Comerços històrics a Girona

La llibreria Geli és una de les més antigues de Catalunya (1878) i per a molts gironins és una cita obligada cada dissabte, després de comprar flors a la Rambla –bé, potser la imatge és un xic estereotipada però de debò que alguna cosa ja hi ha, de tot això. Bé, deixem de banda la postal i anem al gra: a la llibreria Geli hi dóna gust anar-hi a comprar. El personal és amable, el local és preciós, els llibres estan ben exposats i hi ha una escala a disposició dels clients per enfilar-se pels prestatges a la recerca de tresors oblidats. Accepten comandes per recercar llibres de segona mà o estrangers. La secció infantil és una meravella.

Amb 57 parades i centenars d’anys d’història, el Mercat del Lleó és el més concorregut de la ciutat, hereu del mercat medieval que se celebrava cada setmana a Girona. A banda de l’explosió d’olors que t’acull només ficar-hi els peus, és el millor lloc per comprar productes frescos de la temporada, des de les verdures, als peixos, passant per les fruites i els fruits secs. Les espècies també hi tenen un protagonisme sense faltar els plats cuinats.

La història de Can Boué es remunta a Razecueillé, a tocar de la Val d'Aran, fa més de cent anys, quan l'esmolet Jean Boué, la seva dona i el seu germà van decidir marxar a i provar fortuna. Després d'una temporada fent mercats, es van establir a Girona i van obrir la botiga que tots coneixem. Anys més tard, el seu fill Pere es va casar amb  Marie Louise Belloc, filla d'un comerciant del ram dels teixits i, per això, fa anys van que, a més de vendre ganivets també venen i, (encara ara!), arreglen paraigües. Després de passar-se més de seixanta anys al capdavant del negoci, la Maria,-filla d'en Pere i la Marie Louise-, va morir i Can Boué va passar a mans d'en Lluís que continua amb la tradició i el negoci dels ganivets. I llarga vida!

És l’aparador més emblemàtic de la ciutat i, per tant, un dels més fotografiats. El Colmado Moriscot és una petita botiga d’estil modernista creada l’any 1860 i agafada, per la família dels actuals propietaris, fa més de cinquanta anys. Tot i que el primer (o segon) que ens ve al cap quan pensem en el mític colmado són els licors, hi podem trobar mil i una curiositats per a tots els gustos i butxaques: Des de vins, infusions britàniques, espècies, productes de la terra, cerveses artesanes, embotits de l’Empordà… El Colmado és, també, una de les botigues més maques de la ciutat. Un establiment que ens transporta automàticament al segle passat.

"Segur que ho trobaràs a Can Coll" és probablement, una de les frases més repetides a les cases gironines. Casa Coll va néixer l’any 1945, al costat del Mercat de la Plaça del Lleó amb els mateixos objectius que ara: ser un negoci familiar especialitzar en utensilis de ferreteria i de la llar. Can Coll ha passat de vendre els primers televisors i molts dels primers electrodomèstics de Girona, a les últimes tendències en estris de cuina i rebosteria. A més, esclar, dels utensilis de sempre. 

El Savoy és un dels bars amb més història de Girona. Va ser fundat a la dècada dels anys 30 i, ben aviat, es va convertir en el local de moda de la burgesia i en un autèntic punt de trobada. Estava tant de moda que per aquesta cafeteria hi van passar, entre d'altres personalitats il·lustres, els actors de 'Pandora i l'holandès errant' com Ava Gardner o James Mason, Cantinflas i Josep Maria Gironella entre d'altres. Va tancar les portes l'any 1972 i, després d'una pila d'obres respectuoses amb el disseny original, les va tornar a obrir fa relativament poc: l'estiu del 2011. La proposta gastronòmica també recorda força a l'antic Savoy: bons esmorzars, berenars i cocktails 'afterwork'. Amb un (bon) afegit: també hi podem menjar i molt bé: de dilluns a divendres, per exemple, trobem un menú d'un plat, postres, pa i beguda per 8,50 euros o el de dos plats, postres, pa i beguda per 11,50 euros. Tenen wifi i una bona pantalla de televisió, ideal per veure el Barça.

Va obrir les portes el 1945 com a merceria i botiga de novetats, i continua essent una cosa i l’altra. L’auge de la costura com a hobby ha substituït els desapareguts sastres i modistes i les cremalleres, les betes i els fils s’hi venen amb alegria. Pel que fa a les novetats, no els cal ni comprar el Vogue per assabentar-se de què es durà en els propers mesos: ara ja han començat a vendre molts pedaços per als texans i pompons per penjar-los a les bosses de mà. I és que La Moda és el paradís dels qui no es resignen a vestir-se com borregos: a la immensa botiga o a una de les dues plantes de magatzem us hi podran localitzar uns botons antics per customitzar un abric avorrit, o us hi vendran el darrer crit en trapillo per fer-vos el cabàs de moda al vostre gust. Les tendències, però, van i vénen, expliquen la Sílvia Sureda i la seva filla Anaïs, segona i tercera generació respectivament al capdavant del negoci. Fa tres anys es van afartar de vendre tatxes metàl·liques i ara ja no se’n veuen pels carrers; però les bones cremalleres sempre tenen demanda.

