Una altra pel·lícula

 

'Speed the plow' (1988), títol original de l’obra de David Mamet (que van estrenar Joe Mantegna, Ron Silver i Madonna a Broadway), és una critica al funcionament de la indústria de Hollywood en la línia d’aquella memorable pel·lícula de Robert Altman 'The player'. I tot i que les formes de producció han canviat des dels anys 90, quan els grans estudis encara tenien el poder de decidir quin cinema es rodava, una mirada a la cartellera demostra que aquest canvi no ha afectat les predileccions del negoci per explotar els esquemes fàcils (amb molta postproducció) i seguir fent caixa. Potser Mamet no explica res que no sapiguem o haguem reflexionat, però que bé que ho explica.

'Una altra pel·lícula' és un Mamet com el de 'Glenn Garry Glenn Rose', amb uns personatges abocats a la lluita pel triomf dins de la selva del diner. Bob Gould (David Selvas) acaba de ser anomenat cap de producció d’un gran  estudi quan el seu amic i company Charlie Fox (Julio Manrique) li comunica que ha aconseguit la participació d’un estrella  taquillera per rodar un film penitenciari com tants altres. Una oportunitat per a tots dos de fer-se rics, sinó fos per la intromissió de la secretària de Gould, Karen (Mireia Aixalà), que, aprofitant-se de la fragilitat del seu cap, el farà caure del cavall com un Sant Pau qualsevol.

 

La producció és excel·lent pel que fa a l’escenografia, vestuari i a unes projeccions adequades i molt cinematogràfiques. Encara que el primer acte resulti una mica reiteratiu, el cert és que al segon la funció agafa volada i el tercer és realment electritzant. L’enfrontament Manrique/Selvas, ambdós perfectes,  esclata amb foc i llamps fins a un poderós doble final.