Els 16 pobles més bonics de Tarragona

Aquest petit poble, que pertany al municipi d’Amposta, és un dels racons més singulars i pintorescos del Delta de l’Ebre. Tot i que sembla tret d’una altra època, es va fundar als anys cinquanta, cosa que explica la uniformitat de les seves cases baixes, blanques i perfectament alineades. Fins i tot el petit campanar segueix les proporcions del conjunt. Les palmeres i els arrossars que l’envolten acaben de completar una estampa senzilla i d’allò més fotogènica. És una parada ideal per fer una pausa durant una ruta en bicicleta o en cotxe pel delta. I, és clar, també per seure a taula i gaudir de la gastronomia local.

On: Poblenou del Delta (Montsià)

Seria un poble pràcticament desconegut si no fos perquè hi trobem el monestir de Santes Creus. Fundat al segle XII, és un dels tres monestirs que formen part de la Ruta del Cister i destaca pel seu imponent claustre gòtic i per les tombes reials de Pere el Gran i Jaume II el Just, així com de la seva esposa, Blanca d’Anjou. Després de visitar els claustres i les tombes, us recomanem sortir a menjar per la zona: plaer assegurat.

On: Aiguamúrcia (Alt Camp)

Tivissa s’enfila per un turó als peus de les muntanyes que porten el mateix nom. El seu nucli antic és perfecte per perdre’s entre carrerons, descobrir la plaça del Mercat, escenari dels judicis medievals, i acostar-se fins a les restes del castell. La gran joia del poble és l’Església Arxiprestal de Sant Jaume, un espectacular conjunt format per l’Església Vella, la Capella del Roser i l’Església Nova. Construïda entre els segles XIII i XIX, reuneix elements de diferents estils arquitectònics.

On: Tivissa (Ribera d’Ebre)

Josep Maria Espinàs va batejar la Vilella Baixa com la Nova York del Priorat pels seus curiosos edificis de sis i set plantes. Però aquest petit poble té molt més per oferir: un nucli antic de carrers estrets i costeruts, el singular carrer que no passa, un pont romànic sobre el riu Montsant i cases penjades sobre el barranc de l’Escaladei. També podeu visitar cellers i molins, tastar els seus excel·lents vins i olis i recórrer a peu o amb bicicleta els camins de la serra del Montsant. I abans de marxar, deixeu lloc per a les tradicionals coques ensucrades amb saliandra i matafaluga.

On: La Vilella Baixa (Priorat)

Tamarit és un dels racons amb més encant de la Costa Daurada, amb un castell que s’alça sobre la sorra, davant del Mediterrani. L’antic nucli conserva també la Vil·la Closa, un conjunt medieval emmurallat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb restes de muralles, torres i altres edificis històrics. Tampoc us perdeu l’església de Santa Maria de Tamarit, d’estil romànic i amb un interessant altar major barroc. I, és clar, deixeu temps per gaudir de les platges, àmplies, de sorra fina i aigües poc profundes. 

On: Tamarit (Tarragonès)

L’Ametlla de Mar, o la Cala per als locals, és un petit poble mariner envoltat de cales i aigües mediterrànies. Entre les més conegudes hi ha l’Alguer, Pixavaques i Sant Jordi, però el millor és allunyar-se del centre i explorar els racons més amagats de les Tres Cales i Calafat. Cap a les quatre de la tarda, acosteu-vos al port per veure arribar les barques de pesca i descobrir l’ambient de la llotja, envoltada de bars i restaurants on tastar la cuina marinera. I si us agrada caminar, el tram del GR-92 recorre uns nou quilòmetres de costa entre cales i paisatges espectaculars. 

On: L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)

Pratdip és un petit poble d’aires medievals i amb una llegenda d’allò més peculiar: els dips, uns animals semblants a gossos que, segons la tradició, sortien de nit per alimentar-se de la sang del bestiar. La seva petjada encara es conserva a l’antic retaule de Santa Marina. Entre els imprescindibles hi ha l’església de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, i els antics safareigs públics. També podeu resseguir les torres de defensa de Calç Capet i Portal i de Ca la Torre, vestigis de l’antiga muralla medieval. Un poble de muntanya on història, llegendes i arquitectura es troben a cada cantonada.

On: Pratdip (Baix Camp)

Aquest petit municipi del nord-oest del Priorat té poc més de cent habitants i s’enfila per la muntanya entre roques i cingles. Els carrers estrets i costeruts i l’entorn natural el converteixen en un autèntic paradís per als amants de l’escalada. Us recomanem agafar el cotxe i fer unes quantes corbes fins a l’ermita de Sant Salvador, tot i que també hi podeu arribar a peu. L’excursió val molt la pena: les vistes des de dalt són espectaculars.

On: Margalef (Priorat)

Siurana és un d’aquells pobles que semblen fets per sortir en una postal. Situat a 730 metres d’altitud, damunt d’uns impressionants cingles, ofereix unes vistes espectaculars de les muntanyes de Prades i del pantà de Siurana. El seu castell, d’origen andalusí i construït al segle IX, recorda el passat medieval d’aquest petit poble encimbellat sobre la roca. Però Siurana també és un destí de referència per als escaladors d’arreu d’Europa, amb més d’un centenar de vies obertes a les seves parets calcàries. A l’estiu, el pantà convida a fer-hi un bany i practicar-hi esports aquàtics.

