Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Festival BCN re.set

Festival BCN re.set

Arquitectes internacionals ocupen l'espai públic amb instal·lacions efímeres en el marc del Tricentenari

plaça Nova
©Maria Dias
Advertising

Fins l'11 de setembre de 2014 la ciutat conviurà amb les arquitectures efímeres creades per arquitectes internacionals i universitats locals en el marc del Tricentenari. Us proposem una ruta per aquest festival que reflexiona sobre la democràcia, la identitat i la llibertat a través d'instal·lacions que conviden a interactuar-hi.

La Xarranca

La Xarranca

La plaça del Mar torna a estar poblada per les casetes de pescadors que antigament ocupaven la primera línia de mar. L'obra de l'estudi ETH Zürich & Urban Think Tank proposa una reflexió sobre Europa a través del mar, i d'aquí les reminiscències marineres d'un espai fet amb restes de veles i xaxes on trobareu una ombra, a més d'una gran xarranca, gronxadors i un sac de boxa per espolsar-vos la sorra.

Plaça de la Mercè

Dona'm la mà

Molts ciutadabs acudeixen al Registre Civil de la plaça de la Mercè a donar-se el sí. Inspirant-se en aquest dret universal que evoca la llibertat de l'individu i, de retruc, la democràcia, la parella d'arquitectes formada per Peter Cook i Yael Raisner han creat un inflable amb forma de mà que sobrevola la plaça. A peu de terra hi ha la passarel·la per als nuvis que s'animin a casar-se pel civil envoltats de l'aroma de caps blancs i de curiosos.

Advertising
Biblioteca dels Llibres Perduts
©Anupama Kundoo

La Biblioteca dels Arbres Perduts

Anupama Kundoo, arquitecte reconeguda pels seus projectes d'impacte ambiental reduït, proposa donar una segona oportunitat als llibres a la plaça Salvador Seguí. Ha fet créixer arbres que, a més de provocar una amable ombra a la plaça del Raval, ens recorden la importància i el valor de la lectura. Llegir ens farà lliures, diuen... Aquí comença un camí metafòric cap a la llibertat.

Envelat urbà dansaire
©Maria Dias

Envelat urbà dansaire

La diversitat s'ensuma al Raval, on l'arquitecte francesa Odile Decq ha aixecat l'Envelat Urbà Dansaire. Ella sosté que tots som diferents i la mateixa persona alhora, per això ha estampat cares del veïns del barri –del present i del passat– a les samarretes que sobrevolen la plaça.

Advertising
Identitat

Identitat

Urbanus, un col·lectiu d'arquitectes provinents de la Xina, han construït una estructura de bambú que recupera l'aspecte que tenia la plaça Nova al 1700. Arcs de mig punt, volta catalana, reminscències dels castellers i un original joc de buits i plens originals que conviden el públic a interactuar, ocupar i traspassar l'espai efímer...

La casa de la memòria

La Casa de la Memòria

Les cases estan plenes de records i així ho han evocat Grafton Architects a l'Arc el Triomf. Han bastit una casa amb teulada –on es dipositen les imatges del passat–, fonaments que permeten recuperar les estructures dels habitatges al llarg de la història i terres que reprodueixen el subsòl de la Barceloneta.

Advertising
Ciutadella

La Ciutadella

La darrera instal·lació del recorregut és una gran estructura de ferro situada en un paratge clau del 1714, la Ciutadella, per recordar els bons i mals moments de la història de Barcelona. Àlex Ollé i Benedetta Tagliabue, comissaris del festival re.set, també han volgut jugar amb el concepte de mur, i n'han bastit un perquè els aficionats a l'street art puguin deixar-hi petjada.

