Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Albert Serra (© Iván Moreno )
    © Iván Moreno

    És cert que 'Història de la meva mort' es va estrenar el 2013, però tot i així Albert Serra és una de les cares d'aquest any. I no perquè a la gala dels Gaudí fes aquella aparició burlesca demanant que enviessin tots els actors catalans a Guantánamo. Fa escasses setmanes el 'New Yorker' va publicar que 'Història de la meva mort' estava entre les vint millors pel·lícules de l'any. I no catalanes, ni europees. De tot el món. Sentiu com l'orgull patri us va pujant des de les plantes dels peus?

  2. Àlex Brendemühl (©Scott Chasserot)
    ©Scott Chasserot

    És el Klaus Kinski de l''star system' català. Sota les ordres de Lluis Miñarro, 'alma mater' de la productora Eddie Saeta i des de fa uns anys també director de cine, s'ha posat en la pell d'Amadeu de Savoia, un dels reis més fracassats que hagin ostentat la corona espanyola sobre la closca. La pel·lícula es diu 'Stella cadente'. Hi trobareu una imatge bastant tòrrida de la vida a la cort, on els criats són gais i es masturben amb síndries regalimoses, les donzelles procastinen i Lola Dueñas es passeja escales amunt i avall en boles.

  3. Clara Segura (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    És l'actriu i la seva sola presència a 'La rosa tatuada' era capaç d'aixecar un muntatge justet i portar milers d'espectadors a la sala gran del TNC. Sap fer-nos riure i plorar amb una facilitat espaterrant.

     

  4. Colita (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Primer va ser notícia per la retrospectiva que li va dedicar La Pedrera, però al novembre va saltar de nou a la palestra quan va renunciar als 30.000 euros del Premi Nacional de Fotografia per oposició a la política cultural del govern. No volia sortir a la foto amb el Sr. Wert, vaja.

     

  5. Daniel Monzón

    Encara em faig creus que els senyors acadèmics no triessin 'El Niño' perquè representés Espanya als Òscars. Tenia molts números d'endur-se ferralla. Per què? El nom de Daniel Monzón ja ve precedit de l'èxit de 'Celda 211'. Però a més aquest any ha dirigit un 'thriller' adrenalínic, amb 'dealers', llanxes i olor de salnitre, rodat a l'Estret de Gibraltar. Una pel·lícula d'acció, de les que poden agradar a Amèrica, però amb uns escenaris que traspuen marca ibèrica. Com s'han equivocat, els acadèmics!

  6. David Verdaguer (© Iván Moreno)
    © Iván Moreno

    Encara hi ha gent que el coneix com el reporter del bigoti de l''APM?', però aquest any ens ha demostrat que de registres en té molts més. Entre el cabaret de 'Machos verdes fritos' i el Pistoles de 'Victòria d'Enric V' s'ha marcat uns quants punts a favor. Aquí volem destacar la seva actuació a '10.000 km', l''opera prima' de Carlos Marqués-Marcet, on comparteix càsting amb Natalia Tena, l'Osha de 'Joc de trons'. Ep! Premi Time Out a la millor obra de creació!

  7. Francesc Serés (© Iván Giménez                                   )
    © Iván Giménez

    Aquest any ha publicat 'La pell de la frontera', l'últim dels seus llibres miscel·lanis, el que completa la trilogia que va arrencar amb 'La força de la gravetat' i 'La matèria primera'. En línies generals és una cartografia de les zones detrítiques de les terres del Segre, regió de trànsit per a l'immigrant nòmada de perifèria. Francesc Serés fa una crònica excepcional del paisatge que coneix des que era petit. Perquè ell s'hi ha criat, en aquest entorn. I això, diu, sempre es porta a dins.

  8. Daniel Rodríguez (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    El dissenyador Guillem Rodríguez arribava al seu primer 080 amb reconeixements sota el braç (Premi MODAFAD 2013, millor dissenyador jove d’Espanya als Premis ANDE), i també es va endur la menció d'honor de la darrera edició de la passarel·la catalana per una col·lecció ambigua, de caràcter unisex, feta a partir de teixits tecnològics.

