Sílvia Munt i les seves noies

La directora té Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat a 'Les noies de Mossbank road' a La Villarroel, una peça sobre com s'arriba a la maduresa
Sílvia Munt
Maria Dias Sílvia Munt
Per Andreu Gomila |
Advertising

“La felicitat és una decepció acceptada”. Sílvia Munt cita Josep Pla per resumir què és 'Les noies de Mossbank road', l'obra d'Amelia Bullmore que dirigeix a La Villarroel, amb Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat en els papers de Rose, Di i Viv, respectivament, tres dones a qui veurem créixer, des que s'instal·len en un campus universitari als 18 anys fins que arriben a la maduresa. Tota una vida marcada per la casa que van compartir d'estudiants a Mossbank road i tot allò que van experimentar-hi.

Munt ens parla del “paradís perdut”, d'aquella època de la vida on tot és nou, emocionant, engrescador i que sol correspondre a la primera joventut. “Després tot s'embruta”, afegeix la directora. Aquí és on trobem la Di, la Rose i la Viv, a mitjans anys 80. La primera és lesbiana, la segona no té manies a l'hora d'enllitar-se amb homes i la Viv només pensa en la seva carrera. Durant el primer acte, les coneixerem, les veurem vivint a Mossbank. Al segon acte, s'aniran fent grans. I aquí estava la principal dificultat de la peça, ja que Munt té tres actrius de 40 anys que “han de fer un viatge brutal” a la postadolescència, on mana “la velocitat, l'energia, que és el que vas perdent amb els anys”.

Fer-se gran
“Als 18 anys, tens una altra manera de parlar, ho fas tot amb una altra passió, i la innocència fa que siguis un punt pedant; a partir d'aquí, la vida deriva cap a un altre to, a una altra manera de ser”, afirma la directora. I les que eren amigues de l'ànima passen a ser un número més a l'agenda del mòbil. “Així que vas a la teva bola, et vas acomiadant dels amics, quan les prioritats passen a ser unes altres... La família, la feina, s'ho acaba empassant tot”, es lamenta Munt.

Gest a gest, to a to, i un punt de bogeria, Munt ha construït 'Les noies de Mossbank road', amb l'objectiu, diu, que “tot creixi des de dintre i sigui el personatge el que mani”. Ha intentat mostrar la veritat de tres personatges que van evolucionant en escena, cosa que, quan parlem de teatre, és el més difícil per a un actor. La llarga trajectòria de la directora com a intèrpret ha estat vital a l'hora d'acompanyar les tres actrius, ja que “és molt difícil ajudar un actor si no has passat abans per aquesta carrera”.

Vida i feminisme
Cadascuna d'elles serà “el reflex” del lloc d'on prové. “L'obra ens parla de com ataques la vida, si val la pena dedicar la vida a un ofici, si és millor obrir el teu cor...”, dispara la directora. “Al final, veus que no hi ha res a fer, que som com som”, indica. El feminisme també recorre la peça de Bullmore, un dels grans èxits del teatre londinenc contemporani. Tindrem la Viv enfrascada en un estudi sobre la cotilla femenina i la Rose saltant de llit en llit. “Són tres dones amb els seus problemes, però no donem la raó a cap d'elles”, avisa Munt.

La directora, mentre assajava 'Les noies de Mossbank road', ha acabat de muntar el telefim de 'Vida privada', la novel·la icònica de Josep Maria de Sagarra. Cosa seriosa. Tanmateix, no sap triar entre teatre i cinema. Diu que busca la mateixa veritat, encara que la feina de directora sigui força diferent.

Advertising