També t'agradarà

Art

10 edificis singulars

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Art

La Barcelona desapareguda

Repassem la història de quatre edificis clau de la ciutat que ja no existeixen Ens van prometre cabines de teleportació i tenim el Twitter i 'revival' vuitantes. Potser aquesta decepció que es respira explica l'onada de nostàlgia per la Barcelona que ja no hi és: són ingents els blocs i els llibres que glossen bocins de la metròpoli desapareguda. El periodista Lluís Permanyer adverteix que amb l'esperit conservacionista no es va enlloc: "Les ciutats han de ser vives. Perquè una ciutat morta és Venècia". Posa l'exemple dels xiringuitos i de les indústries del front marítim, tones de material obsolet que amagaven 5 km de platja. "I quan van desaparèixer, a molta gent els va saber greu!". Ara bé, segons el cronista barceloní per excel·lència, les desaparicions també han provocat empobriments de patrimoni molt rellevants. Amb ell repassem les edificacions que mai haurien d'haver passat per la piqueta. Casa Gralla Són edificis d'una personalitat extraordinària. Com la Casa Gralla, de l'any 1516, que s'aixecava a l'encreuament de Duc i Portaferrissa (avui Portaferrissa, 25), amb un claustre annex de dos pisos. "Es va enderrocar l'any 1856 en una operació urbanística, i era una de les poques mostres d'arquitectura renaixentista que hi havia a Barcelona", explica Permanyer. Aleshores era propietat del duc de Medinaceli i PuigiCadafalchs'hivainspirar per fer la Casa Serra de la Rambla Catalunya. Pels tombs de la vida, les pedres del claustre van anar rodant de Sant Gervasi fins a Mija

Advertising
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

Un recorregut per entorns emblemàtics de la ciutat que han guanyat premis FAD Editorial Gustavo Gili La satisfacció més gran per als amants del llibre és, a més del gust de llegir, el plaer d'explorar els volums amb les mans. Si, a més, això passa on neixen les obres, l'experiència és doblement engrescadora. A banda de publicar bons llibres, l'editorial Gustavo Gili està instal·lada en un fantàstic edifici racionalista al cor d'una illa de l'Eixample, guanyador d'una de les primeres edificions dels FAD d'Arquitectura, l'any 1961. Snooker Un premi FAD d'interiorisme sempre és una bona carta de presentació... tot i haver-lo guanyat el 1985, l'any que va estrenar-se. Aquest bar-cocteleria, on també es pot jugar al billar, manté la seva atmosfera british i un mobiliari dissenyat a mida per Carles Riart. Palau Sant Jordi Pavelló d’esports de l’arquitecte japonès Arata Izosaki construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inaugurat el 21 de setembre del 1990 i premi FAD d'aquell any. Està considerat la joia de l'anomenada "anella olímpica de Montjuïc", que també integren l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les Piscines Bernat Picornell. Té una capacitat per a 17.000 espectadors en esdeveniments esportius, i de 18.000 per a concerts. Hi han actuat la majoria de grans formacions internacionals. La Balsa Una cuina entre mediterrània i basca, amb carn i peix d'alta qualitat. Aquest restaurant emblemàtic va néixer a finals dels anys 70, però manté la seva vigència per la bona cuin

Què fer

Passejades insòlites

Descobreix els límits de la ciutat, del Besòs al Llobregat, de Collserola a Sant Andreu Oblideu el metro, el bus, la bici, la moto... Us convidem a explorar Barcelona amb els ulls ben oberts i l'esperit aventurer. D'una banda, tres passejades que us portaran on la ciutat perd el seu nom i comencen paisatges insòlits, feréstecs, autèntics. Per l'altra, tres nous recorreguts per la ciutat, per barris que s'allunyen del centre, i per conèixer l'art que passa desapercebut. No cal triar. Feu-ho tot. Sortir a peu de Barcelona El rebost de Barcelona Es tracta de sortir a peu de Barcelona pel Llobregat. Podeu passar per Cornellà, visitar la Colònia Güell i fer un mos al restaurant Can Serra. Descobrir Vallbona Si passejar pel Parc Fluvial del Besòs és un gust, podreu seguir la jornada calmant la set a un bar de Montcada i Reixac i admirar les casetes del barri de Vallbona Barris que s'enfilen Per gaudir d'una panoràmica que agafa el Parc Fluvial del Besòs, la muntanya escarbotada de Montcada i Reixac i tot Barcelona des de Nou Barris Descobrir Barcelona xino-xano Dels Encants a Manchester Aquesta ruta comença a la plaça de les Glòries, al nou Mercat de Bellcaire, per acabar a un petit reducte del Clot La vila de Palomar Pisos racionalistes, torretes senyorials, la Fabra i Coats i un bar centenari en aquesta passejada pel barri que se sent poble Homenatge esculpit El llibre 'Barcelones' de Manuel Vázquez Montalbán ens guia per una ruta per l'art que passa desapercebut Més passejades D

Advertising