28 imprescindibles del Barri Vell de Girona

El Barri Vell té una biblioteca pública, el que passa és que no la coneix ningú: es diu Biblioteca Eliezer E. Schalit i és dins del Museu dels Jueus. Compta amb una bonica sala d’estudi amb un potent wifi i vistes al pati de l’estrella i amb més de 9.000 documents que qualsevol pot endur-se en préstec. Sí, molts són llibres per estudiosos sobre el passat jueu de Girona però també hi ha receptaris de cuina, novel·les, contes per a nens, música, llibres sobre folklor i un interessant fons d’història sobre el paper de la dona el la cultura jueva. Tot plegat conforma possiblement el fons cultural de cultura judaica més important de Catalunya i des del Museu animen a tothom a fer-ne ús. Aprofiteu-vos d’aquesta manca de popularitat i acosteu-vos-hi a estudiar o simplement a ficar-hi el nas. Els horaris d’obertura no són excessivament generosos però millor això que res. Els podeu consultar al web del Museu dels Jueus.

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.

Segons el diccionari, 'cau' és un forat que certes bèsties caven a terra per amagar-hi, un refugi. Pels gironins, el 'cau' (del llop) és el mític i màgic local del barri vell que tantes nits ens ha acollit i alimentat. Qui no s'ha menjat un pa amb tomàquet amb embotits de la casa, una bona torrada amb escalivada o un tros de truita de patates passada la mitjanit entre el caliu de la llar de foc i les converses que (pretenen) arreglar el món? Qui no ha tornat una vegada i una altra i s'hi ha sentit com a casa? Ja ho diuen ja, qualsevol nit pot sortir el llop...

Una placa negra i daurada ens indica que es tracta d’una finca de l’arquitecte Rafael Masó. Una reforma, parlant en propietat, sobre un casal medieval del segle XIV que deixa a l’alçada del betum el Xanadú de Ciutadà Kane: la Casa Salieti és una de les obres més inspirades, orgàniques, imaginatives i espectaculars de Masó. Potser hi té alguna cosa a veure que també hi voltés per allà un tal coronel Woewodsky, un visionari que va construir-se un castell medieval a Cap Roig, no sé si us sona la història. Hi predomina el color vermell i els treballs de ferro corresponen a un altre artista gironí d’imaginació desfermada, el mestre de forja Cadenas: el seu taller continua en mans dels seus descendents. La Salieti és una casa privada, però atenció: s’hi fan visites guiades i fins i tot es pot llogar per esdeveniments, cosa que ens sembla sensacional perquè poder gaudir d’aquesta esplendor hauria de ser un dret humà reconegut universalment.

 Els Jardins dels Alemanys, en ple Barri Vell, són un espai ple d’història: hi perduren les restes de l’antiga caserna on van viure els soldats mercenaris d’origen alemany que van ser destinats a Girona durant la Guerra del francès, al segle XIX. Dins dels jardins hi trobem, també, la Torre del Llamp. Si hi pugeu,-hi ha una escala per accedir a la muralla-, traieu el mòbil perquè les vistes de Girona són al·lucinants. Els jardins, però, no són només un espai per passejar, també s’hi fan moltes activitats musicals i representacions històriques de la Guerra del Francès. 

 Les muralles gironines han estat testimonis de lluites sagnants, històries, mites i setges ferotges. Construides  al segle I a.C, durant la segona meitat del segle XIX van perdre la seva importància defensiva i van esdevenir un obstacle per al creixement urbà. Durant el primer terç del segle XX es van enderrocar els panys de muralla que impedien aquesta expansió urbanística, i només quedaren en peu els que no destorbàven les noves construccions d'habitatges. Actualment les muralles ofereixen unes panoràmiques excepcionals de la ciutat.   

Aqva és tota una experiència. Un balneari urbà situat en el primer hospital de Girona,-entre els segles XII i XVII-, al bell mig del Barri Vell. Un món de sensacions i experiències parit l'any 2015 per un emprenedor gironí que volia "retornar a la ciutat els antics banys preexistents i la tradició greco-romana". Per això, el balneari consta de tres sales d'aigua a diferents temperatures: Frigidarium (fred), Tepidarium (tebi) i Calidarium (calent). També hi ha un espai de relaxació i massatges, una Hamman, una sauna de sal, servei de massatges i servei de té a la sala de descans. L'entrada als banys termals val 32 euros.

