Si disputar el torró gratis als turistes, anar en 'bicibirra' o perseguir famosets és un delicte, doncs som culpables. Culpables de perseguir la diversió ximpleta! Tot s'ha tornat d'una seriositat que fot fàstic. I encara que l'humor intel·ligent en teoria cotitza alt, un xic de diversió poca-solta us pot fer pujar molt l'autoestima i les endorfines. Sí, fer el ximple dóna gustet, sempre que estiguem disposats a acceptar-ne les conseqüències. Aquí teniu vint maneres de fer el capsigrany sense ofendre massa ningú (sense risc de trencament facial, val a dir). Munta-li un xou a un famós La discreció barcelonina davant els famosos és mítica. No reprimeixis el factor fan: si veus algú famós, ni que sigui el Jordi LP, munta-li un xou, a ser possible abraçant-lo i cridant «mil peles, tio!». Si veus Woody Allen, pregunta-li per Mia Farrow. Ves al sopar-espectacle més estúpid que mai hauries somniat A ser possible, d'aquells de terror amb transvestits, o els de tornejos medievals amb braó i cervesa en banya vikinga, si és que encara en queda algun. Segur que era un desig d'infantesa mai complert. La Posada Maldita, a Cerdanyola, és un candidat ideal (de fet, segur que hi ha gent que opina que anar a Cerdanyola ja és un plaer culpable en sí). Compra't un moble ridículament car Som a la ciutat del disseny; si trobes una lampareta fabricada a Finlàndia l'any 1961, l'has de tenir a casa. Les seves estilitzades formes t'ompliran de goig estètic. Quan vegis la clavada de 370 € a la VISA, pe
Fa un parell d’anys una colla de científics van aparcar temporalment la bata per dedicar-se a la difusió i l’educació científica. El seu trampolí va ser Famelab, un concurs internacional de monòlegs científics que va néixer l’any 2005 al Regne Unit i que avui se celebra a diverses ciutats de tot el món. Helena González, llicenciada en biologia i en bioquímica i doctora en biomedicina, va ser una dels dotze semifinalistes del Famelab del 2013. “Ens va agradar tant el format que vam voler continuar amb els monòlegs fora del concurs”, explica. Poc després van crear The Big Van Theory, una companyia nòmada que es dedica a apropar la ciència a la societat a través de l’humor i que des de fa poc més d’un any actua els dimecres i els divendres al Teatreneu.
L’Helena treballa a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i va escriure la seva tesi sobre inestabilitat genòmica i epigenètica. És el tema de què parlarà al CCCB, que adapta la fórmula de The Big Van Theory amb una primera part de monòleg humorístic per captar l’atenció del públic i una segona meitat de conferència. Així, en lloc de començar definint l’epigenètica com “l’estudi de tots aquells factors no genètics que intervenen en la determinació de l’ontogènia o desenvolupament d’un organisme”, l’Helena explica primer que els éssers humans ens diferenciem genèticament en només un 0,1%, i que això et porta a pensar en Natalie Portman, Rita Barberà, en tu mateix i en el 0,1% de diferència per concloure que, sens dubte, hi ha d’haver alguna cosa més enllà de la genètica que ho expliqui. L’Helena fa caure les teories de predestinació genètica estil Gattaca. “Gran part de la informació del nostre ADN és susceptible de modificació en funció de l’estil de vida que portem. Això ja se sabia, però ara ho estem demostrant científicament amb l’epigenètica”.
'Epigenètica: el teu futur no és als gens' és dimecres 4 de febrer a les 19 h al CCCB