On: Siurana (Priorat)

Les Cases d’Alcanar, a tocar del Delta de l’Ebre, són una parada imprescindible per als amants del peix i els arrossos. Aquest nucli mariner pertany a Alcanar, un municipi que amaga també un important tresor arqueològic: el poblat iber de la Moleta del Remei. Entre els seus racons destaca la petita església de Sant Pere, construïda el 1862, amb una senzilla façana i un campanar d’espadanya. Si voleu descobrir el passat iber de la zona, apunteu-vos al cap de setmana ibèric, una cita anual que omple els jaciments d’activitats i propostes per viatjar més de 2.000 anys enrere.

On: Les Cases d’Alcanar (Montsià)

En ple espai natural de les Muntanyes de Prades, a 940 metres d’altitud, trobem Prades, coneguda com la Vila Vermella pel color rogenc de la pedra sorrenca de les seves cases. El nucli antic conserva bona part de les antigues muralles i una encantadora plaça porxada, cor del poble i escenari d’un mercat medieval des del segle XII. Allà també hi trobareu la famosa font renaixentista, que cada juliol es converteix en protagonista de la Festa del Cava. No us perdeu l’església de Santa Maria ni la peculiar ermita de l’Abellera, encaixada sota una cova. A més, les Muntanyes de Prades ofereixen rutes i vistes espectaculars sobre el Camp de Tarragona i el Delta de l’Ebre.

On: Prades (Baix Camp)

El Mas de Barberans és una de les portes d’entrada al Parc Natural dels Ports i un autèntic balcó sobre un mar d’oliveres que s’estén fins al Delta de l’Ebre. Aquest poble de muntanya també destaca per la tradició en el treball de les fibres vegetals. Al Museu de la Pauma podeu descobrir aquesta artesania i conèixer la feina d’artistes contemporanis, especialment durant la Fira de les Fibres Vegetals, que se celebra cada agost. Per als amants de la natura, hi ha rutes fins al Racó d’en Marc, el Forat de la Vella o les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, d’uns 8.000 anys d’antiguitat. I, per acabar, res millor que tastar la cuina tradicional de Lo Racó.

On: El Mas de Barberans (Montsià)

Montblanc és un dels pobles medievals amb més encant de la Conca de Barberà, un lloc per perdre’s entre muralles, torres i carrerons amb segles d’història. La vila està estretament lligada a la llegenda de Sant Jordi, que situa aquí la gesta del cavaller contra el drac, i forma part de la Ruta del Cister. Passejant pel nucli antic descobrireu la imponent església de Santa Maria, les antigues torres defensives i nombrosos racons que encara conserven l’essència medieval de la vila. Si voleu viure Montblanc en tota la seva esplendor, no us perdeu la Setmana Medieval, quan els carrers es transformen i la llegenda de Sant Jordi torna a cobrar vida.

On: Montblanc (Conca de Barberà)

Si Picasso va trobar la inspiració a Horta de Sant Joan, Miró la va trobar a Mont-roig del Camp. Va ser al Mas Miró on, als 17 anys, es va recuperar d’una febre tifoide i va prendre una decisió que li canviaria la vida: dedicar-se a la pintura. I és fàcil entendre què el va captivar d’aquest racó del Camp de Tarragona, entre camps, muntanyes, llum mediterrània i mar. Avui podeu seguir les seves passes visitant el Mas Miró i el nucli antic, o agafant la bicicleta fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, un dels millors miradors de la zona. I si us ve de gust combinar cultura i mar, podeu explorar les cales de Miami Platja i acabar el dia passejant pel litoral amb un bon vermut. Una escapada que té una mica de tot: art, natura, mar i gastronomia.

On: Mont-roig del Camp (Baix Camp)

Miravet és un dels pobles amb més encant de la Ribera d’Ebre, amb un paisatge espectacular dominat pel castell templer, que corona el turó, i un nucli antic que s’enfila per la roca just damunt del riu Ebre. Els seus carrers empedrats són curts, però plens d’encant, i des de l’església del segle XVI gaudireu d’unes vistes magnífiques sobre el riu i l’entorn. Miravet també és terra de terrissaires: al Raval dels Canterers podeu conèixer els artesans locals i fins i tot provar de donar forma a la vostra pròpia peça al torn. I, si fa bon temps, no us perdeu un descens en canoa per l’Ebre o el tradicional pas de barca per travessar el riu. 

On: Miravet (Ribera d’Ebre)

Horta de Sant Joan, a tocar del Matarranya, és un d’aquells pobles que deixen empremta. Aquí Pablo Picasso hi va trobar refugi durant una etapa difícil de la seva vida i va quedar tan fascinat pel paisatge que assegurava que havia après allà tot el que sabia. El seu conjunt històric i artístic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, convida a perdre’s pels carrers estrets i costeruts i descobrir l’església romànica i gòtica del segle XII, el Centre Picasso, l’Ecomuseu dels Ports i l’antiga presó. Tampoc us perdeu El Parot, una olivera monumental de més de 2.000 anys. I, a prop, la Via Verda de la Terra Alta és perfecta per recórrer en bicicleta entre paisatges espectaculars.

On: Horta de Sant Joan (Terra Alta)