[title]
S'estrenen la setmana que ve i jan han esgotat les entrades, una cosa molt poques vegades vista en aquesta ciutat. Què tenen el 'Hamlet' de Pau Carrió i el 'Don Joan' de Selvas que han fet que Barcelona sembli Berlín o Londres? Per què han aixecat tanta expectació? Intentem esbrinar tot això i algunes coses més:
1. Títols atractius: les dues obres en qüestió no són peces escrites per gent qualsevol. L'una és de Shakespeare i és possiblement l'obra més perfecta de la història del teatre, amb un personatge que no passa de moda i que cada cinc o sis anys és encarnat per un equip que aspira a esdevenir mític. L'altra és de Molière i, tot i que no sigui un autor súper popular en aquesta banda del món, el seu 'Don Joan' no ha estat gaire representat a casa nostra.
2. Equips de moda: després d'Enric V, el duet Pau Carrió-Pol López desperta passions. A això, hem d'afegir la bona estrella de l'actor, que encadena un èxit rere l'altre. La temporada passada ja va esgotar entrades per 'El curiós incident del gos a mitjanit', dirigit, curiosament, per Julio Manrique, el protagonista de 'Don Joan'. Per la seva banda, la tropa de la companyia La Brutal també estan en una línia ascendent evident. La tardor passada, van acabar omplint el Borràs amb 'Una altra pel·lícula', de David Mamet, després, a més, de fer un més que reeixit 'Timó d'Atenes' a la Biblioteca de Catalunya. Tots dos són, sens dubte, els equips de moda.
3. Atrauen tota mena de públic: la mitjana d'edat del públic de teatre volta els 55 anys. Sense ells, cap obra assoleix l'èxit. Però tampoc no hi arriba si no capta espectadors més joves. I queda clar que tant els uns com els altres interessen el públic menor de 40 anys. Tenen cert glamour juvenil (encara que Selvas, Manrique i companyia superin la quarentena) i fan un tipus de teatre que flirteja amb el pop, amb referents que són propers a les generacions més joves.
4. Han sabut generar expectació: des que es va anunciar com seria la temporada 2015/2016 que tothom parla de 'Hamlet' i 'Don Joan', de la gent que els farà, de com seran, de com es faran. Els respectius teatres, Lliure i Nacional, han jugat molt bé les seves cartes.
5. La gent està tornant al teatre: des del Nadal passat, la xifra d'ocupació dels teatres de Barcelona volta el 60%, amb recaptacions totals que han arribat a fregar els 2 milions d'euros per setmana. Molts espectacles estan assolint plens i això no és fruit de la casualitat. Els espectadors estan tornant al teatre. No vol dir que la crisi hagi acabat. Amb l'IVA al 21%, no acabarà mai.
6. Són molt bons: i no ens oblidem del més important. La gent que és darrere de 'Hamlet' i 'Don Joan' són del millor que hi ha a casa. Fa uns dies, Georges Lavaudant, que fa una dècada i mitja que visita regularment els teatres de Barcelona per treballar, em deia que la gran diferència entre 1999 i 2016 és que ara hi ha molts actors de mitjana edat molt bons. I em posava els exemples, precisament, de Julio Manrique i David Selvas, que havia vist al 'Rei Lear' de Lluís Pasqual. Jo afegiria que hi ha una generació que té 30 anys que puja amb molta força i que ha tingut força visibilitat, precisament, pel parcial desballestament del teatre públic i la bona feina realitzada per les companyies independents.
