Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 100 anys de la Gran Guerra!

100 anys de la Gran Guerra!

Fa un segle de la Primera Guerra Mundial i volem fer un repàs de tota la cultura que ha generat. Art, llibres, cinema, música... A les trinxeres!

'Der Krieg', d'Otto Dix
1/8
Otto Dix va ser voluntari de guerra, i a partir de la seva experiència com a ametrallador, va recrear a l'horror del front en aquest tríptic, conegut com a 'Der Krieg'.
'Autoretrat', d'Ernst Kirchner
2/8
Un autoretrat vestit de soldat, prova irrefutable que Kirchner també va ser voluntari de guerra. ¿Sabíeu que el van llicenciar perquè patia crisis nervioses?
'El funeral', de Georg Grosz
3/8
Cossos distorsionats, esquelets, un funeral grotesc amb tonalitats dramàtiques. L'expressionista Georg Grosz va recrear una desfilada mortuòria, i la va dedicar al psiquiatra i escriptor Oskar Panizza.
'El soldat ferit', de Chagall
4/8
Un dibuix a tinta de Chagall, on no hi ha cabres, ni violins, ni l'Arc de Sant Martí. Només un soldat borni amb la cara torta i la dentadura negra que sembla que de tant veure entranyes repartides pel camp de batalla hagi perdut la xaveta.
'Gassed', de J. S. Sargent
5/8
Aquí teniu un fris que Sargent va pintar per encàrrec, en la recta final cap a l'armistici. L'escena és macabra: un grup de soldats marxant en ramat sobre els cossos caiguts dels camarades després d'un atac de gas mostassa. Pèls de punta.
'La nit', de Max Beckmann
6/8
Som al barracó d'infermeria, a punt de perpetrar una carnisseria a sobre la taula d'operacions. Ja es nota que Max Beckmann va servir de metge durant la Primera Guerra Mundial. Anys més tard, els nazis el van titllar de degenerat.
'La tempesta', de Kokoschka
7/8
També anomenat 'La núvia del vent', l'oli de l'artista i poeta Oskar Kokoschka evoca amb força i dramatisme l'amor per una dona –Alma Mahler–, i també per una Europa triomfalista que estava a punt d'esfondrar-se.
'La Gran Guerra', de Joe Sacco
8/8
Ni una paraula i 24 fulles per retratar amb pèls i senyals el primer dia de la batalla de Somme, el juliol de 1916. Aquesta fita il·lustrada és obra del gran Joe Sacco.
Per Josep Lambies |
Advertising

Alguns llibres indispensables

14

14

Jean Echenoz avança entre un escampall indesxifrable de monyons, bales i casaques amb galons, per tots els països que van ser escenari de la Gran Guerra. Impressionant.

Adiós a todo esto

Adéu a tot això

Gairebé tothom s'espera a estar en la línia de la senectut per escriure unes memòries. Robert Graves ho va fer amb 35 anys. Però el que havia vist valia per tot un segle.

Advertising
¡Puta guerra!

¡Puta guerra!

De les estratègies militars del Batalles del Marne fins a les trinxeres del Somme. Jacques Tardi, el mestre de la vinyeta francesa, treu en aquest còmic la seva millor artilleria.

Adiós a las armas

Adéu a les armes

Ernest Hemingway se'n va anar a lluitar al front italià, seguint una campanya de la Creu Roja. Una dècada després va publicar aquesta obra mestra.

Advertising
La iniciació d'un home

Iniciació d'un home

Són els diaris personals de John Dos Passos, autor de 'Mahattan Transfer', que també es va allistar a l'exèrcit. Terrible com descriu la massacre.

Sin novedad en el frente

Sin novedad en el frente

És el 'best-seller' de la Gran Guerra. El seu autor, Eric Maria Remarque, descriu l'olor de la mort amb una fredor terrible, a través dels ulls d'un soldat d'infanteria.