A Can Pujadas, on hi despatxen dos germans Pujadas membres de la cinquena generació de la família fundadora, hi venen roba (una mica) cara. Roba bona. Roba que és tractada com un objecte de luxe, amb cura i tendresa, perquè duri i es desgasti amb gust i gràcia. Fixeu-vos en l’aspecte de rusc de la camiseria. Observeu la suau curvatura de l’escala i la barana neoclàssica, obra del decorador figuerenc Josep Cairó. Els relleus dels sostres. La neta llum de la gran làmpada geomètrica. La gustosa moqueta amb els grans provadors que conserven els cendrers d’altres temps. Les aigües i els colors de les fustes, el paviment impol·lut després de més de 150 anys de rebaixes. I després de visitar la última gran boutique de Girona, a veure qui s’atreveix a dir que no li agrada anar de compres.

Hi ha molts motius per apropar-se als Jardins de la Mercè: el menjar (bo i amb presentacions de disseny), fer unes bones copes a l’espectacular jardí que li dóna reputació, gaudir d'una proposta cultural... Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets. 

Són la típica foto de Girona. Les Cases de l’Onyar, també anomenades cases penjades o del riu, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu en el tram de la Rambla i Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat, de diversos volums i alçades i façanes de colors vius. Hi predomina el buit sobre el pre i les obertures horitzontals. Una de les més destacades és la Casa Masó. L’any 2010 es van rehabilitar i millors els serveis higiènics de les gaçanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí.

És, sens dubte, un dels punts de referència de les bones creps a Girona i, de fet, una de les més creperies més antigues de la ciutat. Està especialitzada en galettes, quices i creps de blat. A més, tenen un ampli ventall d'amanides, disposen d'opció vegetariana (5 creps) i sempre treballen amb productes ecològics. La preferida de molts és la Bergère, que porta xampinyons, formatge de cabra, bacó, crema i cebes. Una delícia més lleugera és la d’espinacs, salmó fumat, mel i ametlla torrada, ideal per acompanyar amb una bona sidra bretona. Si sou addictes als formatges, no us perdeu la taula de formatges francesos. Per llepar-se'n els dits! 

En un raconet amagadet del Barri Vell gironí, a tocar de l’ajuntament, el Cúrcuma prepara platets creatius per als que cerquen compartir un sopar en la intimitat i la més absoluta tranquil·litat. Aconsellen triar-ne 7 o 8 entre dues persones i acompanyar-ho d’un bon vi de la carta, amb més de 50 referències, principalment de la DO Empordà, però també d’altres zones vinícoles. El bacallà Antònia Font posa el punt de ritme a la calma del Cúrcuma. Amb aquest nom, queda clar que porta sobrassada, no? El couen a baixa temperatura amb ceba caramelitzada i hi posen un punt de mel. Sorprenent el caneló de ceps amb mantega d’herbes i els dumplings de confit d’ànec i poma o d’espinacs amb formatge blau. Afegiu-hi dos clàssics imprescindibles: les braves amb salsa casolana i les croquetes XL de rostit i cúrcuma. Els migdies laborables tenen un menú senzill però molt elaborat amb productes de temporada i de proximitat.

Quan els gironins volem presumir de ciutat i ja no ens queden monuments per ensenyar (molt) sovint posem rumb al Pati del Rabí. Aquest tranquil bar de copes, situat en un antic edifici de pedra del Call Jueu, és la perfecta barreja entre 'chic' i 'vintage'. Us demaneu un mojito o un gintònic (tenen una carta força extensa de ginebres), trieu on voleu seure (la terrassa és impressionant) i ja teniu la foto ideal. I sense filtres!

Transformant espais Al centre de Girona, just a l’entrada de la Plaça del vi, s’hi amaga una de les botigues amb més encant de la ciutat, des fa relativament poc temps, els propietaris de La Bu de Vic s’han instal·lat a la capital. La mateixa filosofia i els mateixos productes però entre la Rambla de la Llibertat i l’Ajuntament. Objectes bells seleccionats d’arreu del món, especials i autèntics. Els materials nobles, i en especial la fusta, prenen el protagonisme. Tot el que tenen és bonic, t’enamores de cada racó i de cada detall: penjadors, posa gots, tamborets, cadires, pissarres... idees per transformar espais. El paradís del hipster més esteticista. Detalls que t’ajuden, altra vegada, connectar-te amb la natura a través  de la noblesa dels seus materials. Un lloc per apuntar-te i descobrir l’últim detall que vols regalar! Et garantim que triomfaràs! I encara més si és de fusta!

El refugi dels vegans gironins. El B-12 és un bar restaurant completament vegà i ecològic situat al bellmig de Girona, just davant de l’Ajuntament. Hi podem trobar una gran varietat de tapes, hamburgueses veganes i vegetarianes i, sobretot, cerveses artesanes catalanes. En tenen més de 30 varietats! El menú del dia surt a 12’50 i tenen wifi. 

Aquesta és una de les poques incursions que farem al Barri Vell. EL carrer del Portal Nou és un carrero estret que, en ocasions, no permet admirar com cal algunes de les meravelles arquitectòniques que alberga. Com ara les cases Dalmau i Rigau, obra de l'arquitecte Joan Roca Pinet en la seva etapa de racionalisme formal. La millor manera d'observar aquestes dues cases, molt properes, és enfilats a la muralla de Girona

La llibreria Geli és una de les més antigues de Catalunya i per a molts gironins és una cita obligada cada dissabte, després de comprar flors a la Rambla –bé, potser la imatge és un xic estereotipada però de debò que alguna cosa ja hi ha, de tot això. Bé, deixem de banda la postal i anem al gra: a la llibreria Geli hi dóna gust anar-hi a comprar. El personal és amable, el local és preciós, els llibres estan ben exposats i hi ha una escala a disposició dels clients per enfilar-se pels prestatges a la recerca de tresors oblidats. Accepten comandes per recercar llibres de segona mà o estrangers. La secció infantil és una meravella. 

És l’aparador més emblemàtic de la ciutat i, per tant, un dels més fotografiats. El Colmado Moriscot és una petita botiga d’estil modernista creada l’any 1860 i agafada, per la família dels actuals propietaris, fa més de cinquanta anys. Tot i que el primer (o segon) que ens ve al cap quan pensem en el mític colmado són els licors, hi podem trobar mil i una curiositats per a tots els gustos i butxaques: Des de vins, infusions britàniques, espècies, productes de la terra, cerveses artesanes, embotits de l’Empordà… El Colmado és, també, una de les botigues més maques de la ciutat. Un establiment que ens transporta automàticament al segle passat. 

 Els jardins de la francesa son un espai restaurat amb un jardí damunt l’antiga vivenda de la seva propietaria, Madame Matieu. Explica la llegenda que un dia l’arquebisbe al veure la jove francesa s’hi va encapritxar i la va convidar a sopar alguna cosa típica catalana,  així quan va arribar a casa  va encarregar a la seva criada que preparés una butifarra. La criada del clergue, gens conforme amb la trobada, va prepara butifarra però enlloc de sal li va afegir sucre. El capellà es va indignar amb l’equívoc en canvi la francesa va quedar fascinada pel deliciós i dolç plat. Avui encara es poden trobar a Girona butifarres dolces que tenen com el capellà i la francesa, seguidors i detractors!

Recordeu la Juliette Binoche servint tasses de xocolata fumejant a la pel·lícula ‘Chocolate’? Doncs això mateix, a Girona, té un nom: L’Antiga. Un lloc d’aquells on sembla que el temps ni avança ni retrocedeix, però per a bé. Perquè allò que ja té encant per si mateix, no cal recargolar-ho. Amb més de cent anys d’antiguitat i una estètica sense pretensions, estiu i hivern, dins i fora, s’hi poden trobar esmorzars i berenars de colles d’avis i àvies, famílies i jovent. La calidesa d’aquesta granja de taules de marbre i peus de ferro forjat passa per l’olor d’autèntic cacau desfet, els suïssos, la nata, els melindros i la coca de l’àvia. Combatre la humitat dels carreus de les voltes de la plaça del Vi amb una de les millors xocolates desfetes de la ciutat és un imprescindible de Girona!

L'espai que emmarca l'església de l'antic convent de Sant Martí és, en si mateix, una petita joia. Aquesta església, una de les més velles de la ciutat i dedicada a Sant Martí i pertanyent a l'antic convent i col·legi dels jesuïtes, es va edificar fora muralles al final del segle XVI en un pendís anomenat sa Costa.  El relleu de la façana, també dedicat a Sant Martí és obra de l'escultor Onofre Fuster i el picapedrer Llàtzer Cisterna.

