Les sales de cine amb més encant de Barcelona

Visitar, veure i gaudir de la sala 5 dels Aribau és d'aquelles experiències que tot cinèfil hauria de viure almenys un cop... al mes. Des d'un primer moment la sala ja convida a què cada porus de la pell és contagiï de passió pel cinema. Flanquejada per estàtues que imiten les estatuetes dels Òscars, el seu estil retro et trasllada a l'època de Don Draper i Peggy Olson. Però el més sorprenent no és la recepció, un cop que corres la cortina que separa el hall de la sala de projecció, és inevitable al·lucinar amb l'enormitat de la sala. La pantalla t'envaeix, però és clar, una sala que té 1.174 butaques no podia ser gaire petita. A més hi solen projectar pel·lícules amb versió karaoke els dissabtes a la nit. Si ets d'aquelles persones que sol fer els acompanyaments als protagonistes dels musicals, probablement és l'únic lloc en què no et convidaran a marxar!

La sala 1 aconsegueix no desenganxar-se del magnetisme de finals dels 80, any en què es va ampliar i va passar de tenir una sola sala a tenir-ne tres. Tot i que les eines s'han passat al digital, l'ambientació vintage perdura i s'allunya de la falta de personalitat que solen tenir les macrosales.

Fa quatre anys que Nacho Cerdà va començar l'aventura que al 2014 es va materialitzar en una sala. Als seus inicis, Phenomena Experience eren sessions esporàdiques que recuperaven el cinema dels 70, 80 i 90. Però aquestes sessions especials es van acabar convertint en una projecció regular que envaeix de dimecres a diumenge Barcelona de gremlins, Indiana Jones, jedis i aliens. Ara a l'antic cinema Nàpols. La reconversió d'aquests cinemes ha aconseguit fer realitat la 'phenomena experience' i l'entrada n'és una demostració. L'espectacular entrada, decorada amb cartells antics i llums que recorden les sales que veiem a les pel·lícules ambientades als 80, no és res comparat amb el que ens espera després de comprar l'entrada a la taquilla. Un hall al·lucinant, on domina el color vermell i daurat, per després deixar-nos hipnotitzats amb la impressionant sala de projecció.

Probablement, Zumzeig era l'oferta que li faltava a Barcelona. Un lloc ideal per als que els agrada endinsar-se en reflexions i el cinema d'autor que a més combina una cervesa ben freda abans d'entrar a la sala (o després) sense arriscar-te a què et demanin el ronyó esquerre, ja que el Zumzeig vol ser un cine-bistro. Pot ser que a aquells que només van a veure pel·lícules on els actors cobren més en un film que el pressupost anual d'una productora indie no els faci el pes l'oferta que proposa la cartellera del Zumzeig, però és l'únic lloc on els fans de Dupieux i companyia poden gaudir-ne. Les entrades a la sala i al cinema són tan desconcertants com les pel·lis que hi projecten. Una experiència a contracorrent.

Per menys del que et costa beure una copa, als Texas hi pots veure una pel·lícula. I és que gràcies a sales com el Texas, l'excusa de “el cine és molt car” s'ha acabat. Qui no va al cine és perquè no vol. I no passa res per admetre-ho. Això sí, en pocs llocs t'hi trobaràs tan com a casa com als Texas. La combinació de llum tènue i parets vermelles de l'entrada combina a l'hora d'entrar a la sala amb unes butaques còmodes i amples, un perill a les sessions nocturnes. A més les pel·lícules de reestrena (subtitulades al català) són perfectes per aquells despistats que mai troben temps per anar a veure l'última de l'Al Pacino i sempre se'ls'hi fa tard.

La Filmoteca no es la sala més gran de Barcelona, ni la més còmoda, ni la que té el millor so; però apropar-se un cop al mes pel Raval i entrar a una projecció hauria de ser casi un requisit per qualsevol amant del setè art. La Filmo és per a molts un dels eixos centrals de la cultura cinematogràfica a Catalunya, no només per la seva missió de conservació i restauració, sinó pel ventall d'opcions que ofereix en la programació. No hi trobarem cap de Vin Diesel -guaita! Que potser algun dia ens sorprenen, d'aquí a cent anys- ni cap falta que fa: per això ja podem anar a altres llocs. La Filmoteca representa la pluralitat, i sobretot, el reconeixement als grans clàssics, també es projecten programes infantils on pots trobar al Tom, en Jerry i els seus amics. Està vist que hi ha lloc per tothom.