Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

7 versions del quart volum de 'Millennium'

Per
Josep Lambies
Publicitat

Després d'escriure els tres primers volums de 'Millennium', just quan havia lliurat els manuscrits a un amic seu editor, Stieg Larsson va morir, de sobte, fulminat. I mai no va tastar les mels de l'èxit. Era el novembre del 2004. En els anys següents, els llibres es van anar publicant i es van convertir en un dels majors fenòmens literaris del segle XXI, estendard de la febre nòrdica que ha anat guanyant territori al llarg de l'última dècada. Hem assistit a un espectacle patètic per la lluita dels drets de l'obra de Larsson. Hem vist la dona barallant-se amb el pare i el germà, hem llegit 'Millennium, Stieg i jo', una mena de vòmit de draps bruts familiars que feia venir basques. I hem llegit com la premsa se'n feia ressò. Però no és per això que avui escrivim aquest article. David Lagercrantz, autor fantasma de l'autobiografia del futbolista suec Zlatan Ibrahimovic, ha escrit, per ordre dels hereus de Larsson, el quart volum de la sèrie. Es titula 'El que no et mata et fa més fort', i arriba a les llibreries aquest dijous 27 d'agost.

Encara no sabem si Lagercrantz se n'haurà sortit amb dignitat o no. Encara haurem d'esperar un parell de dies per descobrir-ho. Però nosaltres, somiatruites de mena, hem pensat en set autors que segur que haurien triomfat si la família de Larsson els hagués fet un encàrrec com aquest.

Eduardo Mendoza
Aquest any se'n celebraven 40 de la primera edició de 'La verdad sobre el caso Savolta', publicada amb un informe de censura criminal, que deia que era un novel·lot estúpid sense cap ni peus. Mendoza és, encara ara, el rei dels disbarats i la sàtira. I com que li agraden les trames policíaques, hem pensat que es podria ocupar d'escriure una seqüela paròdica de les aventures i desventures de Lisbeth Salander. Podria rebatejar-la amb un d'aquells escatològics apel·latius que tanta gràcia li fan, com Catarina Mierdalojo o Soboba Cuadrada, vestir-la amb el mirinyac d'una infanta portuguesa i canviar-li el tatuatge del drac pel d'un pollastre a l'ast dels que es venen en algun dels antres xinesos del Paral·lel. I, encara millor, podria fer-la fornicar amb el detectiu anònim d''El misterio de la cripta embrujada' en algun lloc públic. Proposo l'Apple Store de plaça Catalunya, entre els 'swaggers', després de practicar un 'hackeig' des d'un dels MacBook Airs d'exposició. Serien molt feliços, envellint plegats a Sant Boi.

Víctor Nubla
En algun dels avançaments editorials que hem pogut llegir que en aquesta nova entrega hi ha un nou personatge que es diu Frans Balder, que acaba d'arribar de Silicon Valley i té una casa protegida amb un sistema de seguretat punter, amb circuit d'alarmes, control per càmeres de vídeo-vigilància i una mena de refugi subterrani antibombes. Que en fa un gra massa, de la protecció de la llar? Potser, més que a 'Millennium', encaixaria a la Gràcia de Víctor Nubla, feu de marcians i lladres de cossos, com bé ens va demostrar a la seva novel·la 'El regal de Gliese'. Si fóssim els hereus de Stieg Larsson potser l'hi hauríem demanat a ell, que redactés aquesta quarta entrega. Una vegada ens va explicar que de petit es pentinava les esglésies del barri demanant que li deixessin l'orgue per tocar rock. Ara voreja els 60 i és com un extraterrestre instal·lat als volts de la plaça del Raspall. Té una imaginació privilegiada i una mica llunàtica. Us muntaria un 'Millennium' paranormal que funcionaria com un tret, amb un ritme trepidant de voler pixar i no treure gota.

Paula Hawkins
Però, esclar, 'Millennium' té el pedigrí d'un d'aquells 'best-seller' grossos com totxanes que es venen en els aeroports de tot el món. La seva seqüela requeria una mica d'ull comercial a gran escala, d'ambició conqueridora i teca de supervendes. Si el pare Larsson s'hagués esperat una mica, abans de fer-li comanda al negre de l'Ibrahimovic, potser hauria arribat a temps d'aprofitar el fenomen d'aquest any. En dues paraules, Paula Hawkins. En unes quantes més, l'autora de 'La noia del tren', que ha fet l'agost com Marina d'Or. Controla el 'page-turner' amb una destresa implacable, i et pastura de capítol en capítol amb la fam voraç d'un tigre de Bengala que espera que li llencin una cuixa de xai a la gàbia. Segur que hauria sabut donar una nova dimensió al personatge de Mikael Blomkvist, aquell periodista que començava 'Els homes que no estimaven les dones' amb l'aigua al coll per haver difamat un venerat empresari en una crònica devastadora. És un paio curiós, capaç de donar molts matisos morals a la història.

