Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Joan Colom
Joan Colom

Les millors exposicions del 2014

Les 10 mostres d'art més destacades que els museus i galeries han presentat durant l'any

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
Sempre és difícil fer una tria del millor de l'any, i aquesta llista no ha estat cap excepció. Hem repassat les millors expos segons els nostres crítics i n'hem comptat fins a 23  distingides amb 4 estrelles o més. Una bona carretada. Amb aquesta selecció hem volgut destacar aquelles que considerem més representatives del 2014. Hi trobareu nous talents, arquitectes, fotògrafs, artistes que ens conviden a reflexionar sobre el món hiperinformat en què vivim... Potser algunes ja les heu vist, d'altres us les vau perdre: en qualsevol cas, us desitgem un 2015 ple d'art!
Diversos artistes
CCCB

Un oceà de dades ('Hello world!', instal·lació amb 5.000 diaris personals descarregats d’internet), un mar d’informació ('Thingful.net', sistema que permet descobrir els objectes connectats que tenim al voltant), rius de referències (vocabulari bàsic: algoritme, geolocalització, predicció, patró) i gràfics ('Submarine Cable Map', traçat del sistema de fibra òptica que connecta el món) per intentar explicar què vol dir Big Data. Per alguns és el nou petroli, una font de riquesa inesgotable, per d’altres, una eina de control social. El que és segur és que la metàfora del núvol, un lloc eteri on van a parar els nostres tuits, contrasenyes i fotos, és del tot enganyosa: un embull de cables i sensors envolten literalment el planeta i s’han edificat grans contenidors per preservar aquests continguts.
Big Bang Data és una exposició densa i complexa, per la quantitat de materials presentats. És un panòptic sobre l’emmagatzematge d’informació (l’any 2009 es van produir tantes dades com en tota la història de la humanitat) que ens deixa davant l’abisme d’una qüestió transcendental. Hem creat una tecnologia preparada per arxivar informació sobre nosaltres i el que ens envolta, però no hem estat capaços –encara– de pactar uns usos, establir unes normes, que ens protegeixin, com a ciutadans i consumidors, davant els perills d’aquesta criatura. (Llegeix tota la crítica)

Diversos artistes
La Virreina Centre de la Imatge

Quan en vaig sentir parlar per primera vegada, vaig arrufar el nas. Vuit persones en situació d’atur trien un objecte de la seva quotidianitat i una obra de la col·lecció permanent del MACBA. El procés és fotografiat per Francesc Torres, l’ideòleg de tot plegat, que se cenyeix a l’entorn domèstic dels aturats. Quan entren al MACBA, la cineasta Mercedes Álvarez filma aquesta incursió. Després, es mostra tot plegat: explicacions, fotos dels aturats, obra pròpia i obra del museu, i la filmació. Un rere l’altre.
I per què '25%'? Doncs perquè és el percentatge d’aturats que hi ha a casa nostra. “Ja hi som. Una altra vegada l’explotació de la denúncia social, l’experiment amb desafavorits com a reivindicació artística”, em deia. Però, esclar, no oblidem que al darrere de tot plegat hi ha el Francesc Torres, històric del conceptual i home de gust exquisit, menys aspre que Muntadas i més incisiu que l’Eugènia Balcells...
La 'finesse' conceptual és extraordinària: posa en paraŀlel conceptes com mercat laboral i mercat de l’art, valor d’ocupació i valor artístic, o valor d’ús i valor de canvi. Fixem-nos-hi, ho monetitzem tot, fins i tot els afectes. I aquesta mostra, emparada en un fred percentatge, mostra el rerefons humà. Vuit persones ens expliquen la seva situació personal, amb la qual ens podem identificar. (Llegir tota la crítica)