  9. Isabelita Virtual (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Josep Font, director creatiu de DELPOZO i recentment nominat premi Nacional de Disseny de Moda, ens fa pensar en Isabelita Virtual, el nom artístic d'una publicista que ha fet d'Instagram el terreny per explorar una estètica personal, amb predilecció pels teixits, el volums, els personatges femenins i una aura de misteri. Compta amb 697K seguidors, i creixent. 

  10. Joan Colomo

    El cantautor que va venir del hardcore ha fet un disc que ens ha fet somriure, pensar i saltar i que ens ha fet saltar alguna llagrimeta. Es diu 'La fília i la fòbia' (2014), i ens encanta. Per això el vam nominar als Premis Time Out en la categoria de Millor Creador.

  11. Joan Fontcuberta (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Reconegut per la seva propensió a l'engany i els jocs visuals, el fotògraf també ha deixat la seva petjada a la ciutat, en un mosaic que reprodueix un petó. És una besada molt popular, la de Fontcuberta, i és que està feta amb 'sefies' i fotografies dels ciutadans.

  12. Jonathan Millán (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    El coneixíem per les seves il·lustracions a Blackie Books, i les col·laboracions editorials amb el seu amic Miguel Noguera, però a Estrany de la Mota vam descobrir un nou Jonathan Millán; l'artista es va atrevir amb tres murals de grans dimensions, projeccions del seu jo i altres fantasmagories influïdes pel cinema.

  13. Julio Manrique (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Feia temps, creiem, que l'actor no s'ho passava tan bé fent teatre com amb 'L'orfe del clan dels Zhao' i el 'Timó d'Atenes' que hem vist a finals d'any. Ell solet arrossega mirades. I els seus monòlegs són tan intensos que et destrueixen l'ànima. A veure qui li aguanta la mirada!

  14. Lara Costafreda

    Fa temps que seguim els treballs de la il·lustradora de Lleida, que no para d'encetar projectes i assumir reptes. 'Beautiful Dreamers' és la seva darrera aventura creativa i té la ceràmica com a protagonista.

  15. Lluís Homar (© Cristina Reche)
    © Cristina Reche

    A banda de tenir els pebrots de fer 'Terra baixa' tot solet, l'actor va robar-li el protagonisme a Josep Maria Pou a 'Terra de ningú'. Tenir en forma un històric del teatre català és una de les millors notícies de l'any. No ens sobren estrelles.

  16. Maria Herreros (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    De tota la colla d'il·lustradors excel·lents que han vist la llum ens els darrers temps, ens crida l'atenció Maria Herreros. S'allunya dels estereotips de bellesa i aposta per l'extravagància, també quan dibuixa interiors i arquitectura amb perspectives insòlites. Potser per això ens agrada tant el que fa.

  17. Maria Rodés

    S'ha posat la mantellina per al seu disc 'Maria canta copla' (2014) i l'afavoreix. Un altre disc que, com 'granada' (o la 'Gramola' de la murciana Lidia Damunt, també del 2014), dinamita la idea que els discos de versions són un afer menor. En cap cas si són com el de la Rodés. Olé.

  18. Mazoni (© Noemí Elias)
    © Noemí Elias

    La seva reinvenció electrònica amb 'Sacrifiqueu la princesa' (2014) ha reconciliat Jaume Pla fins amb la música del seu temps, ell que fins ara només havia mirat pel retrovisor. L'ha presentat amb uns concerts que han solidificat la bona fama dels seus directes.

  19. Mishima (© Alberto Polo)
    © Alberto Polo

    La gira de presentació de 'L'ànsia que cura' (2014) ha demostrat el seu excel·lent nivell de forma en directe, i els temes nous han passat a engruixir la seva llista d'himnes.

  20. Sílvia i Raül (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    En Raül Fernández Miró i la Sílvia Pérez Cruz són l'associació musical més intensa i fructífera de Barcelona i 'granada' (2014), l'àlbum que porta a l'estudi la seva longeva i intensa col·laboració en directe, és el disc de l'any. Però això són el nostre Premi Time Out 2014.

  21. Albert Adrià

    Si de Lerroux es deia que era l'emperador del Paral·lel, ara aquest títol ben bé el podria ostentar l'Albert Adrià. Ara bé, a diferència del nefast polític, Adrià arrisca i no especula: una feina extraordinària en un temps rècord –a restaurant per any– li ha valgut el reconeixement de les michelin en els dues darreres temporades, com qui diu l'única cosa que la guia pneumàtica ha valorat a Catalunya. Ha convertit el Paral·lel (Tickets, Pakta, Niño Viejo, Hoja Santa) en una atracció gastronòmica de nivell mundial. I agafeu-vos, perquè us assegurem que pel 2015 encara té molts conills guardats al barret.