Karl Ove Knausgard
Però i si busquéssim un autor escandinau? No ens ho posarem fàcil, no triarem una Camilla Lackberg ni una Asa Larsson, ni cap dels que en les seves novel·les s'han dedicat a treure cadàvers de sota la neu. Proposem, per continuar la franquícia 'Milliennium', que la família de l'Stieg dipositi tota la seva confiança en Karl Ove Knausgard. És l'autor d'una poderosa autobiografia titulada 'La meva lluita', referència òbvia al 'Mein Kampf' de Hitler, que té molts números de convertir-se en una de les obres de referència d'aquest segle nostre. Va néixer a Noruega, cert, però com ens va explicar a 'Un home enamorat', ha viscut molts anys a Estocolm. Coneix l'escenari i el clima. I si bé el seu estil no és detectivesc, ens juguem el sou que seria capaç de donar la volta de mitjó a tots els agents de la saga, amb un matís psiquiàtric que posés en evidència la dimensió patològica del seu ús i abús de la violència. Lisbeth Salander, valquíria castradora que resol els seus assumptes a cop de destral, tindria moltes raons per seguir la seva teràpia. Al final del llibre hi hauria un epíleg on Knausgard donaria la culpa als nazis. Si alguna cosa ens va ensenyar Indiana Jones, és que els nazis sempre són a tot arreu.

Emmanuel Carrère
D'entre tot el que ens ofereix la 'rentrée', la publicació més potent és 'El regne', d'Emmanuel Carrère, el celebrat autor de 'Limónov', que aquí fa una crònica acurada dels anys en què es va convertir en catòlic practicant, tot vinculant la seva experiència amb els escrits de Sant Lluc i Sant Pau. Quina bomba, eh? Tela marinera. El més xocant de tot és que, podeu pujar-hi de peus, compartirà espai amb 'El que no et mata et fa més fort' en els taulells de novetats de totes les llibreries del país. I nosaltres pensem que seria graciós fusionar tots dos llibres en un de sol, situant la història en un punt a mig camí entre Jesucrist i la Suècia d'Ikea. La revista 'Millennium' que dóna títol a la sèrie vindria a ser un escrit sacre com els informes de la Santa Inquisició. Lisbeth Salander acabaria cremada per heretgia, com les bruixes de Salem, tot i que abans de llençar-la a la foguera el botxí li arrencarien la pell tatuada, obra del diable, amb unes tenalles roents. I els dolentots que l'acusen d'assassina serien uns monjos fanàtics amb hàbit de sac i les caputxes calades fins al nas, tipus 'El nom de la rosa'. Us ho esteu imaginant?

Milena Busquets
Aquesta és la part de riure, aquella en què Lisbeth Salander renuncia a la seva fal·lofòbia i se'n va a Cadaqués amb tots els seus amants, a viure una aventura estival de sexe i talls de síndria a mitja tarda. 'També això passarà' va ser un fenomen a la Fira de Frankfurt, revenut a no sé quants països i traduït a una desena de llengües, que va estar a les tauletes de nit de tot Catalunya en les setmanes prèvies a Sant Jordi. Amb aquesta novel·la, Milena Busquets va passar la prova del cotó fluix, i a hores d'ara s'ha convertit en una candidats hàbil per fer que Lisbeth Salander es prengui unes vacances de la seva fúria venjativa i es dediqui a prendre el sol a la platja. Al principi li costarà deixar-se anar, això segur. Però quan li posin davant una cervesa freda i un platet de seitons amb una llesca de pa amb tomàquet segur que li canvia l'humor. La vida és prou agitada, i fins i tot els herois indestructibles que sempre es presten a que els facin un ull de vellut necessiten recarregar les piles de tant en tant.


Jonathan Franzen
Ho tenim! Hem trobat l'home ideal per continuar amb la saga 'Millennium'. És Jonathan Franzen, l'autor de 'Llibertat', el que ens va explicar la història dels Berglunds, un dels grans de la nova narrativa americana. Ven llibres com xurros, i ho fa de nassos. Llàstima que sigui ianqui, perquè hauria estat bé que l'afer Larsson es resolgués a Suècia. Però tenim un punt a favor: a 'Puresa', la seva darrera novel·la, hi apareix un 'hacker'. El seu nom és Andres Wolf, té carisma, és amic de Pip Taylor, la protagonista, una jove a la recerca del seu pare, i ho sap tot sobre els secrets d'aquest món. És capaç de de desxifrar informació classificada en un tres i no res. No hi ha caixa forta prou blindada per amagar un afer confidencial de les seves grapes informàtiques. Ell també podria rastrejar la pista de tots els homes que no estimaven les dones, de la noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, de la reina del palau dels corrents d'aire. L'últim tresor de Franzen arribarà a les nostres llibreries el 14 d'octubre. Després, si no té res pensat, potser podria començar a fer feina...

Últimes notícies

    Publicitat