Publicitat

Jesús Madriñán
Galeria +R

Com en un quadre de Jan van Eyck, però sis segles després, els personatges que retrata Jesús Madriñán es presenten immòbils, congelats per la càmera enfront d’un fons sobri que vira cap al negre. Som davant unes fotografies de gran format, extremadament plàstiques i pictòriques. La tècnica és aquí la mare dels ous. I és que l’artista defuig de la fotografia digital i treballa amb una càmera analògica.
Madriñán troba els seus models als clubs de l’East London, a la zona més cool de Shoreditch. Es planta enmig de la pista, munta l’equip i deixa que la gent vagi desfilant davant del seu objectiu sense imposar cap regla. Així neix la sèrie 'Good night London' (2011) que inaugura l’exposició. El resultat final és d’un fort dramatisme estètic que, potser per costum, recorda la pintura. Aquí és on  trobem l’explicació a l’enigma que planteja el títol de la mostra. Madriñán posa en escac la tradició clàssica del retrat i l’actualitza sense complexos, amb tecnologia de fa cent anys, mentre, de fons, sona Britney Spears. (Llegeix tota la crítica)

Joan Colom
MNAC

“Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una espècie de notari d’una època”. Amb aquesta declaració, el nonagenari Joan Colom (Barcelona, 1921) defineix una afició intermitent per la qual passarà a la història de la creativitat catalana: el reportatge fotogràfic.
Colom es va iniciar en la fotografia poc després de casat, el 1957, i en va abandonar la pràctica el 1964. A la dècada dels 80, amb la recuperació de l’autogovern i la bastida d’un aparell cultural propi, Colom fou “institucionalitzat” i arxivat al calaix de l’anomenada generació de la “nova avantguarda”, al costat de Ricard Terré, Xavier Miserachs o Ramon Masats. (Llegeix tota la crítica)

Publicitat
Kerry James Marshall
Antoni Tàpies

Kerry James Marshall és un artista afroamericà, gairebé inèdit a la pell de brau. Ara exposa una gran retrospectiva al Reina Sofía, de Madrid, i les seves pintures més recents, vídeos, escultures, dibuixos i instaŀlacions, a la Fundació Tàpies, de Barcelona.
Cap a la segona meitat de la dècada dels 70 vaig tenir noció, a través de sèries televisives, de l’holocaust jueu, de l’extermini dels indis nord-americans i dels periples dels esclaus africans als Estats Units. Coi, quant de patiment invisibilitzat. Després, es va començar a estendre el llenguatge d’allò políticament correcte, que sumava les dones, les opcions sexuals i els desvalguts a la llista de desgreuges verbals. (Llegeix tota la crítica)

Le Corbusier
CaixaFòrum

A Le Corbusier se’l va empassar el mar mentre nedava. Era l’estiu del 1965, i ja portava més de sis dècades lluitant amb el paisatge. Tot i néixer a Suïssa, o precisament per haver nascut al bell mig geogràfic de la producció rellotgera helvètica, materialitzà una poètica maquinista que anomenava unitat habitacional, cases i pisos, concebia immenses urbs tot redibuixant el paisatge des d’un avió, i convertí el formigó armat en la textura dominant de la modernitat. Això, i molt més, ho podem veure al CaixaForum, un edifici modernista aparentment allunyat de les teories dibuixades per Charles-Édouard Jeanneret (La Chaux-de-Fonds, 1887 – Roquebrune-Cap- Martin, 1965), conegut sota el pseudònim de Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns, el subtítol de l’exposició, la més completa que hàgim pogut veure mai, ja explica per on va la intenció del seu comissari, Jean-Louis Cohen: com l’arquitectura, expulsada de l’avantguarda creativa per l’enginyeria, cerca un nou espai en la cosmogonia urbanista i acaba arrelant d’acord amb la cèlebre frase “els somnis de la raó engendren monstres”. (Llegeix tota la crítica)

Publicitat

Rai Escalé i Miloš Kopták
Eat Meat

Per a tots aquells que, ha!, van vaticinar la mort de la pintura i l'esgotament del gènere, aquesta exposició és un cop de porta als nassos. Els artistes Rai Escalé i Miloš Kopták signen la proposta amb el nom comú Miroir Noir. Com si fossin pintors ambientalistes del segle XVIII, decideixen donar l’esquena a la realitat i fixen la vista dins el seu propi mirall negre, que els torna, per a l’ocasió, el reflex d’imatges pertorbadores... En aquestes noces hi trobareu nuvis amb rostres deformats i dames d’honor amb aparença de zombi. Tots els retrats, és clar, disposats sobre un fons brut, que multiplica l’angoixa de mirades perdudes i somriures grotescos. És una aposta en ferm per la pintura sense complexos: a partir de traços que semblen penetrar violentament el sistema nerviós, creen rictus en descomposició i donen forma a cares desfigurades. (Llegeix tota la crítica)

