Art a l'aire lliure a Barcelona

Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat
Bcn, museu a l'aire lliure (Feu clic a la fletxa de dalt per començar a explorar els museus de Barcelona a l'aire lliure.)
1/19
Feu clic a la fletxa de dalt per començar a explorar els museus de Barcelona a l'aire lliure.Els carrers de Barcelona estan plens d’obres mestres de l’escultura, d’indrets que parlen d’història, d’edificis que van marcar una fita arquitectònica, parcs de gran interès botànic. I tot davant els nostres ulls. Us proposem recorreguts perquè descobriu algunes de les joies de la ciutat.
Història (Columnes d'August)
2/19
Columnes d'AugustBarcelona va ser fundada pels romans el segle I  a. C. sobre el mont Tàber, un promontori proper a l’actual plaça de Sant Jaume. Amagat al pati del Centre Excursionista de Barcelona, trobareu un testimoni d’aquest passat: les restes del Temple d’August.Paradís, 10-12
 (Les Drassanes Reials)
3/19
Les Drassanes ReialsVisiteu aquest impressionant edifici, construït entre els segles XIII i XIV, per  fer-vos una idea de la importància del mar a la Barcelona medieval. Des del 1941 acull el Museu Marítim. Av. de les Drassanes, s/n
 (L'Illa de la Discòrdia)
4/19
L'Illa de la DiscòrdiaAquest tram de carrer  resumeix el període d’esplendor econòmic i artístic que va viure la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX. En pocs metres  se succeeixen les obres dels monstres de l’arquitectura modernista catalana: la Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner; la Casa Ametller, de Puig i Cadafalch; i la Casa Batlló de Gaudí; i la Casa Mulleras, d’Enric Sagnier. Passeig de Gràcia (entre Consell de Cent i Aragó)  
 (Anella Olímpica)
5/19
Anella OlímpicaL’organització dels Jocs Olímpics de 1992 va comportar la transformació de la ciutat. Un bon exemple és Montjuïc, on s’hi van instal·lar la torre de comunicacions de Santiago Calatrava; el Palau Sant Jordi d’Arata Isozaki i la seu de l’INEF, dissenyat per Ricardo Bofill. Avinguda de l’Estadi (Montjuïc)
Escultura (MIstos / 1992)
6/19
MIstos / 1992Mereixen uns objectes tan poc transcendents una escultura de gairebé 21 metres d’altura? Per a la parella artística i sentimental formada per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, sí. Aquest monumentals mistos ens recorden que fins i tot les coses més petites poden esdevenir obres d’art plenes de bellesa. Pur pop. Av. del Cardenal Vidal i Barraquer / Pare Mariana
 (Gat / 1987)
7/19
Gat / 1987Un gat gras, superlatiu, que desperta les simpaties dels barcelonins. Es podria dir que és la seva mascota, després de 23 anys imposant la seva presència fartanera als carrers de la ciutat. Aquesta escultura del colombià Fernando Botero va passar per diferents ubicacions fins que al 2003 es va establir definitivament al Raval, on se’l veu la mar de feliç. Rambla del Raval
 (Una habitació on sempre plou (configuracions urbanes) / 1992)
8/19
Una habitació on sempre plou (configuracions urbanes) / 1992Aquesta instal·lació de Juan Muñoz està situada davant de la platja de San Sebastià. És una obra que convida a la reflexió en un marc  poètic, envoltada d’arbres i amb el mar de fons, per fer més lleugera la seva visió sobre la soledat de l’home contemporani. Plaça del Mar
 (Topos (Espai) / 1986)
9/19
Topos (Espai) / 1986Situada en una cantonada de la plaça,  trobem una escultura modesta, sòbria, que tot i això aconsegueix fer notar la seva presència. No és gens estrany: és obra d’uns dels escultors més importants del segle XX, Eduardo Chillida. Plaça del Rei
 (Meditació (toro) / 1972)
10/19
Meditació (toro) / 1972Aquesta escultura de Josep Granyer –una mena de versió taurina d’El pensador de Rodin– té una germana bessona al principi de la Rambla de Catalunya: Coqueta, la jirafa que és mira la peülla amb un posat seductor. Els animals van ser una constant en l’obra de l’escultor barceloní: ell ho anomenava “zoo surrealista” i consistia en una col·lecció de bèsties amb actituds humanes. Rambla de Catalunya / Gran Via
Botànica (Parc de la Ciutadella)