Advertising
Viatge al fons de la nit

Viatge al fons de la nit

Céline ens va explicar les aventures d'un recluta que n'està fins al bemolls de veure sang i fetge i decideix desertar. Aquesta era la seva primera novel·la.

Poemas de guerra

Poemas de guerra

L'anglès Wilfred Owen és el poeta de la guerra per excel·lència. De fet, va morir al front. Llegiu-ne un parell de versos. Us deixarà amb la boca oberta.

10 pel·lícules essencials

La gran ilusión

'La gran ilusión', de Jean Renoir

Si, arribats al final, en aquesta vida se'm concedís un últim desig, demanaria poder morir davant de Julien Carette mig transvestit cantant 'Marguerite' als seus camarades. Demanaria passar una estona en els barracons d'aquell camp de presoners alemany que Erich von Stroheim, coll emmidonat i monocle, governava amb mà dura. I demanaria, també, veure per últim cop en Jean Gabin, amb un abric de llana fins als peus, fugint per les estepes suïsses, amb la neu fins als genolls.

Senderos de gloria

'Senderos de gloria', de Stanley Kubrick

Aquí teniu Kirck Douglas, inconfusible, amb el seu clotet a la barbeta i una boina metàl·lica que sembla un orinal. És el coronel Dax, l'alt comandament encarregat de liderar les tropes franceses en una ofensiva suïcida cap a les línies enemigues que augura acabar en fracàs estrepitós, amb escabetxada i festival de budells. Ja se sap que Kubrick era un gran amic dels impossibles. I aquest bon home de mentó quadrat que buscava la victòria no és cap excepció.

Advertising
Capità Conan

'Capità Conan', de Bertrand Tavernier

L'armada oriental ha arrasat el Sokol. Els soldats germànics van descalços. Bulgària s'ha rendit. Aquesta guerra està jugant la seva última partida. I el capità Conan, que és com un víking, fa tremolar al seu pas la carronya humana que es podreix dins les trinxeres. Bertrand Tavernier adapta una novel·la de Roger Vercel i en fa una pel·lícula increïble, amb Philippe Torreton, ultrapelut, corrent com una cabra, camp a través.

Coronel Blimp

'Vida y muerte del coronel Blimp', de Michael Powell

El títol ve d'unes tires còmiques de David Low que es van fer populars als anys 30. La cosa anava d'un militar rondinaire, orgullós del seu esnobisme britànic, que se n'anava a lluitar contra els turcs i demanava si podia entrar dins del tanc amb els esperons d'anar a muntar calçats. Powell i Pressburger, l'inigualable tàndem de 'Narciso negro' i 'Las zapatillas rojas', van convertir-ho en una pel·lícula apoteòsica, amb un Technicolor saturat que és de caure de cul.

Advertising
La gran desfilada

'La gran desfilada', de King Vidor

Un clàssic del cine mut que m'agrada, i molt, perquè a part de fusells i baionetes també hi ha llaminadures. Ho esteu veient a la imatge: un oficial d'infanteria, amb la clàssica gorreta que sembla feta de paper maixé, i una camperola recent caiguda de la figuera van lligant com lèmurs mentre juguen a estirar les restes humitejades d'un xiclet de maduixa. La pena és que aquest jove recluta amb tan bona planta perdrà una cama en combat, i quedarà mutilat per sempre. Bé, ja ho diuen, que les ferides fan el veterà.

La reina d'Àfrica

'La reina d'Àfrica', de John Huston

Això són paraules majors. Humphrey Bogart és el capità d'una petita embarcació ruïnosa. Beu com un cosac, i és poc amic de la màquina d'afaitar. Katharine Hepburn és una missionera que du el vestit collat per sobre de la barbeta, i unes faldilles que li arriben a terra. Tots dos escapen entre els canyars, riu avall, fugint de les maleïdes tropes alemanyes. Hi pot haver tensió sexual en un moment com aquest? Mireu-vos-la, i després m'ho expliqueu.