Diversos artistes
Fundació Suñol

Res més obscur que el títol d’aquesta exposició que aplega una tria d’obres de la col·lecció privada que Josep Suñol va endegar a la dècada del 1970 i una altra tria d’obres de la col·lecció pública que va emprendre a finals dels 90, gràcies a la Biennal d’Art Leandre Cristòfol. Què no s’atura? La voluntat expressiva de l’artista? ¿El diàleg entre distintes propostes? ¿La pràctica expositiva malgrat la crisi i la reducció de pressupostos?
Una de les moltes obres interessants de l’exposició es titula Paisatge i pròtesi, de Francesc Abad. Doncs això és aquesta exposició, art i pròtesi. L’excusa, posar a dialogar obres aplegades en grups temàtics tan amplis com ara el cos humà, el paisatge, la identitat, etc. (Llegeix tota la crítica)

Publicitat

Roni Horn
Fundació Miró

Per molt que dormis com si l’univers fos un error, el clima de Barcelona durant l’estiu no s’assembla gens al d’Islàndia. La solitud és gairebé impossible de trobar. I el silenci és un luxe. Però a la mostra que Roni Horn ha portat a la Miró, és possible abstreure’s i creure per un moment que som en un univers gairebé immòbil, inquietant, sargit amb fragments literaris que ballen al ritme impacient de les glaceres.
Roni Horn (Nova York, 1955) és inclassificable. Tant, que juga a la indefinició. El seu nom, el seu aspecte... “La meva identitat s’ha format al voltant de no ser home ni dona”, afirma. Tampoc no té un estil o una tècnica preferits. Engega els seus treballs amb dibuixos processuals –que mereixen dues sales–, i pot acabar concretant-los amb fotografies, objectes, instal·lacions... (Llegeix tota la crítica)

També t'agradarà

Les exposicions que has de veure
  • Art
  • Galeries

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars On the Table. Ai Weiwei Exposició dissenyada per Ai Weiwei especialment per a La Virreina Centre de la Imatge que permetrà conèixer la seva trajectòria artística, des dels seus inicis al Nova York dels vuitanta fins avui, convertit en l'artista xinès dissident més conegut i influent del món. La seva obra es fon amb la seva militància en la denúncia de la manca de llibertats a la Xina, alhora que està present als principals esdeveniments i col·leccions d’art contemporani. Des d'una pràctica artística que inclou la fotografia i el film documental, l’escultura, el disseny i l’arquitectura, les imatges d’Ai Weiwei són operacions que transcendeixen formats i disciplines, infiltrant-se i circulant també per xarxes socials i àmbits relacionats amb la cultura popular. Carles Casagemas. L'artista sota el mite Hi ha llegendes negres que ennegreixen encara més amb el temps. Si avui llegim que un tipus dispara a la seva parella i després se suïcida, condemnarem un altre cas –l’enèsim– de violència de gènere. Però si l’agressor i suïcida era un amic íntim de Picasso, i el geni malagueny, amb certa mala consciència, el pren com a tema principal del seu període blau... estem parlant d’un episodi no sòrdid, sinó romàntic i típic de la bohèmia finisecular. De Casagemas ens atreu la l

