Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Boris Charmatz

Entrevista a Boris Charmatz

El gran coreògraf francès debuta a Barcelona amb dues peces al Mercat de les Flors i una altra al MACBA

Boris Charmatz
© Duncan Elliott Boris Charmatz
Per Bàrbara Raubert |
Advertising

El coreògraf francès ha capgirat la dansa i el seu marc institucional, potser per això encara ningú s’havia atrevit a convidar-lo a Barcelona? Gràcies al Mercat de les Flors, el podrem veure per partida triple:'Flip book' (24 i 25 d’octubre), '20 ballarins pel segle XX' (al MACBA, 27 i 28 d’octubre) i '10.000 gestos' (9 i 10 de març).

Tres espectacles de Boris Charmatz en aquesta temporada. Passa sovint?
No és el primer cop, el MOMA ho va fer durant tres setmanes i fa dos anys vaig estar alhora als Teatros del Canal i al Reina Sofía. El que és més estrany és que mai havia actuat a Barcelona.

I això?
Bé, quan tenia 18 anys i ballava a la companyia de Régine Chopinot sí que vaig estar al Mercat de les Flors i recordo que em va encantar l’espai i Barcelona, però esclar, ja en fa gairebé 30 anys, quan era ballarí. Bé, encara ho soc i ballo en peces d’altres creadors.

Quina relació tenen les tres peces que presentaràs aquí?
La història i la recepció. A 'Flip book' convertim el llibre de 50 anys de carrera de Merce Cunningham en un espectacle molt ràpid. Mirem les imatges i les ballem, és història a alta velocitat. Després, al MACBA hi presentem '20 ballarins pel segle XX', una exposició viva d’obres mestres de la dansa del segle XX, de Charlie Chaplin a Michael Jackson, una col·lecció fràgil però amb capacitat de confrontar-se directament amb les peces del museu. I després tindrem '10.000 gestos', també amb 20 intèrprets que ens mostren una gran quantitat de gestos, com una tempesta, on se’ns escapa la majoria del que es fa, desafiant la nostra percepció.

"La dansa no és només la pràctica d’unes noietes que fan ballet, ni els que fan hip-hop al carrer, ni una forma teatral concreta"

TItol

Per què portar la dansa a un museu?
La dansa no és només la pràctica d’unes noietes que fan ballet, ni els que fan hip-hop al carrer, ni una forma teatral concreta. Per mi, la dansa és un espai més gran de pensament que no en té prou amb els espais dedicats expressament a ella. Un espai que ens pot oferir l’oportunitat d’experimentar, alliberar i emancipar-nos a tants nivells! A nivell íntim, polític, històric, cultural... Aquest repensar és el cor del que pot fer la dansa.

Per això vas convertir un centre de creació en un Museu de la Dansa.
Calia inventar una institució totalment diferent, que fes de pont entre teoria i pràctica, història i improvisació. En aquell moment, fa 10 anys, molts van pensar que era una broma.

Sembla que t’agrada capgirar-ho tot.
Decidir ser ballarí tampoc no era el camí més fàcil. Encara em passa que, si en un taxi em demanen a què em dedico i els dic que soc ballarí, em contesten que si això realment és una feina o si està relacionat amb la prostitució. Però no és que jo vulgui capgirar-ho tot. Simplement faig les coses com les sento, seguint l’instint.

NO T'HO PERDIS: Les estrenes de teatre i dansa de la setmana a Barcelona

Advertising