  22. Artur Martínez (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    En els seus primers mesos de vida a Barcelona amb el Matís Bar, l'Artur Martínez –estrella Michelin amb el restaurant Capritx de Terrassa– ha tornat als orígens de la barra dels pares amb un restaurant-bar de prestacions creatives inesgotables i preus més aprop del bar Manolo que de la casa de pisto. I a més, ha aconseguit fer atractiu pel barceloní un espai tan poc atractiu com el col·legi d'arquitectes.

  23. Carlos Vermut

    Els seus cognoms reals són López del Rey, però es va posar Vermut per l'etiqueta d'una ampolla de Cinzano estil imperial que el seu avi guardava al moble bar del menjador. Es va donar a conèixer fa un parell d'anys amb 'Diamond Flash', una història de vampirs i Power Rangers feta amb quatre duros. Aquest 2014 ha estat el seu any: la seva segona pel·lícula, 'Magical girl', es va endur la Conxa d'Or a Sant Sebastià. És la gran revolució del cine espanyol des de Buñuel.

  24. Joan Boneta (© Joan Cortadellas / El Periódico)
    © Joan Cortadellas / El Periódico

    Aquest cuiner atípic va fer el salt d'arquitecte apassionat per la cuina a xef: després d'un reciclatge de dos anys a l'escola Bellart, Boneta, assistit pel seu professor Pep Nogué, ha obert Can Boneta, al capdamunt de Balmes. Amb cinc mesos de vida, la sorpresa és majúscula: Can Boneta, amb una intuïció fora de mesura, aplica els fonaments de la creativitat a la teca diària, amb uns menús de migdia extraordinaris que no sobrepassen els dotze euros. Ens donarà moltes alegries!

  25. Josep Pedrals (© Iván Moreno)
    © Iván Moreno

    Amb 35 anys, en Pedrals deu ser dels pocs poetes ‘professionals’ que hi ha a Europa. Acaba de publicar un llibre memorable, 'Exploradors, al poema', ideal per a pares que volen llegir amb els fills, i el 2013 va guanyar el premi Lletra d’or pel 'Romanço d’Anna Tirant'. És directe, barroc, admirat per Gimferrer i amb un peu als escenaris des de l’adolescència. Et farà un sonet en cinc minuts i, a sobre, serà bo. Un geni, vaja. Per això ha rebut el Premi Time Out 2014 al Millor Creador.

  26. Les Antonietes

    La jove companyia barcelonina va demostrar al Lliure que, encara que sembli increïble, algú sap fer Txèkhov aquí. El seu 'Vània' era de traca i mocador. A més, van saber adaptar a la seva generació un text que parla més dels 40 i 50 que no pas dels 20.

  27. Miguel Ángel Palau (© Irene Fernandez)
    © Irene Fernandez

    Aquest paio és l'autèntic Billy el Nen de la cocteleria de Barcelona. Va estar present en l'obertura de 41 º, després va consolidar la reputació de la Martinera, i ara és el factòtum d'El 68, una ambiciosa i reeixida barra on cada còctel té un maridatge d'alta cuina informal. Una copa seva us posarà de caps per avall: tasteu el Magreb Zombie, amb rom, kraken, Stroh, fruita de la passió i fins i tot curri, i se us dispararà el coco i el paladar en mil direccions.

  28. Oriol Broggi (© Scott Chasserot)
    © Scott Chasserot

    El director ha estat capaç d'estrenar dos muntatges estratosfèrics i de factura molt diferent. Primer, el conte xinès 'L'orfe del clan dels Zhao', en el seu estil brookià. I 'Cels', de Wajdi Mouawad, tot obrint una línia més avantguardista en el seu ja sofisticat teatre de proximitat.

  29. Pol López (© Scott Chasserot)
    © Scott Chasserot

    L'actor de La Kompanyia del Lliure s'ha convertit en un referent generacional. A 'El caballero de Olmedo' et trencava l'ànima a riallades. I a 'Victòria d'Enric V' demostrava que el drama tampoc no se li resisteix. Acaba de fer els 30 i no li falten centímetres per arribar allà on vulgui. Sempre recordarem aquell 'Ivan i els gossos'.

