La millor manera de visitar aquesta exposició és entrant, marxa enrera, per la sortida. I si pot ser amb la camisa del revés. Cal ser coherents amb una mostra que arrenca essent clausurada i, després de penjar el cartell d'"en desmuntatge", obre portes. És una mica com el video 'Inversión', de Glenda León: una navalla raspa un bitllet de cent dòlars fins a deixar-lo sense tinta verda. La pols resultant serà aspirada mitjançant una fulla de coca enrotllada... Quina manera més intel·ligent [modus ironia: ON] de suggerir les connexions entre l’economia liberal i el negoci de la droga!
El 2015 ha estat intens a nivell artístic. Ha estat l'any de les galeries que, afectades pel canvi de lloguer, han deixat el centre de la ciutat i han estrenat seu (pensem en Senda, Nogueras Blanchard i Carles Taché, entre d'altres). També el dels nous espais expositius, els dedicats a l'art contemporani (la Fundació Mapfre i la Fundació Gaspar) i les galeries amb vocació de centres de producció (RocioSantaCruzART). També ha estat l'any zero d'iniciatives com el Gallery Weekend. I el de relleus al capdavant d'institucions com el MACBA, amb polèmica sorollsa inclosa, i la Fundació Tàpies. El 2015 també ha estat un any d'exposicions memorables com aquestes.