Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La Barcelona desapareguda

La Barcelona desapareguda

Repassem la història de quatre edificis clau de la ciutat que ja no existeixen

Casa Gralla
Per Ricard Martín |
Advertising

Ens van prometre cabines de teleportació i tenim el Twitter i 'revival' vuitantes. Potser aquesta decepció que es respira explica l'onada de nostàlgia per la Barcelona que ja no hi és: són ingents els blocs i els llibres que glossen bocins de la metròpoli desapareguda. El periodista Lluís Permanyer adverteix que amb l'esperit conservacionista no es va enlloc: "Les ciutats han de ser vives. Perquè una ciutat morta és Venècia". Posa l'exemple dels xiringuitos i de les indústries del front marítim, tones de material obsolet que amagaven 5 km de platja. "I quan van desaparèixer, a molta gent els va saber greu!". Ara bé, segons el cronista barceloní per excel·lència, les desaparicions també han provocat empobriments de patrimoni molt rellevants. Amb ell repassem les edificacions que mai haurien d'haver passat per la piqueta. Són edificis d'una personalitat extraordinària. Com la Casa Gralla, de l'any 1516, que s'aixecava a l'encreuament de Duc i Portaferrissa (avui Portaferrissa, 25), amb un claustre annex de dos pisos. "Es va enderrocar l'any 1856 en una operació urbanística, i era una de les poques mostres d'arquitectura renaixentista que hi havia a Barcelona", explica Permanyer. Aleshores era propietat del duc de Medinaceli i PuigiCadafalchs'hivainspirar per fer la Casa Serra de la Rambla Catalunya. Pels tombs de la vida, les pedres del claustre van anar rodant de Sant Gervasi fins a Mijas, on el 1994 el propietari de Prosegur les va comprar. Va tornar a muntar el claustre a les oficines de l'empresa, a la Gran Via de l'Hospitalet, 175. Al Gòtic no en queda ni l'eco del record: la galeria de moda Gralla Hall, que li retia homenatge, va abaixar la persiana l'any 2001. Més constància queda de la primera seu del Círculo Ecuestre, al passeig de Gràcia, 38-40. "Quan es va fer aquell edifici, l'any 1926, es va considerar que era el club més modern d'Europa. Des d'un punt de vista arquitectònic, esclar", aclareix Permanyer. Va ser un dels edificis més senyorials de la ciutat, fastuós i alhora sobri, amb una façana de marbre de 35 metres d'altura. I va costar nou milions de pessetes de l'època (el salari d'un barceloní mitjà aleshores era de 2.000 pessetes l'any), i va ser el receptacle de l'època daurada de l'aristocràtic club. Tot se'n va anar en orris el 1936, quan l'edifici va ser ocupat primer per la UGT i després pel PSUC, que el va convertir en el Casal Carles Marx. Els comunistes sempre han sigut el papu de l'aristocràcia, però ja se sap que de la Falange no se'n pot fiar ni la gent de bé. El primer que va fer la FET (Falange Española Tradicional) quan va entrar a Barcelona va ser expropiar l'edifici, i el Círculo no el va poder recuperar fins al 1947, quan ja no tenia diners ni per reformar-lo ni mantenir-lo. El comprador, tampoc, i per això el va demolir. Va ser la seu del Banco Hispanoamericano, i el 2011hi va obrir l'Hotel Mandarin. Del luxe privat al de pública concurrència. Ben llòbrec va ser el destí de l'antic Palau de Belles Arts, a l'encreuament de Lluís Companys i Pujades. És "un lloc arquitectònicament interessant però sobretot de significació històrica, perquè va ser seu de la inauguració i clausura de l'Exposició Universal del 1888", valora Permanyer. Tenia una planta d'aires basilicals, un gran saló amb capacitat per a 3.500 persones i un jardí magnífic. L'any 1943, molt malmès després de la Guerra Civil, va ser enderrocat.

El seu substitut avui fa feredat: són els antics jutjats de Barcelona, inaugurats el 1966. Els van clausurar el 2009, i avui passegem per davant d'un gegant cec -amb totes les obertures segellades amb formigó-, vigilat per un circuit extern de càmeres de seguretat. L'única informació que ofereix a l'exterior és una filera de cortines cobertes de ronya groguenca, al pis superior. De fet, és estrany que Balagueró o Collet-Serra no hi hagin volgut gravar un torture-porn. 43 anys de plets municipals han d'acumular molta deixalla psíquica! Potser és perquè, segons m'expliquen des de Justícia, "no té cap ús perquè no reunia les condicions necessàries". Ni el tindrà, a mitjà termini, pronostiquen. El 2006 el conseller Vallès en va signar el decret d'enderroc, i aquí el tenim, decadentment tranquil, indultat per les alternances del poder.  