11/19
Parc de la CiutadellaEl parc barceloní de referència va tenir uns orígens molt poc lúdics. Es va crear el 1715 com a fortalesa militar i van haver de passar gairebé 150 anys fins que es va convertir en zona verda d’ús públic. En les seves 17 hectàrees acull més de cent espècies diferents d’arbres i encara conserva exemplars plantats a finals del segle XIX. Passeig de Picasso, 1
 (Parc Güell)
12/19
Parc GüellAmb unes 15  hectàrees de superfície, aquest parc és un magnífic  exemple de com es pot reunir d’una forma harmònica i intel·ligent l’arquitectura i la natura, sense els abusos de la jardineria. La genialitat de Gaudí i la natura en estat pur: qui en dóna més? Olot, 1-3
 (Turó Park)
13/19
Turó ParkAquest espai va ser projectat el 1933  per Nicolau Rubió i Tudurí, qui va adoptar el model  de jardí anglès –prades, fonts, nenúfars...– adaptant-lo a la vegetació mediterrània. Un dels encerts va ser mantenir les espècies que ja existien. Gràcies a això avui gaudim d’arbres excepcionals per edat i dimensions. Avinguda de Pau Casals, 1
 (Parc del Castell de l'Oreneta)
14/19
Parc del Castell de l'OrenetaAquest parc forestal permet passejar  per una vegetació típica del bosc mediterrani –pins, alzines, roures, ginesta...– sense sortir de Barcelona. Montevideo, 45
Arquitectura (Casa Planells / 1923-24)
15/19
Casa Planells / 1923-24Aquest edifici és obra de Josep Maria Jujol, un dels grans mestres del modernisme català. Jujol  –un arquitecte auster, modest i subtil, molt allunyat dels recargolaments d’altres coetanis seus– va fer la Casa Planells per encàrrec d’un petit constructor. Amb aquesta construcció l’arquitecte va demostrar que no fan falta grans solars ni gaires recursos per aconseguir edificis immortals. És potser un dels monuments modernistes menys coneguts, però és sens dubte un dels més interessants i captivadors. Diagonal, 323
 (Hotel Me / 1999-2008)
16/19
Hotel Me / 1999-2008Al tram final de la Diagonal, al barri del Poblenou, s’erigeix aquesta obra de l’arquitecte francès Dominique Perrault, un gratacel de 120 metres d’alçària repartits en 36 plantes. Aquest enorme prisma llisca sobre la seva superfície per créixer cap al cel d’una forma esvelta i elegant. En contraposició, l’arquitecte francès, juganer, va aixecar ben a prop l’edifici d’oficines Diagonal 123, format per blocs rectangulars escalonats. Ben bé, com un Tetris arquitectònic. Pere IV, 272-286
 (Torre Agbar / 1999-2005)
17/19
Torre Agbar / 1999-2005L’arquitecte francès Jean Nouvel es va inspirar en les  muntanyes de Montserrat –com també va fer Gaudí a la Sagrada Família– per llançar cap al infinit aquest guèiser multicolor. Amb una altura de 142 metres –és el tercer  edifici més alt de la ciutat– s’ha convertit en una les imatges icòniques de Barcelona i del seu skyline. En els seus 34 pisos es poden comptar –és un dir, esclar– fins a 4.500 finestres . A la nit, l’aspecte d’aquest  obús és encara més espectacular gràcies a la iŀluminació mitjançant llums LED. Diagonal, 211
 (Biblioteca Jaume Fuster / 2006)
18/19
Biblioteca Jaume Fuster / 2006Situat en una gran plaça oberta, aquest edifici de Josep Llinàs està format per diferents cossos de traços curvilinis que volen fugir de la rigidesa de les formes clàssiques. Sembla emmotllar-se al terreny d’una manera orgànica, sense tensions, en un intent de l’arquitecte català de fer una construcció lliure completament adaptada al seu entorn. Plaça Lesseps, 20-22
 (Palau de la Música / 1905-08)
19/19
Palau de la Música / 1905-08Lluís Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec de dissenyar el Palau de la Música de l’Orfeó Català, institució coral creada uns  pocs anys abans, el 1891. Per superar les irregularitats del terreny, l’arquitecte va situar l’auditori al primer pis i va deixar la planta baixa per a les oficines. Aquesta només va ser una de les aportacions magistrals aplicades a aquesta obra mestra modernista, concebuda com un joc d’espais en què la llum natural té un protagonisme absolut. Sant Francesc de Paula, s/n
Per María |
Advertising
Advertising