Advertising
La gran guerra

'La Gran Guerra', de Mario Monicelli

Fins i tot Mario Monicelli, el mestre de la comèdia italiana, director de 'Rufufú' i amic íntim del gran Totò, va fer una pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial. Ell, per la part que li tocava: la del front italià i la batalla del Piave, on l'exèrcit s'està deixant aniquilar a un ritme galopant. Tot i això, entre el càsting hi ha Vittorio Gassman, un idealista declarat inútil a la primera batuda militar, a qui destinen com a missatger de trinxeres. Es fa estrany de dir, però entre amputacions i vísceres potser fins i tot riureu una mica.

Lawrence d'Aràbia

'Lawrence d'Aràbia', de David Lean

I d'Itàlia a l'Orient Mitjà, en plena rebel·lió de les tribus àrabs. Aquesta l'heu vist mig milió de vegades: és una habitual de les sobretaules de dissabte a TV3. Hi surt Peter O'Toole cavalcant com un llampec pel desert donant suport als revoltats per fer la guitza als otomans, i també Omar Sharif amb pinta d'acabar de sortir de les 'Mil i una nits'. David Lean es va inspirar en les memòries de T.E. Lawrence, 'Els set pilars de la saviesa'. O sigui que sí, que està basada en fets reals.

Advertising
El precio de la gloria

'El precio de la gloria', de John Ford

Per més que us costi de creure, John Ford no es va passar la vida jugant a 'cowboys' i indis. Aquesta joia passa a Bar-de-Duc, a la regió de la Lorena, l'any 18, entre els trons dels últims canons de la guerra. No espereu, però, trobar-hi cap heroi. Aquí els soldats porten l'uniforme desbotonat, s'emborratxen, es fan la punyeta i de tant en tant van a festejar amb les cambreres. Són els més ganduls del front. És per això que els trobo irresistibles.

Deathwatch

'Deathwatch', d'M.J. Basset

A menys que després de veure 'Zombis nazis' penséssiu que d'aberracions històriques ja anàveu ben servits, us recomano ferventment aquesta gamberrada que frega els límits de la ciència-ficció. Tot passa dins d'una trinxera que es va cruspint indiscriminadament els seus ocupants, siguin alemanys o bé dels aliats. És com un forat negre. O, millor encara: les portes de l'infern. Tant per tant, millor deixar-se rebentar els ossos per una bomba. Com a mínim, diran que heu mort per la pàtria.

També t'agradarà

Art, Galeries

Expos a BCN: l'art que has de veure

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars 25%. Catalonia at Venice La Virreina Centre de la Imatge presenta l’exposició '25%. Catalonia at Venice', que el 2013 va representar l’art català en la 55a edició de la Biennal de Venècia. El projecte, liderat per l’Institut Ramon Llull, vol reflexionar des del món de l’art sobre l’elevada taxa d’atur en el nostre país, a la qual fa referència el títol de l’exposició. Catalonia at Venice és un projecte coral –La Virreina Centre de la Imatge ha volgut unir esforços amb l’Institut Ramon Llull, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet– construït a partir de la implicació de tres creadors del món de la imatge i vuit persones a l’atur que reclamen el seu lloc en la societat. Deshacer el género Com en un quadre de Jan van Eyck, però sis segles després, els personatges que retrata Jesús Madriñán es presenten immòbils, congelats per la càmera enfront d’un fons sobri que vira cap al negre. Som davant unes fotografies de gran format, extremadament plàstiques i pictòriques. La tècnica és aquí la mare dels ous. I és que l’artista defuig de la fotografia digital i treballa amb una càmera analògica. Madriñán troba els seus models als clubs de l’East London, a la zona més cool de Shoreditch. Es planta enmig de la pista, munta l’equip i deix