Recordeu la Juliette Binoche servint tasses de xocolata fumejant a la pel·lícula ‘Chocolate’? Doncs això mateix, a Girona, té un nom: L’Antiga. Un lloc d’aquells on sembla que el temps ni avança ni retrocedeix, però per a bé. Perquè allò que ja té encant per si mateix, no cal recargolar-ho. Amb més de cent anys d’antiguitat i una estètica sense pretensions, estiu i hivern, dins i fora, s’hi poden trobar esmorzars i berenars de colles d’avis i àvies, famílies i jovent. La calidesa d’aquesta granja de taules de marbre i peus de ferro forjat passa per l’olor d’autèntic cacau desfet, els suïssos, la nata, els melindros i la coca de l’àvia. Combatre la humitat dels carreus de les voltes de la plaça del Vi amb una de les millors xocolates desfetes de la ciutat és un imprescindible de Girona!

“És l’únic cafè amb catedral al pati”, diuen a L’Arc. I és que no trobareu cap altre lloc amb una ubicació i unes vistes tan monumentals com les d’aquest cafè amb més de mig segle d’història. Refugi d’artistes, estudiants i turistes d’arreu del món, té l’encant del espais plens de vivències, i elements decoratius dignes d’un tractat propi com un banc per seure fet a partir d’una biga de la catedral. També podreu estar-vos a la terrassa empedrada i contemplar el monument per excel·lència de la ciutat mentre preneu un cafè, un tallat amb llet ecològica fresca o vegetal, o un combinat com l’snowball, un còctel propi nascut als anys 60. I si sou valents, empreneu l’aventura de comptar les escales pujant i baixant, fareu gana i us podreu premiar amb un bon pa amb tomata, una ració de pernil i formatge o unes braves d’estil propi que us faran recuperar forces!

El paradís dels addictes a la xocolata. Xocolates Gluki neix, oficialment, l’any 1953 tot i que l’empresa ja existia des de 1870 a Olot. Les primeres xocolates, de fet, van rebre el nom de Xocolates Costa i Xocolates Nuri. La producció i el disseny del packaging s’ha anat adaptant als canvis de la societat, però la Gluki mai ha perdut l’essència: producció de qualitat, fórmules centenàries i mètodes artesals i sense conservants ni colorans ni potenciadors del sabor. I el més important: continua essent una empresa familiar. L’única diferència és que els tres vailets que abans miraven com els pares feien la xocolata, han passat a fer-la ells. És impossible sortir de la Gluki sense una caixa de bombons sota el braç.

Fins el 2016, aquesta botiga d’artesania de vímet, cànem i bambú on també es poden comprar articles per a la llar estava feliçment acompanyada per un petit taller on, als seus 92 anys, encara es veia cada dia l’avi de la casa trenant cabassos o cistells. En Jaume Puebla, memòria viva del poble de Salt i un dels impulsors de la molt curiosa Fira Internacional del Cistell, va deixar rere seu, però, una nissaga que segueix amb el que en el seu moment va ser un pròsper negoci i ara és un taller artesanal amb l’encant de les coses d’abans. Encara que sembli mentida, la majoria dels articles de vímet que encara fem servir a casa no tenen un equivalent de fusta o plàstic a Ikea. Un cistell per recollir els troncs a la vora de la llar de foc, un per anar a buscar bolets, un cabàs per anar al mercat o a la platja... Potser ens hem acostumat a viure sense ells, però no pas perquè siguin prescindibles, doncs una vegada retrobada la bossa de palla d’anar a mercat un ja no sap quina altra cosa agafar. Si voleu canviar la vostra o buscar-ne una a l’última moda, cap a Salt hi falta gent.

L’Espiga és una de les fleques amb més història de Salt. A principis del 2000 va canviar de propietaris però no d’essència: l’actual flequer, en Joaquim Torrent continua apostant per un pa totalment artesà cuit al forn de llenya. Un forn que, per cert, té més de cent anys.Tot i que elaboren tot tipus de pans especials, brunyols, carquinyolis, magdalenes i coques, no podeu marxar de l’Espiga sense tastar el pa de la tramuntana i el pa de mig quilo. Us transportarà automàticament al passat.

L'any 1963 Francesca Raset i Corominas va fundar la que va ser, durant molts anys, l'única perfumeria de Salt. Tot i que també s'hi venien productes de llenceria, roba de la llar i merceria. L'any 1987 Raset es va jubilar i la seva filla, Maria Concepció Payet, en va prendre el relleu i va remodelar la botiga per especialitzar-se en alta perfumeria, cosmètica, llenceria i complements. La Conxa, tal com tothom la coneix, continua al capdavant de l'establiment, que ja forma part de la història de Salt.