No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà mantecato: una altra cuina italiana era possible.
Sovint no forma part de l'itinerari turístic, però la muntanya de Montjuïc mereix una visita. A l'estiu, la temperatura és uns graus més baixos que a la ciutat, i els nombrosos parcs i jardins són el lloc perfecte per fer-hi un picnic. També hi ha diversos museus, com la impressionant Fundació Joan Miró, tant per l'edifici de Sert amb influències de Le Corbusier com per la seva col·lecció. Per la seva banda, Poble-Sec és un barri que pertany al districte de Sants i que va des de l'Avinguda del Paral·lel fins a Montjuïc, i va ser el primer eixample de la ciutat, projectat cinc anys abans que el de Cerdà. El Paral·lel ha estat tradicionalment el carrer dels teatres musicals i el cabaret, amb espais com l'incombustible El Molino.