Les millors cançons del 2014
  • Música
  • Pop

Una tria amb 55 dels temes que més hem escoltat aquest any, amb artistes del pop d'aquí i de fora, el millor de cada casa El final de l'any és moment de fer propòsits per al següent i per passar revista al que tanquem, i per fer llistes, moltes llistes, amb el millor que hem pogut veure i sentir. Si us agraden les llistes, aquí en teniu una més: la nostra tria de les cançons favorites del 2014. Una selecció de 55 temes de pop, una 'playlist' de 3 hores i 33 minuts de música, amb artistes i grups d'aquí, d'allà i de més enllà, amb melodies i tornades enganxoses, lletres enginyoses o emocionants, ritmes per moure el cul o balades per plorar, ideal com a banda sonora de les reunions nadalenques.Aquests són alguns dels temes i artistes destacats, però a la 'playlist' en teniu 50 més: 'Seasons (Waiting on you)', Future Islands El quart àlbum del trio synth-pop nord-americà es diu 'Singles', però el senzill estel·lar de la col·lecció és aquest, que ja s'ha enfilat fins a dalt de tot de les llistes de les millors cançons de l'any de diversos mitjans. Podríem posar-vos el videoclip del tema, però és en directe en què s'aprecia la passió i total entrega del cantant Samuel Herring, i allò que ens té de veritat el cor robat. Les millors cançons del 2014   'Pequeño vals vienés', Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró Parlant d'interpretacions corprenedores. De 'granada', el millor disc del 2014, editat aquí i a Pequín, podríem triar qualsevol de les cançons que la Sílvia i el

Publicitat
Les millors pel·lícules del 2014
  • Cine

Repassem els 10 films que més ens han agradat durant l'any i fem justícia amb les pel·lícules que també mereixien estar al podi S'acaba l'any, i com cada desembre abans de tancar la barraca toca fer caixa. Feina de micos, hem repassat, una per una, totes les pel·lícules que aquest 2014 s'han endut cinc estrelles, segons criteri dels nostres estimats crítics. I així, posades en fila índia, ens ha semblat que tal vegada hi faltava algun títol més. Potser en alguna ocasió hem estat una mica rates, i hem escatimat l'última estrelleta a algun títol que mereixia el complet. 'Errare humanum est', que diuen. Aquesta és la nostra llista definitiva, amb un apèndix que, esperem, ens ajudarà a redimir-nos. Últimes crítiques El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos “El capítol definitiu”. Així s’hi refereixen els pòsters que trobareu per tota la ciutat. La meva obligació, com a crític, és treure-us de l’engany: de definitiu, en té ben poca cosa. A Peter Jackson l’únic que l’interessa és perpetuar la fórmula: més batalles, més criatures estranyes, més discursos grandiloqüents, més efectes abracadabrants. Si fins ara 'El hòbbit' us ha agradat, 'La batalla de los cinco ejércitos' per a vosaltres serà una mina. Però si estàveu esperant alguna bonificació per haver aguantat tres entregues, una mica de sentiments humans, us quedareu amb un pam de nas.Reprenem la trama en el punt exacte on ens va deixar 'La desolació de Smaug': el drac està en ple atac de fúria i en Bilbo i els seus

Museus que obren gratis els diumenges
  • Art

El MNAC, el CCCB el Museu Picasso són alguns dels museus de Barcelona que tenen entrada gratis el primer diumenge de cada mes. D'altres són d'accés lliure els diumenges a partir de les tres de la tarda. Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana! El més vist 7 maneres de conèixer gent a Barcelona Els millors consells per fer noves amistats (o alguna cosa més) Coneix gent Happn Descobreix a la gent més diversa i interessant que pots creuar-te per Barcelona gràcies a Happn! Ja sigui perquè acabes d'arribar a la ciutat, perquè et passes tot el sant dia a la feina, perquè totes les teves amistats estan emparellades o perquè t'acabes de quedar solter/a, a vegades pot resultar difícil conèixer gent nova a Barcelona. El ritme és frenètic, la gent ja té els seus cercles i a vegades ningú té la deferència de proposar-te que t'apuntis als seus plans. Sense adonar-te, pots trobar-te que et passes els caps de setmana de pel·lícula en pel·lícula i de sèrie en sèrie, parlant-li a les plantes i esperant que arribi el dilluns per anar a la feina i relacionar-te amb un altre ésser humà. S'ha acabat l'aïllament! A la ciutat hi ha moltes maneres de conèixer gent i forjar noves amistats (o el que sigui), només cal posar-hi una mica de voluntat i moure el cul del sofà. Aquí teniu 7 propostes per conèixer gent a Barcelona. Sigueu simpàtics, poseu bona cara i a triomfar! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonism

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat