Tot el que no saps de 'Les bruixes de Salem'

"L’obra és atemporal a pesar de l’obra mateixa i del tema, cosa que és el més pervers de tot. Quan algú ha viscut una cosa tan bèstia com la caça de bruixes nord-americana, com li va passar a Miller, és normal que busqui un distanciament, que vagi a una altra època per explicar el mateix. És possible que no hagués escrit aquesta obra si el mateix Miller no hagués patit el macarthisme. Ho va dir ell mateix. Ell va patir els interrogatoris. I va patir molt, per ell i els seus amics... Són temes que van més enllà de l’època. Aquí vam patir la Inquisició i el franquisme. Tot això que explica va passar durant el nazisme i l’stalinisme, Pol Pot... Empènyer la por, establir el terror com una arma de dominació és una cosa que encara és massa actual"

"El capitalisme o la societat occidental, com vulguis, ha sabut aprofitar més la part de seducció de la tortura. Però la tortura continua existint. El més més pervers de Les bruixes de Salem, més enllà que algú t’imposi alguna cosa, és com de sobte una ciutat sencera és capaç de secundar una bogeria de tals dimensions amb l’únic objectiu de salvar la pell. O, simplement, per la cobdícia".

"El que he intentat fer és identificar-me amb Arthur Miller, posar-me al seu lloc. A l’edició que fem servir, del 1999, Miller intervé explicant o posant notes. Explica les circumstàncies històriques i socials i les seves intencions alhora que passa l’obra. Més enllà que els puritans siguin uns fanàtics americans del 1700, el pensament purità és a la base del pensament reaccionari nord-americà. I, en general, a la base del pensament reaccionari de l’Església. A Espanya hem tingut un govern nacionalcatòlic durant molts anys i això ho tenim molt ficat al cap".

"I ho entenc. Quan vam començar a fer l’obra també volíem posar-nos en el lloc d’un grup humà com aquest. Quan tens aquesta por de Déu, del dimoni... Si tens una conducta indecorosa, et pengen! És un règim molt dur de repressió. Aleshores, sota aquestes circumstàncies, l’ésser humà el que vol és sobreviure. I és més interessant intentar entendre com sobreviuen, i després opinar si això és just o no, que pensar que el que fan és dolent o bo. No volem que l’inquisidor sigui el dolent de la pel·lícula, sinó que els seus actes parlin de com és".

"Miller, el que fa també és organitzar els fets de manera científica i mostrar-los com a tals. Diu: això va ser així... De fet, l’obra té el format de crònica, cosa que jo he aprofitat. No és tant una adaptació lliure, sinó una crònica del que va passar. Aleshores, els actors es distancien del personatge, poden sortir i comentar el que vulguin".

"Potser. Això també és la base del macarthisme. No que desconfiïs de l’Estat, sinó del veí. No hi ha moral en l’obra. Mostra un procés lamentable i com una histèria col·lectiva pot conduir a què molta gent innocent mori a la forca, pràcticament sense proves. Això li serveix de metàfora perfecta per explicar què va ser el macarthisme: aixecant el fantasma del comunisme, s’acaba amb totes les tendències que puguin estar a l’esquerra del nou feixisme americà".

"La feina amb el cor sempre m’ha apassionat. I aquí tenim el cor d’actors, que alhora és Salem, un cor de ciutadans embogits que vol destruir-ho tot i alhora pensa que està construint el paradís. Tu mateix ho has dit: hem fet un cor de veus cantants. L’obra ens ho posava en safata: hi ha un cor de nenes acusadores... Les bruixetes. Tot aquest sidral es munta perquè quatre xavales han ballat nues al bosc, per culpa de la repressió que tenen a sobre... I acaben 22 persones a la forca! És esgarrifós. La protagonista de l’obra és Salem".

"Crec que Miller s’inspira en Brecht, sobretot quan fa que els actors entrin i surtin dels seus personatges. És el distanciament, que també fa servir a 'Panorama des del pont', on hi ha un narrador, o a 'Mort d’un viatjant', on és un dels germans qui explica la història. El que busca és que l’espectador entengui el que està passant. I Miller és un mestre de les escenes. Li encanten les escenes d’amor, que li serveixen aquí per demostrar que l’amor és impossible en una societat com aquella".

Arthur Miller serà molt present al Grec d’enguany, ja que, a banda de ‘Les bruixes de Salem’, podrem veure ‘El preu’ (Teatre Goya), dirigida per Sílvia Munt i interpretada per un repartiment de luxe: Pere Arquillué, Rosa Renom, Ramon Madaula i Lluís Marco. Una obra molt diferent a la que inaugura el festival d’estiu de Barcelona: explica un drama familiar arran de la visita dels protagonistes a la casa pairal, que ha de ser enderrocada. A les golfes de la llar on van néixer, els germans es passaran factura per les decisions que han pres durant la seva vida. ‘El preu’ va estrenar-se el 1968 i va estar a punt de guanyar el Tony a millor obra, però aquell any va ser el torn de ‘Rosencrantz i Guildenstern han mort’, de Tom Stoppard...