Roberto Zucco: 12 preguntes a Pablo Derqui

Entrevistem a l'actor que dóna vida al mite real i teatral creat per Koltès

0

Comments

Add +


1. Qui és Roberto Zucco?
Quan t'enfrontes a aquesta obra és inevitable buscar el personatge real amb qui es va basar Koltès. Vaig fer una mica de recerca per adonar-me que tampoc no calia. Perquè és una excusa. S'enamora d'un personatge, una mica de dimoni social, un assassí en sèrie i que aparentment matava sense seguir cap patró, molt guapo... I es va enamorar d'aquesta imatge. Fa una oda tràgica a aquest personatge. És un personatge que transcendeix la moral. És com una fletxa que travessa els diversos aspectes de la societat en forma de pregunta i posa en qüestió moltes coses... Té unes volades poètiques precioses. Està fora del bé i del mal. Es pregunta: per què vivim, quin sentit té la vida... Durant tota l'obra es pregunta: per què la gent no es mata entre ella, si tots som assassins, quina mena d'hipocresia social fa que la gent no es mati entre ella... El personatge encarna una mena de desgarrament emotiu que s'entén quan saps que Koltès va escriure l'obra quan se li va diagnosticar la sida. Tenia un rebot un existencial: em moriré però no vull; tots ens morim, però jo no vull. No vull. És poèticament incòmode.

2. Per a tu, també és incòmode?
Però alhora és fascinant.

3. És un personatge proper a Hamlet?
La primera escena és un calc de Hamlet, amb dos sentinelles que parlen de la vida i de cop apareix l'espectre, que en aquest és Roberto Zucco que fuig de la presó. És un paio que posa en entredit tots els estaments.

4. És un Hamlet una mica lumpen?
És el que fa el Koltès: fa poesia del més lumpen, del més 'trash'. És un poeta maleït. És un Baudelaire o un Rimbaud de finals del segle XX, amb el rerefons de la sida, que va ser una epidèmia brutal. Té una consciència tràgica de la vida, bonica, des de la merda.

5. Com has preparat el personatge?
Al principi vaig tendir a buscar qui era el Zucco real. Per què es va fascinar Koltès amb aquest personatge. Jo li deia al Julio (Manrique): no puc treure'm del cap el prejudici moral, quin és el sentit del que fot. Hi ha un moment que se'ns escapa. Aquesta obra, el que té d'inefable, de fascinant, és que posa en qüestió moltes coses, però no dóna respostes. I jo les buscava. Però no cal. Hem descobert que hem de confiar en l'escriptura lírico-poètica de Koltès i seguir els personatges com els va definir. Són insondables. Estic convençut que no agradarà tothom, però una de les magnificències d'aquesta obra és que no es casa amb ningú. És una obra que, perquè brilli en certs moments, cal que els actors estiguin una mica incòmodes tota l'estona. A mi em passa.

6. Fa uns anys vas fer de Biff Loman, a 'Mort d'un viatjant'. No creus que Zucco i Biff són com a cosins?
Els personatges conflictius són els més xulos de fer. Tenen connexió: posen en qüestió moltes coses. En el cas del Biff és la família. Una persona que no troba el seu lloc i necessita dir que no vol seguir els patrons. I la seva inseguretat i ansietat fa saltar pels aires una altra cosa... La societat s'aguanta per convencions que tots tenim que ens permeten conviure. I hi ha personatges que s'enfronten directament a la mort o al sense sentit de la vida i posen en qüestió aquestes coses. En el cas de Biff, la família. En el cas de Zucco, la mort. És algú que veu la mort com una oportunitat d'anar més enllà. No té por de res. No li dóna un sentit emotiu, humà, a les coses. Per això és estrany de fer, d'interpretar. És algú que està en un altre lloc i es fascina perquè la gent no és com ell.

7. Tries molt els papers?
No és que triï, però sí que entenc que més que guanyar molts diners o ser famós, un dels regals d'aquesta professió és un bon paper. De moment he tingut la sort de trobar això. No és que no em vulgui prodigar més en teatre, però sí que em preocupa bastant que el paper em pugui enriquir una mica o que jo pugui sentir-me molt motivat...

8. També depèn de qui fa l'obra?
També. El Julio feia temps que el tenia al cap i n'havíem parlat, i m'havia dit que volia fer-lo amb mi. És una obra que molts actors volen fer i és una obra mítica. És curiós: és una obra que se'n parla molt, però tampoc no l'ha vist tanta gent... Parlant amb l'Eduard Fernández em diu que és una obra que ha quedat com mítica, perquè l'és, però no va venir tanta gent a veure-la (1993). És una obra que fascina a qui la veu o la llegeix.

"És una obra necessària, que s'ha de fer, que la gent més jove no ha vist i ha de veure. I qui l'ha de fer, si no som nosaltres?"


9. Per què creus que es fa tan poc Koltès?
Tothom vol fer Koltès, però mai no s'hi acaba d'arribar.

10. Què t'aporta Koltès?
Són petits riscos per saber si puc anar una mica més enllà, si jo, com a actor, com a suport -jo no deixo de ser una eina de mi mateix-. Tot són proves.

11. Què has aportat al personatge?
No ho sé. Confio en el punt de vista del Julio, que em diu que hi ha una cosa que he de buscar tant d'entrada... No es pot assimilar. No és humanament aprehensible, comprensible. És un llançador de preguntes. Viu una mica abruptament la pròpia mort.

12. Què t'han dit del Roberto Zucco de 1993?.
Quan vaig estudiar a l'Institut del Teatre tothom presentava monòlegs de Roberto Zucco. Estava molt de moda. Jo l'he anat desvirtuant. Però també pensava: coi, és una obra necessària, que s'ha de fer, que la gent més jove no ha vist i ha de veure. I qui l'ha de fer, collons, si no som nosaltres? I qui millor que el Julio, que està fent coses molt interessants? És una oportunitat. Mira, he fet una pel·li fora amb l'Eduard Fernández, 'Descalços sobre la sorra vermella', sobre Pere Casaldàliga, i he tingut temps de preguntar-li moltes coses i ell gairebé no se'n recordava de res. Era la primera cosa que feia i no sabia ben bé... I jo pensava: beneïda ignorància, beneïda inconsciència. I em deia: tu la faràs molt millor, perquè tens més recursos. I jo: no sé què dir-te.


Els usuaris diuen

0 comments