  30. Renaldo & Clara ( © Noemí Elias )
    © Noemí Elias

    Com ens ha fet gruar, ‘Fruits del teu bosc’ (2014), el primer àlbum de la banda de la lleidatana Clara Viñals! Però, ah, quan ha arribat: el pop delicat del quintet Renaldo & Clara és un dels discos més bonics de l'any si la melancolia és el vostre estat natural (i si no, també).

  31. Robert Juan-Cantavella (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    És l'home que va dir que Proust havia plagiat Tarantino en allò de la magdalena sucada en te. Sí, un escriptor punk amb totes les de la llei, amb una retirada a Hunter S. Thompson. Aquest any ha escrit, 'Y el cielo era una bestia', un artefacte d'allò més ferotge, una trama de criptozoologia amb monstruets diversos que passa entre Barcelona i un balneari de Port del Comte. Va ser un dels finalistes del premi Time Out a la Millor obra de creació del 2014!

  32. Roser Torras (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    La directora de GSR aquest any ha sigut escollida presidenta per la regió del sud d'Europa de The World's 50 Best Restaurant, els influents guardons que cada any escull el rànquing dels millors restaurants del món (l'únic contrapès a nivell d'influència de les Michelin). Això no és tot: GSR, productora integral de gastronomia –comunicació empresarial, mitjà de comunicació digital i esdeveniments– arriba als vint anys en plena forma, amb propostes que innoven el panorama barceloní, com Mercat de Mercats i el Tast a la Rambla.

  33. Sanjosex (© Noemí Elias)
    © Noemí Elias

    Sanjosex s'ha marcat un 'Festival' (2014) que és un himne a la sobretaula i a la bona vida, ple de sentit de l'humor i, el millor de tot, de saviesa. Ideal per sentir-lo entaulats aquestes festes i per cantar-lo plegats entre brindis i brindis.

  34. Vicenç Pagès Jordà (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    No som incondicionals del premi Sant Jordi. Per això va ser una molt grata sorpresa que a l'última edició sortís guanyador en Pagès Jordà, l'homenot de Figueres. Ens té el cor robat des del seu anterior novel·lot, 'Els jugadors de whist'. I el seu últim llibre no ha fet baixar el llistó. Es diu 'Dies de frontera', i és la història d'un amor furtiu, nòmada, de trens i rails, que acaba a La Jonquera, un escenari fascinant i absurd a parts iguals, amb molta cultura al darrere, de Nostradamus a Sangtraït.

  35. Yannick Garcia (© Noemí Fluixà )
    © Noemí Fluixà

    Dos anys després dels relats de 'Barbamecs', en Yannick torna al redol amb 'La nostra vida vertical', un aplec de narracions curtes, en què surten personatges com Steven Seagal i Stefan Zweig. La seva prosa té més força que la mandíbula d'un lleó a l'hora de berenar. És per això que aquest llibre va guanyar el premi Documenta, i que nosaltres el considerem un dels homes de l'any. Ho vam dir en el seu dia, quan va arribar a les llibreries, i ho mantindrem fins a les últimes conseqüències.

Les cares del 2014: Els creadors de l'any

Rere aquests rostres hi ha les millors pel·lícules, obres de teatre, llibres, tendències, música i propostes culinàries que ens fan dir que el 2014 ha estat un gran any

