Qui coi és Raquel Klein?

Només fa tres anys Raquel Klein va acabar els estudis de dansa a l'Institut del Teatre i aquesta setmana estrena a la sala gran del Mercat de les Flors 'Wu-wei'. És un camí, el de l'Institut al Mercat, només d'uns pocs metres de distància, però que a molta gent li costa anys en creuar-los, si és que hi arriba. Però això no inquieta gaire a la jove coreògrafa que ara hi presenta la seva primera gran obra. "És un tomb important –reconeix– però el procés de creació ha estat molt tranquil i m'ho plantejo com un nou espai físic on transportar la meva feina i habitar per un temps, sense expectatives sobre el que pugui passar-hi ni el significat d'estar en aquest lloc".

Que ens parli d'espais per habitar no sorprèn ja que, abans de graduar-a l'Institut del Teatre, ho va fer com a interiorista; segurament d'aquí ve el seu interès pels volums, els buits i els plens. El títol de la peça, 'Wu-wei', apel·la a la virtut de la no acció que practiquen els taoistes, i que ella explica amb dues paraules fortament arrelades al cos i a la pràctica de la dansa: la suspensió i la contenció.

"La suspensió es refereix a l'elevació dels cossos, el que els dona vida; i la contenció té a veure amb tot allò que els omple, els continguts que han de mantenir dins seu", afirma. Així, entre l'espera i la suma, lleugeres capes físiques, sonores i espacials van caient sobre els cinc ballarins i van teixint al seu voltant tot un entramat, un paisatge complex que "va del no res al tot", ens explica.

"M'interessa que el públic s'endinsi en aquest paisatge, que pugui aturar el ritme extern de la vida"

'Wu-wei', que ja era el títol del seu treball de final de grau, va ser redefinit dins la Quinzena Metropolitana de Dansa de l'any passat i ara fa el seu darrer gir al Mercat de les Flors, on s'ha permès "veure fins on arribava l'expansió del temps que requeria cada acció".

El temps és, sens dubte, el tema clau de la peça que en un inici durava 30 minuts i ara ronda els 50. Però assegura que aquesta dilatació no ha estat buscada, que simplement ha decidit "no apressar res i deixar lloc a tot". La seva és una actitud de serenitat rotunda, capaç de conduir-nos per terrenys poc transitats i ensenyar-nos a observar el creixement de les plantes o la rotació de la terra.

"M'interessa que el públic s'endinsi en aquest paisatge, que pugui aturar el ritme extern de la vida i que es permeti estar amb allò que succeeix davant seu, en escena. No és fàcil, però si passa és meravellós", assegura la coreògrafa.

NO T'HO PERDIS: Al teatre per 12 euros... o menys