Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc
El primer que crida l’atenció és que a peu de carrer, a través dels finestrals de la façana del Roca Barcelona Gallery, ja es fa visible una petita part de l’obra d’Eduardo Chillida. Aquí és on realment comença l’exposició, amb aquest joc dual que s’estableix entre l'exterior de l’edifici i la intimitat dels seus espais interiors, on s’exposen les peces de la mostra. Així es crea un diàleg fluid amb l'obra de l’escultor. Sens dubte, és un preludi interessant del què la mostra oferirà. La cosa promet!
L'empresa Roca i la Fundació Eduardo Chillida - Pilar Belzunce han volgut aprofundir en el perfil més arquitectònic d’un artista que es denominava a ell mateix “arquitecte del buit”. Han volgut establir una interrelació entre les seves peces i l'espai de l’exposició, a través de la presència del grafisme del propi escultor, que incideix directament en aquesta relació interior-exterior.
L’objectiu de ‘Chillida. Entre les formes’ és la recerca d’un llenguatge comú dins la seva extensa producció artística a partir de tres aspectes fonamentals: la seva obra pública, les seves creacions gràfiques i les petites escultures. Chillida és especialment reconegut per les obres gegants de ferro i formigó, però aquesta exposició vol donar a conèixer la vessant més privada de la seva trajectòria artística. Aquesta mostra recull una miscel·lània de peces, projectes i escultures de petit format, que ofereixen una visió homogènia i coherent del llenguatge de l'artista.
Al recórrer l’exposició hi ha algunes parades obligatòries. Una és el manuscrit de Heidegger i Chillida: ‘El arte y el espacio’, un text escrit pel mateix Heidegger de la seva pròpia mà, directament sobre pedra litogràfica, acompanyat de set litocollages de Chillida; una obra que s’exposa per primera vegada a Barcelona. Aquesta peça representa sobretot la materialització plàstica de preocupacions conceptuals comuns y les seves inquietuds entorn de l'espai, el límit i la creació de llocs. L’altre espai destacat és on s’exposen les peces més íntimes de l’escultor, amb diversos materials personals com manuscrits i fotografies.
Chillida. Entre les formes és gratis i es podrà visitar fins el 2 de maig al Roca Barcelona Gallery