La trajectòria de Joaquín Reyes és plena de personatges que passaran a la història Joaquín Reyes s’ha adonat que dediquem molt temps a pensar en nosaltres. En com som, com estem i què ens agrada. I ha fet un espectacle que va d’això. Es diu ¡Que me aspen! i retrata un Reyes “tontico, estomagante y algo cabrón”, amb les seves paraules. Una mica ingenu, també. A ¡Que me aspen! aprofita per repassar la seva trajectòria. Onofre Aquest pagesot manxec amb notes d'una lucidesa pertorbadora forma part dels orígens del Joaquín Reyes que avui coneixem. Va començar com a hoste de Smonka, el concurs pilotat per Ernesto Sevilla en què tothom acabava amb un pastís estampat a la cara, i va transcendir a Museo Coconut. "Onofre era un ésser humà total. Vivia en una permanent fugida endavant". Enjuto Mojamuto Va néixer com a homenatge als fanàtics de la tecnologia i de seguida es va convertir en un dels fenòmens de Muchachada Nuí. El capítol El peor día de mi vida, un petit drama sobre la sensació de desemparança que pot sentir algú quan de sobte internet no funciona, té més de 8 milions de visites a YouTube. És rabiosament contemporani. Celebrities No són pocs els famosos que han passat pel prisma de Reyes. Qualsevol de les seves paròdies de Celebrities o Testimonios és excel·lent, però si només pogués triar-ne una, em quedaria amb Björk. Tot i que l'obra mestra total de Celebrities és l’adaptació de Dogville en què la dona de Spielberg i la de Von Trier discuteixen sobre el raccord en un
Fa tres anys vaig llegir un titular que afirmava que una galeria d’art tancava “perquè només hi anaven imbècils”. Els suposats propietaris de la presumpta galeria declaraven que últimament gairebé només visitaven la sala senyores amb el cabell lila. Des d’aleshores em vaig convertir en una lectora fidel d’El Mundo Today, el diari de notícies fictícies en clau satírica que van crear, l’any 2009, Xavi Puig i Kike García. Han passat sis anys des de l’inici d’aquesta aventura i milers de persones es fan ressò dels seus titulars. Una d’elles, autodeclarada groupie del diari, és l’humorista Juanra Bonet –Caiga quien caiga, Lo sabe, no lo sabe–, presentador de la versió teatral d’El Mundo Today als Cinemes Maldà juntament amb els seus creadors i el guionista i actor Biel Perelló.
Explica Bonet que fa quatre anys va quedar meravellat amb els “continguts collonuts” d’El Mundo Today i que de seguida va buscar un amic en comú amb els seus creadors que els posés en contacte. L’enllaç en qüestió va ser Biel Perelló, el quart element de l’espectacle.
La idea de Bonet, que tot just sortia de l’etapa CQC, era fer una versió televisiva d’El Mundo Today que encara avui no s’ha fet realitat per falta d’una cadena que confiï en el projecte. El que sí que van aconseguir és envair el territori radiofònic amb una coŀlaboració setmanal a la Cadena Ser en què regalen a l’oient els seus pertorbadors titulars: 'Telecinco emite por error ocho segundos de un documental', 'El nuevo Kinder Spoiler llevará la sorpresa fuera del huevo' o 'Una discusión sobre Dostoievski enfrenta a dos bandas de Latin Kings'. Els intercalen amb debats inteŀlectuals d’alta volada del tipus Velcro vs. cremallera i dissertacions al voltant de si el segle XIII va ser, o no, una merda, per posar dos exemples de com se les gasten.
L’adaptació teatral del diari, explica Bonet, consta d’una selecció del millor contingut de la web i la ràdio, amb sobredosis d’absurd (anàlisis del trànsit i reportatges internacionals dins de la sala) i un plus del salvatgisme que es pot permetre el teatre davant d’altres mitjans. Aquesta última dada és important, tenint en compte que l’humor d’aquest diari es caracteritza per l’absència de límits i de correcció política. I això, justament, és part del seu èxit. La resta d’elements que expliquen la seva popularitat són “la qualitat dels continguts i la seva regularitat. Si en perds qualsevol de les dues, desapareixes”, diu Juanra Bonet. Tot això, sumat a la sorprenent capacitat que tenen Xavi Puig i Kike García per analitzar la realitat des del seu vessant més absurd, fa d’El Mundo Today una capçalera de referència.