Les 9 escapades més originals per Europa i el Marroc

Camps de lavanda, carrers empedrats, persianes de fusta pintades de colors pastel i l’embolcall de les roques: Moustiers Sainte-Marie és un dels pobles més macos de l’Alta Provença. Tan bonic que mentre us hi apropeu per carreteres serpentejants, haureu d’aturar-vos a comprovar si és un miratge. La descobrireu perdent-vos pels seus carrerons, on hi abunden els tallers de ceràmica, l’especialitat de la zona. No marxeu sense veure les gorges de Verdon, una meravella de la terra que desemboca al llac Sainte-Croix.

Com arribar-hi: A uns 600 km de Barcelona. Podeu fer-ho en dos dies i passar una nit a Montpeller. 

Aquest municipi de l’illa de la Gomera s’estén des del cim més alt del parc nacional del Garajonay fins al mar, a través d’un pendent de laurisilva i plataners. Des de la verdor encantada del bosc del Cedro fins a les piscines naturals del Pescante, on trenquen les onades, l’excursió és una meravella. S’explica, per cert, que el famós xiulet gomerenc, amb el qual els illencs es comunicaven de cingle a cingle, té el seu origen en aquesta regió. Llançeu-vos a la dieta de l’'almogrote' i el 'guarapo', i gaudiu de les vistes..

Com arribar-hi: Vol a Sant Sebastià de la Gomera. 'Guagua' (bus) de 15 minuts a Hermigua. 

No és només el bressol del formatge que dona nom a la regió –o viceversa–, és una de les viles medievals més pintoresques i ben conservades de Suïssa (castell visitable inclòs). Aquí, al parc natural regional Gruyère Pays-d’Enhaut (cantó de Friburg), la síndrome de Stendhal serà inevitable. Fer senderisme per les Vies du Fromage, entrar a les seves formatgeries alpines, menjar-se una fondue i visitar la fàbrica de xocolata, obligatori. Recordar Heidi, opcional.

Com arribar-hi: Vol fins a Ginebra o Zuric. Agafeu el tren fins a Bulle i el bus fins Epagny-Gruyères. Consell: compreu la Travel Pass per estalviar unes corones.

Un dels pobles blancs més bonics i la confirmació que Cadis és un destí imprescindible. Zahara de la Sierra es troba enmig d'un espai natural privilegiat, el Parc Natural de Sierra de Grazalema, concretament a la faldilla de la Serra del Jaral. Aquest poble, considerat com un dels més macos de Cadis, va ser declarat Conjunt Històric Artístic als anys 80. La falda de la muntanya, coronada pel castell i la Torre del Homenaje, és un laberint de carrerons (típic traçat andalusí), façanes de calç i balcons en flor. L’encesa de fanals quan cau la tarda és màgica.

Com arribar-hi: Els vols a Sevilla des de Barcelona són bastant accesibles, després poc més d'una hora de cotxe.

Fins fa només uns anys, parlar de la regió de l’Alentejo portuguès –a la frontera amb Badajoz– era, si fa no fa, com citar Nàrnia. Sort que ens hem tret la bena (i els complexos) que ens impedien gaudir de ciutats com Évora: emmurallada i declarada patrimoni de la humanitat, amb un llegat romà (el que queda del temple) digne de qualsevol ruta, i vestigis gòtics que tallen l’alè (capella dels ossos). El bacallà i el 'vinho verde' seran els responsables de deixar el millor sabor de boca. I Lisboa està a menys de 100 quilòmetres....

Com arribar-hi: Vol a Lisboa. Des d’allà, el tren fins a Évora triga menys de dues hores.

De les ciutats imperials del Marroc és la menys visitada, la més petita i, amb el permís de Fes, també la més bonica. Va ser construïda al segle XVIII, per capritx del sultà Moulay Ismaïl, el tirà més sanguinari de la història del país, que va residir en aquest enorme palau emmurallat, al qual s’accedeix per la porta de Bob Monasour, l’entrada monumental més gran del Nord d’Àfrica. Val la pena que feu una excursió a les ruïnes de Volubilis, restes d’un assentament cartaginès que es troba a 30 quilòmetres de la ciutat.

Com arribar: Vol directe a Fes. Des d’allà, agafeu un tren
(45 minuts) o un taxi compartit.

Aixecada sobre tres turons, amb les seves casetes de calç blanca com la cresta d’una onada, la ciutat d’Ostuni és una meravella molt poc explotada. El turisme massiu que desborda el nord d’Itàlia no ha envaït encara la regió de la Pulla. Així de bé es conserva. La seva catedral del segle XV té una de les rosasses més grans del món i als afores trobareu les ruïnes d’un enorme santuari que té els seus orígens en el paleolític. Sacieu la vostra gana amb uns musclos amb salsa picant i uns pinxos de carn a la flama. Un plaer.

Com arribar-hi: Vol directe a Brindisi. Des d’allà, hi ha un autobús que triga 45 minuts fins a Ostuni.

Alemanya sencera s’omple de mercats, llums, nadales i 'glühwein' (vi calent) entre mitjans de novembre i finals de desembre. Si voleu sucar-vos al rovell de la festa, correu cap a Lübeck, una pintoresca ciutat a l’estat de Schleswig-Holstein –al nord del país– que la Unesco va definir com el prototip de ciutat ideal del segle XII. El 25 de novembre obre el mercat principal de Nadal, documentat per primera vegada el 1648, però qualsevol època de l'any és un bon moment per visitar aquesta població. Per preparar el viatge podeu llegir 'Els Buddenbrook', novel·la que Thomas Mann va ambientar a Lübeck i al seu port.

Com arribar-hi: Vol a Hamburg. Des d’allà, hi ha un tren que triga uns 45 minuts fins a Lübeck.

Un poble que no recorda la seva història està condemnat a repetir-la. I a Mostar encara tenen molt present el que va succeir durant la Guerra dels Balcans. Ni tan sols l’'Stari Most' o pont vell –la seva gran joia medieval– es va salvar de la batalla. Per això avui, reconstruït per la Unesco, és un dels símbols pels quals val la pena desviar-se fins a Mostar i passar almenys un dia als seus carrerons. I, de passada, visitar l’antic basar, la mesquita Karadjoz-Bey i el que queda de l’hotel Neretva, un esquelet cosit a trets per la metralla.

Com arribar-hi: Vol directe a Dubrovnik. Des d’allà, el bus
triga al voltant de dues hores i mitja.