Cine

Les 50 millors pel·lícules catalanes

El top 10 del cinema català Últimes crítiques de cine Dos vidas L’eslògan de promoció de 'Dos vidas' plou sobre mullat: “El millor thriller alemany des de 'La vida dels altres'”. Sense ser un fan del 'crowdpleaser' de les sales de versió original, és evident que, en la seva emotivitat un pèl prefabricada, la pel·lícula de Florian Henckel von Donnersmarck era bastant més sòlida. Tenen en comú el protagonisme de la Stasi i poca cosa més. L’abisme que les separa s’anomena empatia: mentre que el film del director de 'The tourist' estava protagonitzat per dos herois a banda i banda de l’afilat totalitarisme de l’RDA, el que ens ocupa està colonitzat pel punt de vista d’una mentidera que podria vendre la seva mare per mantenir la fantasia d’una idíŀlica vida familiar. Aquesta discutible barreja de melodrama i cinema d’espionatge planteja un tema interessant, que sembla haver-se posat de moda en els 'thrillers' nòrdics de l’escola Stieg Larsson. Què va passar amb els fills que van néixer de la unió entre noruecs i alemanys durant l’ocupació nazi, i que, després de la guerra, acollits en orfenats de l’RDA, es van convertir en empestats per uns i víctimes de l’aparell ideològic del comunisme pels altres? El punt de partida dóna per a molt, sobretot perquè trasllada a l’esfera íntima, familiar, les ferides sense cicatritzar de l’Europa més ‘civilitzada’ quan la caiguda del mur de Berlín va accelerar una falsa homogeneïtzació política. El problema és que la Katrine, agent de la Stasi qu

Advertising
Art

Museus que obren gratis els diumenges

El MNAC, el CCCB el Museu Picasso són alguns dels museus de Barcelona que tenen entrada gratis el primer diumenge de cada mes. D'altres són d'accés lliure els diumenges a partir de les tres de la tarda. Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes cat

Què fer, Activitats literàries

Els nostres llibres 5 estrelles

Pastoràlia George SaundersTrad. Yannick GarciaEdicions de 1984192 pàg. 16,90 € L'herba de les nits Patrick ModianoTrad. Mercè Ubach DorcaEd. Proa176 pàg. 14,90 € Els jardins de la dissidència Jonathan LethemTrad. Ferran Ràfols GesaAngle Editorial522 pàg. 22,90 € A l'oest de Roma John FanteTrad. de Martí SalesEdicions de 1984192 pàg. 16 € La parte inventada Rodrigo FresánMondadori566 pàg., 22,90 € Pedra viva Enric Casasses i Montserrat CaldésAjuntament de l'Escala208 pàg. 35 € Això és tot James SalterTrad. Ferran RàfolsEmpúries380 pàg. 19 € El llogaret William FaulknerTrad. Maria Iniesta Edicions de 1984 458 pàg. 22,90 € Leopardi Pietro CitatiTrad. Juan Díaz de AtauriAcantilado527 pàg. 25 € Locus solus Raymond RousselTrad. Joaquim Sala-SanahujaLleonard Muntaner 262 pàg. 30 € 1941. El año que retorna Slavko GoldsteinTrad. Maja DrndaCómplices Editorial568 pàg. 29,90 € Un traficant d'idees a les fronteres de l'art Vicenç AltaióComanegra414 pàg 24 € La casa de hojas Mark Z. DanielewskiTrad. Javier CalvoAlphaDecay710 pàg. 29,90 € La torre mestra Jennifer EganTrad. Carles MiróEdicions de 1984318 pàg. 20 € La senyora Dalloway Virginia WoolfTrad. Dolors UdinaLa Magrana224 pàg. 19 € T'hi sé Enric Casasses1984 Poesia144 pàg. 15 € Rayuela Julio CortázarAlfaguara627 pàg. 19,50 € Capital John LanchesterTrad. Antonio–Prometeo MoyaAnagrama597 pàg. 24,90 € Berlín-Alexanderplatz Alfred DöblinTrad. de Miguel Sáenz i altresRBA520 pàg. 23 € Poemes escollits Joseph BrodskyTrad. Judith Díaz Barneda

Advertising