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

També t'agradarà

Les millors pel·lícules del 2014
  • Cine

Repassem els 10 films que més ens han agradat durant l'any i fem justícia amb les pel·lícules que també mereixien estar al podi S'acaba l'any, i com cada desembre abans de tancar la barraca toca fer caixa. Feina de micos, hem repassat, una per una, totes les pel·lícules que aquest 2014 s'han endut cinc estrelles, segons criteri dels nostres estimats crítics. I així, posades en fila índia, ens ha semblat que tal vegada hi faltava algun títol més. Potser en alguna ocasió hem estat una mica rates, i hem escatimat l'última estrelleta a algun títol que mereixia el complet. 'Errare humanum est', que diuen. Aquesta és la nostra llista definitiva, amb un apèndix que, esperem, ens ajudarà a redimir-nos. Últimes crítiques El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos “El capítol definitiu”. Així s’hi refereixen els pòsters que trobareu per tota la ciutat. La meva obligació, com a crític, és treure-us de l’engany: de definitiu, en té ben poca cosa. A Peter Jackson l’únic que l’interessa és perpetuar la fórmula: més batalles, més criatures estranyes, més discursos grandiloqüents, més efectes abracadabrants. Si fins ara 'El hòbbit' us ha agradat, 'La batalla de los cinco ejércitos' per a vosaltres serà una mina. Però si estàveu esperant alguna bonificació per haver aguantat tres entregues, una mica de sentiments humans, us quedareu amb un pam de nas.Reprenem la trama en el punt exacte on ens va deixar 'La desolació de Smaug': el drac està en ple atac de fúria i en Bilbo i els seus

Les millors cançons del 2014
  • Música
  • Pop

Una tria amb 55 dels temes que més hem escoltat aquest any, amb artistes del pop d'aquí i de fora, el millor de cada casa El final de l'any és moment de fer propòsits per al següent i per passar revista al que tanquem, i per fer llistes, moltes llistes, amb el millor que hem pogut veure i sentir. Si us agraden les llistes, aquí en teniu una més: la nostra tria de les cançons favorites del 2014. Una selecció de 55 temes de pop, una 'playlist' de 3 hores i 33 minuts de música, amb artistes i grups d'aquí, d'allà i de més enllà, amb melodies i tornades enganxoses, lletres enginyoses o emocionants, ritmes per moure el cul o balades per plorar, ideal com a banda sonora de les reunions nadalenques.Aquests són alguns dels temes i artistes destacats, però a la 'playlist' en teniu 50 més: 'Seasons (Waiting on you)', Future Islands El quart àlbum del trio synth-pop nord-americà es diu 'Singles', però el senzill estel·lar de la col·lecció és aquest, que ja s'ha enfilat fins a dalt de tot de les llistes de les millors cançons de l'any de diversos mitjans. Podríem posar-vos el videoclip del tema, però és en directe en què s'aprecia la passió i total entrega del cantant Samuel Herring, i allò que ens té de veritat el cor robat. Les millors cançons del 2014   'Pequeño vals vienés', Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró Parlant d'interpretacions corprenedores. De 'granada', el millor disc del 2014, editat aquí i a Pequín, podríem triar qualsevol de les cançons que la Sílvia i el

Publicitat
Les millors exposicions del 2014
  • Art

Les 10 mostres d'art més destacades que els museus i galeries han presentat durant l'any Sempre és difícil fer una tria del millor de l'any, i aquesta llista no ha estat cap excepció. Hem repassat les millors expos segons els nostres crítics i n'hem comptat fins a 23  distingides amb 4 estrelles o més. Una bona carretada. Amb aquesta selecció hem volgut destacar aquelles que considerem més representatives del 2014. Hi trobareu nous talents, arquitectes, fotògrafs, artistes que ens conviden a reflexionar sobre el món hiperinformat en què vivim... Potser algunes ja les heu vist, d'altres us les vau perdre: en qualsevol cas, us desitgem un 2015 ple d'art! _BigBangData Diversos artistesCCCBUn oceà de dades ('Hello world!', instal·lació amb 5.000 diaris personals descarregats d’internet), un mar d’informació ('Thingful.net', sistema que permet descobrir els objectes connectats que tenim al voltant), rius de referències (vocabulari bàsic: algoritme, geolocalització, predicció, patró) i gràfics ('Submarine Cable Map', traçat del sistema de fibra òptica que connecta el món) per intentar explicar què vol dir Big Data. Per alguns és el nou petroli, una font de riquesa inesgotable, per d’altres, una eina de control social. El que és segur és que la metàfora del núvol, un lloc eteri on van a parar els nostres tuits, contrasenyes i fotos, és del tot enganyosa: un embull de cables i sensors envolten literalment el planeta i s’han edificat grans contenidors per preservar aquests continguts.

  • Què fer

Contempleu els racons més bells de la ciutat: carrers, façanes, patis, cantonades i cafès que han nascut perquè els admiris. Orgull barceloní! També t'agradarà Art a l'aire lliure a Barcelona Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat