La guia de la Girona vintage

És l’aparador més emblemàtic de la ciutat i, per tant, un dels més fotografiats. El Colmado Moriscot és una petita botiga d’estil modernista creada l’any 1860 i agafada, per la família dels actuals propietaris, fa més de cinquanta anys. Tot i que el primer (o segon) que ens ve al cap quan pensem en el mític colmado són els licors, hi podem trobar mil i una curiositats per a tots els gustos i butxaques: Des de vins, infusions britàniques, espècies, productes de la terra, cerveses artesanes, embotits de l’Empordà… El Colmado és, també, una de les botigues més maques de la ciutat. Un establiment que ens transporta automàticament al segle passat. 

Recordeu la Juliette Binoche servint tasses de xocolata fumejant a la pel·lícula ‘Chocolate’? Doncs això mateix, a Girona, té un nom: L’Antiga. Un lloc d’aquells on sembla que el temps ni avança ni retrocedeix, però per a bé. Perquè allò que ja té encant per si mateix, no cal recargolar-ho. Amb més de cent anys d’antiguitat i una estètica sense pretensions, estiu i hivern, dins i fora, s’hi poden trobar esmorzars i berenars de colles d’avis i àvies, famílies i jovent. La calidesa d’aquesta granja de taules de marbre i peus de ferro forjat passa per l’olor d’autèntic cacau desfet, els suïssos, la nata, els melindros i la coca de l’àvia. Combatre la humitat dels carreus de les voltes de la plaça del Vi amb una de les millors xocolates desfetes de la ciutat és un imprescindible de Girona!

La creixent població de barbes per cuidar ha fer reflorir el negoci de la barberia tradicional, aquells llocs amb olor de fusta i masculinitat que havien anat tancant des que els futbolistes depilats van començar a erigir-se com a referents globals de la bellesa masculina. Des d’aquesta, oberta el 2015 com a extensió del saló d’un perruquer amb 30 anys d’experiència, i amb un disseny que només per ell sol ja mereix una visita, celebren la mort del metrosexual i l’arribada del normcore, un home que ha après a cuidar-se sense perdre l’oremus i que gaudeix d’una estona per a ell sol. Rituals com l’afaitat amb navalla i tovallola calenta i el truc per dur la perfecta barba de tres dies, disponibles només prèvia reserva d’hora.      

El nom no enganya: es tracta d’una autèntica maison de disseny i confecció i totes les peces les cus la Marina. En aquesta petita i acollidora botiga del centre de Girona només hi trobareu roba de limitadíssima edició, molt femenina i personal però que es fa seves les tendències de temporada i dissenyada per la mateixa Marina i la seva filla Patrícia. El preu d’aquests vestits pràcticament únics, que a més es poden adaptar a les formes i preferències de cada clienta, rarament sobrepassa els 150 euros. Si encara necessiteu més motius per passar-vos per aquest deliciós atelier, heu de saber que totes les robes emprades són de producció catalana o italiana: mare i filla es traslladen anualment a Prato, santuari del tèxtil toscà on centenars de petites empreses familiars lluiten amb ungles i dents contra la globalització amb l’orgull d’allò fet a casa, per comprar-ne les millors. I és que elles tenen molt present la consciència de nissaga: originàries de Medellín (Colòmbia), la Patrícia és la tercera generació de modistes. Vesteixen clientes d’entre 2 i 85 anys i enlloc hi trobareu cremalleres més ben cosides.

Art i gastronomia van agafats de la mà a la Penyora. És el projecte d’en Lluís Llamas, que des de fa molts anys munta exposicions al seu restaurant-sala d’art. “Som bohemis”, diu. Sí, són bohemis i atrauen bohemis. La Penyora és un local molt freqüentat per artistes. Les parets, plenes de muntatges i quadres, ho demostren. Als fogons, cuina de mercat –en Lluís surt a comprar cada dia–, de base catalana però amb influències franceses i del sud-est asiàtic. Tant podeu menjar-hi un tataki de tonyina amb algues macerades com una tripa amb cigrons ben nostrada. Carxofa escalivada farcida de verdures amb fetge gras, orada al fum de romaní, cruixent de peus de porc gratinat, etc. Una cuina de marca personal que també es nota en el menú diari que fan els migdies.

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

A Sant Narcís, a la plaça de l'Assumpció, aquesta peixateria encara guarda l'encant dels establiments d'abans, per la proximitat i amabilitat dels seus treballadors, però també per les rajoles blaves i blanques i el taulell de marbre on l'estassada diària de peix que fan és un bé de Déu.

Us encanten els mosaics hidràulics, el mobiliari de fusta marcat per la història, les barres de bar de marbre i les làmpades modernistes. Al 1900, també. Una cafeteria acollidora i tan discreta, que passa desapercebuda fins i tot els dies de més bullici a l’eix comercial del carrer Santa Clara. Però el més segur és que si hi entreu, quedeu captivats per l’estètica, la calidesa i la tranquil·litat de les seves parets empedrades i també, és clar, per l’oferta de cafès i tes (feu una ullada als seus ‘capritxos’), xocolates, infusions, sucs naturals, batuts i gofres, entre d’altres. Per cert, no patiu que el wifi és gratuït, i podreu treballar amb el portàtil o treure el mòbil i compartir aquest darrer descobriment amb els vostres seguidors. I, si això vostre ja és fetitxisme, feu una ullada als detalls dels lavabos, en tindreu per estona!

Si vius al planeta Terra, segurament no fa falta ni tan sols dir-te que Girona allotja el que ha estat considerat, més d’una vegada, el millor restaurant del món: el Celler de Can Roca. Els amos, els tres germans Roca, són uns ferms compromesos amb la ciutat alhora que uns dels seus veïns més il·lustres; i la constatació que el Celler no és per a totes les butxaques els va dur a idear com tota la ciutadania, o gairebé, podia gaudir d’almenys dels seus postres. Van voler recuperar la tradició del carretó de gelats ambulant, però la normativa és la normativa i van aparcar-se a un obrador al carrer Santa Clara que ens fa sentir com Charlie dins la fàbrica de xocolata. Però parlem d’allò que importa de debò: els seus gelats. Ofereixen sis gustos que van canviant segons les temporades –les últimes fórmules, de lila i coco o la barreja de verdures verdes, han fet furor- i un “fons d’armari” de terrines per emportar que van des d’aromes més o menys convencionals, com pot ser la xocolata amb te verd, a autèntiques filigranes com el gelat de pa torrat amb oli d’oliva. No us perdeu l’experiència.  

És entrar a La Terra i que us agafin ganes de treure la ‘Moleskine’ i començar a acolorir esbossos, escriure versos, o encaminar uns acords d’aquella cançó que esteu component… Les històries afloren a bars com aquest del carrer de Ballesteries, una terra plena de creativitat i encant. Asseieu-vos sobre els coixins, a l’ampit de la finestra, i observeu les cases de l’Onyar: a veure si no us encalça la malenconia humida de la Girona monumental! I si no teniu el dia, agafeu-vos-ho amb calma, preneu-vos el vostre temps amb un te, un suc natural (consulteu el del dia, sempre us poden sorprendre amb noves combinacions), una cervesa artesana o una hamburguesa casolana. Només per trepitjar el mosaic i fer una ullada a la decoració, ja val la pena passar-hi una estona!