Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Dansa que marca tendència
Les companyies, els coreògrafs i ballarins que fan moure el moviment a Barcelona
La dansa de Barcelona, després d'anys de baixada, torna a estar molt amunt. Hi ha companyies joves que volten pel món, coreògrafs i ballarins amb segell propi. I, segurament, molta culpa de tot plegat la té el Mercat de les Flors, ben consolidat com a motor de tot el que té a veure amb el moviment a la ciutat. És l'única casa de la dansa de l'estat i referent internacional. I no ens oblidem de la consolidació d'espais com l'Antic Teatre i la Sala Hiroshima. Més enllà dels titans dels 80 i 90, com Cesc Gelabert, Sol Picó, Mal Pelo o Àngels Margarit, aquests són els noms que marquen tendència.
Vols veure ballar?
Mercat de les Flors
El Mercat de les Flors neix com a teatre municipal el 1983, quan la llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d'un espai escènic al Palau de l'Arquitectura, que en aquells moments estava abandonat. Amb l'estrena de 'La tragèdia de Carmen', de Peter Brook, el Mercat va iniciar l'exhibició d'espectacles de dansa de creadors internacionals i de la casa. Es va inaugurar oficialment com a teatre municipal el 1985 amb 'Mahabarata', també de Brook. La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de Miquel Barceló.
Antic Teatre
Antic Teatre- Espai de Creació és un centre cultural i social referent a l’escena independent de la ciutat. La seva missió és recolzar i fomentar la capacitat d'experimentació, creació, producció, exhibició, promoció i difusió dels artistes professionals. També treballa en la recerca de nous llenguatges del cos i del moviment i de noves dramatúrgies. També compta amb AdriAntic, un espai per les residències artístiques.
Hiroshima
Ubicat al barri del Poble Sec, al costat de la Sala Apolo, Hiroshima serà un espai obert a les creacions no convencionals, amb voluntat de potenciar els artistes emergents, així com treballar amb artistes ja consolidats que explorin nous llenguatges. Hiroshima centrarà la seva línia artística en les arts del moviment, les noves dramatúrgies, el circ contemporani, la música en viu i les experiències multidisciplinars, contrastant disciplines i creuant públics gràcies a la polivalència del seu espai.
La Pedrera
L'últim edifici laic d'Antoni Gaudí, la Casa Milà (coneguda popularment com La Pedrera) no té cap línia recta. És una gesta audaç de l'arquitectura i la culminació dels intents experimentals de l'arquitecte per recrear formes naturals amb maons i un morter (a més de ceràmica i ampolles de cava trencades, el què s’anomena trencadís). És Patrimoni de la Humanitat i hi fan els cicles Noves Escenes.
La Caldera
El projecte de La Caldera neix l’any 1995 dins un context de manca d’espais adequats per a la creació i per la dansa específicament. És així com Montse Colomé, Inés Boza, Alexis Eupierre, Lipi Hernández, Carles Mallol, Toni Mira, Maria Rovira, Álvaro de la Peña, Sol Picó i Carles Salas, es van associar per transformar una antiga fàbrica de cinturons del barri en una plataforma de creació independent.
Associació nunArt Gràcia
NunArt vol ser un col·lectiu artístic i un espai obert a la investigació, la creació i la difusió de les arts contemporànies.
Els espectacles de la cartellera
Traces
Feia molt de temps que la companyia Última Vez del gran coreògraf belga Wim Vandekeybus no ens visitava, i només per això hem de celebrar l’arribada de 'Traces' (si la pandèmia ho permet). Peça inspirada en la natura dels Carpats, a Romania, l’últim reducte natural d’Europa, parla de la tensió entre un temps que ha quedat aturat i un temps que avança directament, irreflexivament, desbocat.