[title]
Passat el ridícul 'boom' de les cartes d’aigües –gràcies a Déu que els panniers, els sommeliers de pa, no van passar de nota de societat ximpleta. Quina ànima trista necessita ajuda per triar el pa?–, s’obre pas, discreta però sibil·lina, l’aigua acabada de fer. És a dir, servir aigua filtrada i que te la cobrin.
A Barcelona això començava bé: restauradors com l'Albert Raurich (Dos Pebrots) i Danielle Rossi (Rasoterra) fan militància de gastar-se la pasta en un bon sistema d’osmosi i que l’estalvi per al comensal repercuteixi en la qualitat del menú. Com diu l'Albert Raurich: "És questió de filosofia. La meitat de l'aigua embotellada que pots comprar diu 'aigua de manantial'. Si l'ampolla no diu aigua mineral, és una mentida podrida. Nosaltres ens vam gastar 12.000 euros en el sistema d'osmosis. Però ens hem tret les carbòniques de sobre, i a la llarga reduïrem costos. I regalem l'aigua". Fantàstic.
La perversió d’una bona idea ha acabat en restaurants de tapes en sèrie que treuen pit (sostenible) a base de cobrar-te 1,70 euros i 2,50 euros per mig litre d’aigua filtrada (això sí, en una ampolla molt cuca on hi diu ‘acabada de fer’). Quina barra. Hi ha tants exemples d'aquesta aixecada de camisa que comença a ser norma. Dos exemples: en una pizzeria d'Empuriabrava que està la mar de bé, et cobren un litre d'aigua filtrada a 3,10 €. El mateix que costen nou litres d'aigua mineral al súper. En un collonut, novíssim i ultracool restaurant del Raval (bona relació qualitat preu, de nou) l'agua acabada de fer té mal gust. I quan els preguntes pel mal gust i la clavada, et diuen, amables i sorneguers, que cal amortitzar els 7.000 euros que va costar el filtre.
La idea, senyors, és amortitzar el caríssim sistema d’osmosi fidelitzant clients, no pas cobrant-los l’aigua de l’aixeta a preu de deu alpina. La pròxima vegada acabaré dient: no cal, merci, he portat la meva Brita. On és el lavabo?
I sí, ja sé que tot són despeses i que el món està fatal. Doncs feu això: poseu un marcador amb el preu del sistema (o porteu el compte en una pissarra). I cada cop que cobreu una aigua 'acabada de fer' la descompteu de la xifra inicial. I quan hagueu amortitzat el sistema, doncs l'oferiu de franc. A França i Estats Units, l'aigua gratis al restaurant és un dret.
