Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right I després del MODAFAD, què?
Notícies / Ciutat

I després del MODAFAD, què?

MODAFAD
©Carles Comas ©Carles Comas

MODAFAD anunciava fa quatre dies el concurs de creditors i el cessament de la seva activitat per falta de recursos. L'associació sense ànim de lucre va néixer el 1993 com a plataforma per donar a conèixer i promocionar els dissenyadors emergents, connectar-los amb l'empresa i apropar-los al públic general, a través d'iniciatives com el Merkafad i dues desfilades a l'any ja sota el paraigüa del 080, i de les seves files han sorgit noms com Josep Abril, Maria Escoté, Krizia RobustellaSSIC AND PAUL i Guillem Rodríguez, entre d'altres.

Qui omplirà el forat que deixa el MODA FAD? "El desig és que el projecte continuï, és necessari per a totes les escoles, ha de seguir existint, encara que no sé sap ni com ni qui el desenvoluparà", argumenta Alessandro Manetti, membre de la junta de l'associació i director de l'IED. Per a Miquel Rodríguez, gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) i entitat responsable de l'organització del 080 Barcelona Fashion, és massa d'hora per tenir clar quin serà el substitut, tot i que espera que el lapse de temps fins a l'aparició d'una nova plataforma sigui curt. "Hem volgut fer convergir els agents del sector, sumant forces i per a nosaltres MODAFAD segueix sent una peça fonamental, no es pot tirar res per la borda".

Un dels punts fonamentals és la fórmula econòmica que hauria de tenir el projecte –MODAFAD disposava d'ajudes públiques de la Generalitat i l'Ajuntament i capital privat provinent d'espònsors–. "Hi ha activitats que difícilment poden ser rendibles per sí mateixes, que necessiten d'ajuda externa i una d'elles és la recerca i la promoció de la gent més jove", apunta Rodríguez. Manetti defensa una organització independent amb finançament públic mínim i una part important de fons privats, però va més enllà amb el plantejament. "El sector necessita incubació, ajuda en el desenvolupament, no només que funcioni com a llançadora sinó també com a acompanyament", afegeix. Recordaria el que en el seu moment va intentar el projecte Bressol, promogut per la Generalitat dins del Pla de Dinamització de la Moda Catalana 2007-2010 com a espai de formació i entrenament fins a la seva consolidació empresarial.

Krizia Robustella va formar-ne part després de ser descoberta per MODAFAD i, tot i els matisos, valora positivament les plataformes. "El MODAFAD sempre et tenia compte, com quan va fer la botiga a La Roca, que va funcionar". També diu la seva de les noves fórmules: "El finançament és molt important però aquestes plataformes existeixen per donar-se a conèixer, per estar on s'ha d'estar, i potser hi ha fórmules alternatives". Parla de permutes, de petites accions com conferències i cursos a càrrec dels dissenyadors, oferts de forma més o menys altruista. "Ens han ajudat però potser no hem ofert res a canvi...", dispara.

Robustella i Manetti afegeixen que potser és un bon moment per valorar des de les bones idees (i malauradament extintes) com Bressol i MODAFAD, fins a les iniciatives vigents, ara que el concepte de passarel·la s'està replantejant a escala internacional.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments