Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El Chillida més íntim aterra al Roca Barcelona Gallery

El Chillida més íntim aterra al Roca Barcelona Gallery

L'exposició 'Chillida. Entre les formes' descobreix al públic la vessant més desconeguda i personal de l'artista basc

Muntatge de l'exposició Chillida, entre les formes
Per Elisenda Martí |
Advertising

El primer que crida l’atenció és que a peu de carrer, a través dels finestrals de la façana del Roca Barcelona Gallery, ja es fa visible una petita part de l’obra d’Eduardo Chillida. Aquí és on realment comença l’exposició, amb aquest joc dual que s’estableix entre l'exterior de l’edifici i la intimitat dels seus espais interiors,  on s’exposen les peces de la mostra. Així es crea un diàleg fluid amb l'obra de l’escultor. Sens dubte, és un preludi interessant del què la mostra oferirà. La cosa promet!

L'empresa Roca i la Fundació Eduardo Chillida - Pilar Belzunce han volgut aprofundir en el perfil més arquitectònic d’un artista que es denominava a ell mateix “arquitecte del buit”. Han volgut establir una interrelació entre les seves peces i l'espai de l’exposició, a través de la presència del grafisme del propi escultor, que incideix  directament en aquesta relació interior-exterior.

L’objectiu de ‘Chillida. Entre les formes’ és la recerca d’un llenguatge comú dins la seva extensa producció artística a partir de tres aspectes fonamentals: la seva obra pública, les seves creacions gràfiques i les petites escultures. Chillida és especialment reconegut per les obres gegants de ferro i formigó, però aquesta exposició vol donar a conèixer la vessant més privada de la seva trajectòria artística.  Aquesta mostra recull una miscel·lània de peces, projectes i escultures de petit format, que ofereixen una visió homogènia i coherent del llenguatge de l'artista.


Al recórrer l’exposició hi ha algunes parades obligatòries. Una és el manuscrit de Heidegger i Chillida: ‘El arte y el espacio’, un text escrit pel mateix Heidegger de la seva pròpia mà, directament sobre pedra litogràfica, acompanyat de set litocollages de Chillida;
una obra que s’exposa per primera vegada a Barcelona. Aquesta peça representa sobretot la materialització plàstica de preocupacions conceptuals comuns y les seves inquietuds entorn de l'espai, el límit i la creació de llocs. L’altre  espai destacat és on s’exposen les peces més íntimes de l’escultor,  amb diversos materials personals com manuscrits i fotografies.

Chillida. Entre les formes és gratis i es podrà visitar fins el 2 de maig
al Roca Barcelona Gallery

També t'agradarà

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Art

Art a l'aire lliure a Barcelona

Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat El més vist 7 maneres de conèixer gent a Barcelona Els millors consells per fer noves amistats (o alguna cosa més) Coneix gent Happn Descobreix a la gent més diversa i interessant que pots creuar-te per Barcelona gràcies a Happn! Ja sigui perquè acabes d'arribar a la ciutat, perquè et passes tot el sant dia a la feina, perquè totes les teves amistats estan emparellades o perquè t'acabes de quedar solter/a, a vegades pot resultar difícil conèixer gent nova a Barcelona. El ritme és frenètic, la gent ja té els seus cercles i a vegades ningú té la deferència de proposar-te que t'apuntis als seus plans. Sense adonar-te, pots trobar-te que et passes els caps de setmana de pel·lícula en pel·lícula i de sèrie en sèrie, parlant-li a les plantes i esperant que arribi el dilluns per anar a la feina i relacionar-te amb un altre ésser humà. S'ha acabat l'aïllament! A la ciutat hi ha moltes maneres de conèixer gent i forjar noves amistats (o el que sigui), només cal posar-hi una mica de voluntat i moure el cul del sofà. Aquí teniu 7 propostes per conèixer gent a Barcelona. Sigueu simpàtics, poseu bona cara i a triomfar! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltav

Advertising
Art

Arquitectura prop del mar

Seguint les recomanacions d'Arxius d'Arquitectura de Catalunya, us proposem una ruta per la millor arquitectura vora el mar Arxius d'Arquitectura de Catalunya va néixer el 2008 fruit de la curiositat de quatre estudiants que van inventariar obres arquitectòniques i d'urbanisme que no constaven al temari de la Facultat d'Arquitectura. Al capdavant d'aquesta tasca quixotesca hi havia Manuel Julià, Aureli Mora, Omar Ornaque i Lucas Sentís, que, ara ja com a arquitectes, continuen engreixant un arxiu que té 2.000 referències d'edificis, obres públiques, projectes paisatgístics, d'interiorisme i de disseny industrial d'arreu de Catalunya. Seguint la seva catalogació exhaustiva –al web presenten les obres amb fotografies, mapes i una memòria que raona els projectes–, ens proposen una ruta per la ciutat. El tret de sortida és una obra d'infraestructures: el Moll de la Fusta, de Manuel Solà Morales, del 1987. "Va ser tot un referent de com obrir la ciutat al mar, integrant infraestructures i serveis", recorden els mosqueters Julià, Mora i Ornaque. Les pèrgoles, 'La cara de Barcelona' de Roy Lichtenstein i el monument a Colom són els referents visuals d'un passeig que ha quedat en segon pla –amagat rere el Maremàgnum–, sota del qual, emfatitzen els arquitectes, transiten les rondes. La segona obra és un espai públic construït a quatre mans: Olga Tarrasó, Jordi Heinrich i d'altres van donar forma al passeig Marítim de la Barceloneta a partir del 1995. L'objectiu er

Art, Galeries

L'art que has de veure

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars On the Table. Ai Weiwei Exposició dissenyada per Ai Weiwei especialment per a La Virreina Centre de la Imatge que permetrà conèixer la seva trajectòria artística, des dels seus inicis al Nova York dels vuitanta fins avui, convertit en l'artista xinès dissident més conegut i influent del món. La seva obra es fon amb la seva militància en la denúncia de la manca de llibertats a la Xina, alhora que està present als principals esdeveniments i col·leccions d’art contemporani. Des d'una pràctica artística que inclou la fotografia i el film documental, l’escultura, el disseny i l’arquitectura, les imatges d’Ai Weiwei són operacions que transcendeixen formats i disciplines, infiltrant-se i circulant també per xarxes socials i àmbits relacionats amb la cultura popular. Carles Casagemas. L'artista sota el mite Hi ha llegendes negres que ennegreixen encara més amb el temps. Si avui llegim que un tipus dispara a la seva parella i després se suïcida, condemnarem un altre cas –l’enèsim– de violència de gènere. Però si l’agressor i suïcida era un amic íntim de Picasso, i el geni malagueny, amb certa mala consciència, el pren com a tema principal del seu període blau... estem parlant d’un episodi no sòrdid, sinó romàntic i típic de la bohèmia finisecular. De Casagemas ens atreu la l

Advertising