Actors, directors i dramaturgs que marcaran tendència a la cartellera de Barcelona Nous dramaturgs, actors i actrius que despunten, companyies que estan en boca de tothom... La cartellera de Barcelona ens porta moltes sorpreses i cal estar atents als canvis de noms, al sorgiment d'artistes que truquen a la porta. No són ni Prisamata, ni Anna Alarcón, ni Marcel Borràs, ni Nao Albet, ni Bernat Quintana, ni Agrupación Señor Serrano, ni Los Corderos, sinó els que vénen després. Aquests són els teatrers emergents. El més vist Barcelona gratis! Sortir sense gastar Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals. Palau Robert El Palau Robert va ser construï
D'entrada, el plànol de situació: Diada de Sant Fèlix (30 d'agost) de 1999, amb una família que dina per festa major. Una família de classe mitjana, que podria representar el 70% del país, amb avis, germans, néts i algun espectador extern. Jordi Casanovas tanca així l'exploració de la identitat catalana que va engegar amb 'Una història catalana' i va continuar amb 'Pàtria'. Per fer-ho, ha marxat al seu poble, un lloc on disposava de dades pròximes, personatges reals que li permetien posar la força en les vides íntimes, més que en la trama, com havia treballat fins ara. "He fet un treball gairebé hiperrealista, poc ficcionat, amb molt detall", ens confessa.
'Vilafranca', de fet, havia d'obrir la trilogia, però fa cinc anys, diu, no disposava de prou bagatge personal per enfrontar-se a si mateix, per escriure del seu entorn immediat. "Aquí hi ha molt d'estómac, i molta memòria -admet Casanovas-. En aquests moments de la meva vida puc prendre el risc de fer servir una material més proper a mi. Hi ha molt de mi, a 'Vilafranca'. Fins al punt que alguns personatges són totalment reconeixibles".
Tot plegat ha convertit aquesta trilogia en un mirall, un indret on d'aquí a vint anys podrem mirar-nos i saber com érem els catalans de primers de segle XXI, així com anem a Txékhov per saber com era la Rússia de finals del XIX, o a Tennessee Williams per observar els Estats Units de mitjans del segle XX. Ell afegeix la figura de l'irlandès Brian Friel a l'hora de convertir un món ultralocal en universal.
Li preguntem si n'ha tret alguna conclusió, sobre la nostra identitat. Primer, li diem si som el poble del 'vol i dol'. I hi està d'acord: "Som un poble que aspira a coses i potser no entén que aquesta aspiració implica certes renúncies. Existeix la lluita eterna entre el conservadorisme i la modernitat, cosa que intento reflectir a 'Vilafranca'". I després li preguntem sobre la corrupció, un altre tema recurrent de la trilogia: "La corrupció, aquí, no sols és sistèmica, sinó que és endèmica".
Que la trama central de l'obra passi el 1999 i no al 2015 li ha permès, a més, projectar una mirada més neta sobre l'aquí i ara, sense por a què la peça caduqui l'endemà de l'estrena. Serà un èxit segur.