Hi passem per davant cada dia, i segurament no els sabríem situar sobre el mapa. O sí? Provem-ho. Comencem per l’antic Teatre Odeon, que data de mitjans del segle XIX, conserva part dels frescos i actualment és una fusteria. Ho heu encertat: és la fusteria Lladó, a les escales de Sant Martí. L’altre és el Centre Cultural de l’Amistat i està a sobre del centre jueu de la plaça de l’Institut Vell, on abans hi havia la botiga d’antiguitats La Canonja Vella. Tot el material que no es va vendre en tancar la botiga dorm ara a la platea i l’escenari del teatre que s’amaga en el pis superior. Les dues instal·lacions han tingut vides atzaroses a l’arbitri de la història convulsa del barri. L’Odeon va ser una aposta agosarada d’un empresari que va voler competir amb el Teatre Municipal i va perdre; el seu amo va acabar treballant al guarda-robes de la competència i la sala ha donat tombs fins acabar fins i tot en mans militars durant la guerra. A la finca on s’alça l’Amistat, propietat de la família Encesa, els creadors de la urbanització de s’Agaró Vell, s’hi conserva un bon tram de muralla romana i passadissos medievals que connectaven el call jueu amb l’exterior. El primer era un cinema popular dels diversos que va arribar a tenir el barri; el segon el teatre d’un ateneu catòlic on s’hi feien Pastorets i que Ràdio Girona feia servir com a estudi per a concursos i programes amb públic. En tot cas són dos locals bellíssims, enormes, inversemblants per a una època en què el normal és viure dins de 50 metres quadrats, que probablement ja han viscut els seus millors temps, però que resten allà per si algú es pren la molèstia de demanar, amb un xic de simpatia, si hi podem entrar. Segurament us diran que sí. Visiteu els teatres tancats i doteu-los d’un xic de vida. Regaleu-vos-hi una última funció.

La parella al capdavant d’aquest petit colmado on hi ha de tot (sí, absolutament de tot) mereixen un premi. En un moment en què el Barri Vell s’omplia de botigues turístiques però cada vegada era més difícil comprar-hi taronges, en Lautaro i la Neus es van arremangar i van obrir L’Estuca per prestar servei als habitants del barri i fer-nos substituir el passeig al supermercat per una visita al colmado i una mica de conversa. Amb el pas dels anys i les ampliacions, és una fantàstica mescla de botiga de barri i delicatessen que lluita per mantenir uns preus competitius i plantar cara a les grans superfícies. Hi tenen fruita i verdura de proximitat, cerveses artesanes, vins ecològics i una mica de bodega a granel, però també hi trobareu sabó per a la roba. Ah, i a partir de 20 euros porten la compra gratis a casa, cosa que els ha convertit en la referència comercial dels ancians del Barri Vell i d’altres no tan ancians, però molt ocupats.  

Poseu rumb a la rumba i entreu al Lola Cafè. Aquest ‘pub’ de decoració càlida i barroca, situat al cor del Barri Vell, és un dels clàssics de les nits gironines, on podreu prendre una copa (còctels, vins i altres combinats) i viure la nit amb molt d’ambient. Diversos dies per setmana l’estil ‘lolailo’ pren vida al local, convertint-lo en el puntal de la rumba catalana a la ciutat amb actuacions en directe. La festa, l’alegria i les bones vibracions són a l’ordre del dia d’aquest espai, que fa deu anys que també proposa concerts amb versions d’èxits del pop. Copa en mà, deixeu-vos anar a ritme de ‘ventilador’, no penseu en els escruiximents de l’endemà i ‘que os quiten lo bailao’!

Agafeu l’escuradents i punxeu un autèntic vermut d’antany: olives XXL, anxoves i seitons, tapes de truita de patates, d’embotits... Arreplegueu una paperina de xips amb salsa Espinaler, el got amb vermut ‘corrent’ o la canyeta a preus populars i deixeu-vos absorbir per aquest autèntic centre social de barri (vell). I és que al Vermutet gairebé tothom se saluda pel nom (falta poc per dir-se “el noi de can”, “la noia de cal”...) i no és estrany ajuntar les taules de fusta i els tamborets arran de terra per fer la colla encara més gran. Un racó amb caràcter en què prou sovint es munten saraus d’ambient casolà, d’aquells que -d’aquí a uns quants anys-, donaran per autèntiques batalletes de comunitat.

Potser encara no hi heu estat, perquè està ben amagada entre els carrers del Barri Vell. Amb només 24 metres, la plaça del Raïm és la plaça més petita d’Europa. S’hi accedeix des de la plaça de les Voltes d’en Rosés i, encara que sembli mentida per les seves dimensions, temps enrere havia acollit un mercat de raïm. Si encara no l’heu trepitjat, aneu-hi i feu-hi fotografies: queden imatges molt boniques des de la plaça enfocant cap al cel.  

Els Banys àrabs de Girona són uns banys públics de l’època romànica que imiten les termes romanes, els banys musulmans i les mikwàs jueves, una tradició que es va recuperar a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats. L’edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del segle XII, etc… La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei Alfons el Cast va cedir les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del setge de 1285 van ser enderrocats i, poc després, Jaume II va fer una donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís. Probablement van deixar de funcionar cap al segle XVI.