Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Contra els enemics de la platja per a gossos

Contra els enemics de la platja per a gossos

Advertising

L’ésser humà és un animal injust, egoista, torracollons. Potser per culpa de tanta mala folla impregnada a la genètica, sempre s’ha sentit tan atret per la lleialtat canina: el gos representa un model de fidelitat, devoció i puresa que l’home, vil com ell sol, mai assolirà.

L’enèsima decepció que m’he endut amb la meva espècie té a veure amb la platja per a gossos que fa poc va anunciar l’Ajuntament de Barcelona, una minúscula parcel·la a la platja de Llevant de 1.200 metres quadrats, convenientment separada dels banyistes, on la gent podrà banyar-se i jugar a la sorra amb la seva mascota. Doncs una mesura amb tant de sentit comú, tan racional, tan benvinguda i aplaudida, ja ha excitat les glàndules d’indignació del veïns de la franja litoral de Diagonal Mar: no els fa cap gràcia que els hagi tocat acollir l’Apocalipsi del Gos, el tsunami de merda de quisso que ens matarà a tots, LA GRAN INFECCIÓ CÀNIDA!

Els arguments dels veïns són tan ridículs que malgastar un sol minut per escriure’ls fa mal. 'Cunyadisme' al quadrat. La platja i l’aigua s’embrutaran, hi haurà crispació entre banyistes amargats i banyistes amb gos, la platja vallada es convertirà en un pipi-can, vindran els 'crusties', bla, bla, bla. La mena d’opinions intuïtives, populistes i mancades de profunditat que fan que Barcelona encara estigui a anys llum de capitals com París i Berlín pel que fa a la integració dels gossos a la societat.

Sorprèn que els veïns de Diagonal Mar estiguin, de sobte, tan compromesos amb la higiene de la platja. Per què es tornen bojos ara i no abans? Que jo sàpiga, fa anys que els guiris deixen condons usats, burilles de porros, ampolles trencades, vomitades i altres secrecions a la sorra. Es caguen on volen. Pixen a les hamaques. També fa anys que a l’aigua és habitual trobar tifes flotants d’origen humà. Dimoni, si recaptéssim un euro per cada salvaeslip, tampó i compresa usada que el mar torna a la sorra, tindríem més pasta que Neymar.

Curiós, no? De sobte, els mísers 1.200 metres quadrats de platja per a gossos s’han convertit en una terra sagrada, impossible de profanar. Objectivament no hi ha debat possible, però la polèmica encesa pels veïns, que no han concedit ni un vot de confiança a la iniciativa, per a mi té un clar origen: estem acostumats a ser els putos amos de tot. La platja ens pertany, i quatre hippies i els seus gossos plens de puces no ens trauran el que és nostre. Afortunadament el món no funciona així, senyors. Afortunadament, hi haurà platja per molt que plorin vostès. De fet, seria molt millor que dediquessin tantes energies a reivindicacions més serioses, gaudeixin del 4 kilòmetres de platja restants que té la ciutat i acceptin aquest humil consell: adoptin un gos. Tindran menys eructes de bilis.

Share the story
Últimes notícies
    Advertising