Menys por fa passar per davant de la joieria Tous, al passeig de Gràcia, 18 (encara que qui abomini d'aquestes gominoles-joia em contradirà). Però la tristesa corprèn el vianant quan veu l'ara i l'abans.

L'abans era el Cafè Torino, que va obrir portes el 1902. Segons l'opinió de Permanyer, aquest "va ser l'establiment modernista més delicat i més ben fet de tots". Va ser producte d'un dream team d'arquitectes del modernisme, amb una

espectacular marquesina de ferro forjat i portes ovalades. A l'interior, hi havia un espai decorat per Puig i Cadafalch i un altre per Gaudí. El que passa, segons Permanyer, és que aquestes cambres "no han esdevingut tan icòniques com la façana perquè les fotografies interiors no són prou interessants". El Torino va tancar l'any 1911, però la seva importància no és només patrimonial: amb el seu germà gran, el Petit Torino, obert el 1901 a Escudellers, el milanès Flaminio Mezzalama va introduir el vermut a Catalunya. Ho lamento, moderns, cap de les vostres neobodegues s'acostarà ni de conya al nivell de 'cool' del Torino.

També t'agradarà

Què fer, Rutes i passejades

5 joies modernistes

Una ruta pels edificis que reconcilien amb l''art noveau' local 101 coses per fer a l'agost El millor de la Festa Major de Gràcia Una tria de les activitats imprescindibles d'aquesta cita obligada de l'agost Festigàbal 2013 Els concerts de l'Heliogabal a la plaça Rovira Teatre de superviència Quatre idees per superar el desert teatral de l'estiu 5 clàssics de l'estiu De l'Amèrica rural a les costes mediterrànies, 5 llibres per al mes d'agost Festival Mas i Mas Els imperdibles del festival musical de l'agost Cinc plans nocturns Cinc maneres diferents de pintar les nits de la ciutat 5 maratons de cine Plans cinèfils per combatre l'abúlia dels dies de calor L'agost més gastronòmic Deu propostes per trencar la rutina i menjar diferent Cinema a l'aire lliure Les millors sessions per estimular la cinefília també a la fresca Donar guerra amb el ganxet Descobrim les botigues imprescindibles per sumar-se al moviment 'knitter' Agost amb nens Les millors activitats en família 5 expos per al mes d'agost Us recordem quins són els museus que heu de visitar abans de la 'rentrée' "No arrufaré el nas davant de la paraula 'modernisme' i miraré amunt per descobrir els forjats, les balconades i els esgrafiats que Barcelona regala". Convé dir aquest mantra per moure's per la ciutat del món amb més obres modernistes per metre quadrat (des de l'Institut de Paisatge Urbà assenyalen que s'han comptabilitzat fins a 2.200 edificis 100% modernistes o amb la decoració d'aquest corrent). No us caldrà repe

Art

Arquitectura singular

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Advertising
Art

25 joies arquitectòniques

Un recorregut per edificis emblemàtics de la ciutat Per celebrar el Dia Mundial de l'Arquitectura us proposem 25 edificis emblemàtics la ciutat, des de temples gòtics fins a cases modernistes, passant pels museus racionalista i l'arquitectura contemporània. Drassanes Reials Visiteu aquest impressionant edifici, construït entre els segles XIII i XIV, per fer-vos una idea de la importància del mar a la Barcelona medieval. Malgrat les posteriors remodelacions d'aquesta obra catalogada com a Patrimoni Nacional mai es va prescindir de l’estil arquitectònic més adient, el gòtic. Després de funcionar com a drassanes, al segle XIX es van convertir en Maestranza de Artillería i més tard en caserna. Des del 1941, el monument acull el Museu Marítim i, coindicint amb les obres de reforma que han culminat enguany s'ha descobert una important necròpoli romana que data del segle I dC. Santa Maria del Mar És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l'art gòtic català. Aquesta encantadora basílica destaca per les seves característiques línies horitzontals, superfícies planes, contraforts quadrats i torres octogonals planes. La gran unitat del seu estil és deguda a que va construir-se amb rapidesa, en només 55 anys, de 1329 a 1384. Rep el nom de Maria, patrona dels mariners, i va ser construïda allà on abans hi havia una petita església coneguda com Maria d'Arenys, per la seva proximitat al mar. Biblioteca de Catalunya La Biblioteca de Catalunya està ubicada des del 1939 a

Art

Art a l'aire lliure

Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat El més vist Els actors i les actrius catalans més sexis Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a f

Advertising