra que la seva. “Tot té un punt gore, de duresa, de morts i de pistoles”, remarca Broggi. “I és molt poètic, mai no és obscé”, afegeix Manrique, que apunta que un dels missatges que llença Mouawad és  “la fe en la cultura”, la importància d’aprendre a pensar. I que l’amor i l’horror són dins nostre.

'Incendis' és parenta d’'Èdip rei' o de 'Macbeth'. Però Manrique, que aquí només actua, remarca el caire contemporani de l’obra, ja que Mouawad fa servir la literatura de gènere i la narrativa del cinema –com el muntatge paral·lel– per bastir aquesta història. “És un bon poeta i un gran dramaturg, i un bon filòsof”, afirma Broggi.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising