Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ja us heu enganxat a 'Westworld'?
Notícies / Cine

Ja us heu enganxat a 'Westworld'?

Westworld

Doncs això, volem saber si ja sou addictes a 'Westworld', la nova sèrie de l'HBO. Volem saber si us cremen les parpelles, si teniu les pupil·les com una bola de magma roent. Jonathan Nolan i Lisa Joy han creat un d'aquells artefactes que acabes consumint amb voracitat, capítol rere capítol, fins que se t'ha fet de dia i, sense adonar-te'n, has passat la nit en blanc. No sigueu compulsius, perquè és d'aquells productes que val la pena degustar amb calma, meditar i deixar reposar. Sense presses. Ara, que si encara no heu començat us donem cinc motius per engegar la immersió.

1. Per allò dels parcs temàtics. Potser no sabeu que 'Westworld' està inspirada en una pel·lícula de sèrie B dels anys 70, dirigida per Michael Crichton. Anava d'un parc temàtic que recreava temps pretèrits en tres ambients diferents –l'Imperi Romà, l'Edat Mitjana i l'oest americà–, tots poblats per androides. Als anys 80 ja se'n va fer una primera versió per a televisió. Però el tema és un altre. Ja és curiós que Crichton fos el guionista de la primera entrega de 'Jurassic Park'. Totes dues són aventures futuristes ambientades en parcs temàtics en què una colla de científics intenten reconstruir el passat. A 'Westworld' no hi ha dinosaures, i tanmateix alguna cosa se'ls en va de les mans.

2. Dos gèneres que es troben. Però la sèrie de l'HBO, com a mínim de moment, només passa en un d'aquests ambients, el 'far west'. És al·lucinant la manera com perpetua la tradició de dos gèneres diferents que es combinen. D'una banda, la ciència-ficció, que s'estén en espais d'aspecte galàctic, en un laboratori de cubicles de vidre on hi ha maniquins sortint d'un bany de làtex enganxats en una anella, com l'home de Vitruvi. De l'altra, el 'western', on podríem jugar al qui és qui. Les faldilles de les dones de John Ford, els cowboys amb cares terroses de Sergio Leone, la sang de Tarantino. I aquella musiqueta intepretada en una pianola a la careta dels crèdits, amb les mans d'un esquelet de plàstic sobre les tecles.

 

Westworld

 

Westworld

 

 

 

3. La comunitat que està creant. Fins aquí, ja us podeu imaginar que estem parlant d'una raresa, plena d'enigmes i forats negres. Afegiu-hi, a més, el fet que J.J. Abrams estigui implicat en la producció. Tot apunta que 'Westworld' serà el nou 'Lost', un d'aquells fenòmens que generen comunitat. La gent especula, intentant explicar l'inexplicable amb hipòtesis que s'estenen com la flama en la pólvora. És una secta que s'uneix per creure en el miracle, en les forces paranormals que escapen del judici i la raó. De seguida hi haurà teories, prediccions oraculars. Voldrem avançar-nos als moviments d'Anthony Hopkins, que interpreta l'amo i fundador del parc. Voldrem endevinar què li passa a aquella noia rossa que perd una llauna a l'episodi pilot, a les prostitutes del 'saloon' que saben més del que diuen. Atents.

4. Totalitarisme cronològic. Com a 'Lost', hi ha viatges en el temps. O millor dit, entre dos temps. Això són uns enginyers que es miren les àrides esplanades de Nou Mèxic, solcades per cactus i serps de cascavell, l'univers que han recreat, com nens en un zoo abocats a la piscina dels pingüins. A dins, hi ha una carnisseria bestial, foc creuat, cadàvers clavats en una roca i devorats pels ocells carronyers. La gràcia d'aquest parc temàtic és que el visitant pot fer el que li roti. Pot matar i torturar, cardar i violar, destruir i castigar. És una terra sense llei, i la vigilen uns senyors que són com els déus des del núvol de l'Olimp, llançant llampecs. O com uns dictadors, orquestrant aquesta distopia terrorífica, en què bona part dels personatges es troben atrapats.

5. Un mirall de doble cara. Hi ha grans personatges, alguns d'allò més foscos. Com el d'Ed Harris, el 'lone ranger' sense escrúpols, amb les galtes arrugades com un elefant vell. Però el més fascinant és la història dels androides, tan reals que semblen de carn i ossos. Viuen entre dos espais, les cel·les transparents del laboratori, on són reparats i interrogats, i els decorats del parc temàtic, on retornen després d'una lobotomia. No en saben res, de la seva condició robòtica. Ignoren que són producte dels avenços en intel·ligència artificial. En un costat estan nus i no tenen vergonya. A l'altre, fan el que s'espera d'ells, es deixen cosir a trets i maltractar. I tenen una memòria confusa, de la qual vosaltres, mica en mica, descobrireu els detalls.

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments