Aquest espectacle té trampa, que diria aquell. Però és tan sublim, tan d'orfebre de la paraula i de l'escena, que tant se val. És com si els esperits de Joan Brossa i de Carles Santos s'haguessin donat la mà per transfigurar-se en una sola persona, un artista en la quarantena que, després de més d'una dècada versionant Shakespeare, ha decidit desvestir-se de totes les cotilles i encarrilar el camí de l'experimentació teatral per a tots els públics. En Jordi Oriol. A més, ha trobat una ànima bessona en un intèrpret únic, que sap tocar 'L'art de la fuga' de Bach a les fosques i que actua amb la desimboltura dels actors experimentats. En Carles Pedragosa.
És com si els esperits de Joan Brossa i de Carles Santos s'haguessin donat la mà per transfigurar-se en una sola persona
Tots dos ja ens havien servit aquella delícia plujosa anomenada 'L'empestat' i, acompanyats de Paula Malia, aquell joc malvat dit 'La mala dicció', a partir de 'La tempesta' i 'Macbeth', respectivament. Però és que 'Sísif fa no fa', en què Pedragosa està sol a l'escenari, no és d'eixe món.
D'entrada, tenim tot un Cafarnaüm d'andròmines damunt l'escenari, llibres drets en filera com un dòmino, politges, cordes, la via d'un trenet, una maleta, un escriptori atapeït, micros, boles de tota mida, ventiladors... Enmig, un piano de cua. I un actor que diu que la cosa no va, que alguna cosa s'ha espatllat. Porta una tireta a la coroneta i ja intuïm que en sortirà baldat.
Vol demostrar-nos que només hi ha una cosa segura, la mort, i que l'art no serveix per a res, encara que l'interpel·lin artistes torturats. Entremig, ens servirà històries de tota mena i ens farà sentir Chopin, Mozart i Bach. I ens explicarà que l'interval fa-si, el tríton, era com el diable en música, prohibit per les autoritats durant segles, si fa no fa. Cauran llibres, pedres, boles i Pedragosa ho passarà fatal, tot i que no pararà d'encadenar rimes durant una hora i quart. Sublim.
Només hi ha una cosa segura, la mort, i que l'art no serveix per a res, encara que l'interpel·lin artistes torturats
'Sísif fa no fa' és una peça feta al mil·límetre, juganera, divertida i, alhora, d'un nivell estratosfèric, a l'abast de molt pocs artistes. I no, no té trampa, encara que Oriol ens ho vulgui fer creure. És així com és, gairebé perfecta.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
