Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 imatges per entendre l'exposició 'Feminismes!' del CCCB

5 imatges per entendre l'exposició 'Feminismes!' del CCCB

L'exposició del CCCB revisa figures clau del feminisme als anys 70 i les noves generacions d'artistes i reivindicacions

'Consumer Art, 1972-1975', de Natalia LL
Foto: Natalia LL / Courtesy of Lokal_30, Warsaw / The VERBUND COLLECTION, Vienna
Per Eugènia Sendra |
Advertising

'Feminismes!' en plural i exclamatiu és el títol de l'exposició del CCCB que resegueix el moviment dels 70 fins a l'actualitat. D'una banda es desplega la col·lecció d'avantguarda feminista de la Verbund Collection, amb omnipresència de la fotografia i el vídeo, i de l'altre s'exhibeixen diferents propostes contemporànies que exploren el moviment de moviments, sota el títol 'Coreografies del gènere'. També hi ha espai per les dones que a través del còmic han explorat la reivindicació feminista. La lluita continua!

NO T'HO PERDIS: més exposicions recomanades

 

Art is a crimanl action No. 4 (1969)
Foto: Ulrike Rosenbach / Bildrecht, Wien, 2019 / The VERBUND COLLECTION, Vienna

La dona també dispara

Abans que les Guerrilla Girls plantegessin el dilema-eslògan si les dones havien d'estar despullades per entrar al museu ('Do Women Have To Be Naked To Get Into the Met. Museum?', 1989), Ulrike Rosenbach jugava a reinterpretar la iconografia de la dona en projectes com 'Còfies per a una dona casada' (1970) i en 'Art is a criminal action' (1969), una relectura de les serigrafies d'Andy Warhol: ara la dona desafia el domini de l'home sobre l'art, Rosenbach dispara sense por.

'Hochhaus (Nr.1)' (1974), de Renate Eisenegger
Foto: Renate Eisenegger/ The VERBUND COLLECTION, Vienna

Rient de les tasques domèstiques

"Allò personal és polític", clamava la segona onada feminista a partir dels 60. La mostra conté vídeos i imatges, moltes de les quals són captures performances en què les artistes llegeixen amb ironia les feines domèstiques i la quotidianitat. Per a elles el cos esdevé una eina, fins i tot una arma eròtica, provocativa i radical. A 'Hochhaus (Nr.1)', l'artista Renate Eisenegger planxava el linòleum d'un passadís d'un bloc de pisos d'Hamburg i així evoca la monotonia de la tasca domèstica, i la inhumanitat de l'habitatge dels 60.

Advertising
Francesca Woodman
Foto: George and Betty Woodman, New York / The VERBUND COLLECTION, Vienna

Una nova bellesa

Les artistes feministes també van provar de capgirar les connotacions que la publicitat havia atribuït al cos de la dona, exagerant-lo, deformant-lo, deixant espai per a la vellesa, el cos nafrat i fins i tot la mort. Ens agrada trobar a la mostra una col·lecció de retrats de Francesca Woodman –i de Cindy Sherman, i de Martha Rosler i un llarg etcètera. Són imatges on dialoguen l'espai buit i el cos, que contenen tocs de surrealisme i un moviment i intensitat a estones dolorosa. Woodman va realitzar fins a 800 fotografies i, tot i la curta carrera i mort prematura, va crear un llenguatge i estil que encara és admirat pels professionals i el gran públic.

Jormades Catalanes de la Dona, 1976, de Pilar Aymerich
Foto: Pilar Aymerich

Mirada local

La col·lecció Verbund de feminismes d'avantguarda s'ha ampliat amb obres de creadores locals per a la mostra del CCCB (algunes, d'Àngels Ribé i Eulàlia Grau, també entraran a formar part de la col·lecció vienesa). Destaquen les instal·lacions d'Eugènia Balcells, les pintures de Mari Chordà i les instantànies de Pilar Aymerich, entre d'altres. Ella va capturar un moment de la performance Les Nyakes que va tenir lloc a les primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976; a la trobada les participants van abordar problemàtiques compartides i la necessitat de recuperar els drets que se'ls havien negat durant 40 anys de dictadura.

Advertising
'The human chair'
Foto: Lua Coderch

En present

'Coreografies del gènere' és la segona part de la mostra, però té una entrada autònoma i pot servir d'introducció o coda. La comissària, Marta Sagarra, s'aproxima a diferent qüestions: la deconstrucció del binarisme de gènere, l'ecofeminisme i la posthumanitat, la descolonització, la sexualitat i la violència a través del treball de diferents artistes. Trobem Eulàlia Valldosera i la seva idea de la capacitat guaridora de l'art; Mireia Sallarès, autora del projecte 'Las muertes chiquitas'; María Llopis, i la sexualitat com a element de creació i subversió; Anna Irina Russell i Txe Roimeser, que investiguen la comunicació entre persones, espais i objectes; Jesús Martínez Oliva, que qüestiona la masculinitat hegemònica; i Lua Coderch. A través de diferents mitjans, Coderch ha treballat  la història i la memòria; 'Shelter' és el projecte dedicat a estructures bàsiques de supervivència en llocs indòmits.

NO ET PERDIS L'EXPO

Art

Feminismes! L’avantguarda feminista dels anys setanta. Coreografies del gènere

icon-location-pin CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, El Raval
icon-calendar

Sota el paraigua 'Feminismes!' es presenten dues exposicions: 'L'Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena' i 'Coreografies del gènere'. Els anys 70 marcarien un punt d'inflexió en el moviment feminista i aquella agitació i l'art trencador que desafiava les construccions de gènere segueix sent font d'inspiració per a les creadores contemporànies. La primera mostra presenta 200 obres d'artistes d'Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Àsia que contribuirien a rescriure la història de l'art; a casa nostra això ho van fer possible noms com Pilar Aymerich, Mari Chordà, Angels Ribé, Eugènia Balcells i Esther Ferrer, entre d'altres. La segona mostra posa el focus en els relats actuals, a partir d'una quinzena d'obres: el concepte feminisme s'ha ampliat en els darrers 50 anys, amb el concepte 'gènere' com a protagonista.

Advertising