Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Wonderland: en terra de meravelles
Wonderland
©Christopher Duggan

Wonderland: en terra de meravelles

Andrea Miller no és Alícia, ni el seu ‘Wonderland’ és massa feliç, però la seva proposta és al·lucinant. Hi parlem

Per Bàrbara Raubert
Advertising

"'Wonderland' mostra el desastre, que l'evolució espiritual i la mental estan en conflicte. No tinc fe en les masses, però encara me'n queda en els individus". Així de rotunda es mostra Andrea Miller en una entrevista telefònica des de Nova York. Mentre camina per endrapar un dinar ràpid entre assaig i assaig, pocs dies abans d'ocupar el Teatre Grec, ens presenta el seu 'Wonderland'.

Però no la veurem ballar. "És que no m'agrada. M'agrada ballar a l'estudi, on es crea i s'evoluciona, on sempre és possible millorar. En canvi, les funcions són com el funeral de la dansa, la foto final abans de morir. Per això, a la meva companyia intento crear situacions que no es repliquin, sinó que es revisquin cada vegada".

De tota manera i encara que estigui cansada de les comparacions, el seu pas com a ballarina per la Batsheva d'Ohad Naharin va ser un bon trampolí. "Em va influir com a artista, però ja porto molts anys treballant el meu propi llenguatge de moviment i de composició. Les idees que m'interessen ara no vénen d'allà sinó dels artistes amb qui treballo, els meus col·laboradors". I per això se la reconeix com una de les artistes més originals del panorama actual novaiorquès, a la qual cosa ella respon que no es tracta de buscar l'originalitat, que aquest no és el seu objectiu, "sinó deixar que treballi la curiositat".

Una curiositat que l'acosta a l'art plàstic, la música, el cinema, la literatura... per tornar sempre al llenguatge de la dansa. "M'agrada pensar la manera de traduir altres formes artístiques, sobretot si són complexes i transcendents". En el cas de 'Wonderland', va ser l'obra de l'artista xinès Cai Guo-Qiang Head -amb una rajada de 99 llops saltant i xocant contra una paret de vidre, com a al·legoria de la condició humana-, la que la va esperonar a fer aquesta peça antimilitarista.

També t'agradarà

Grec 2014: Els imprescindibles

Teatre

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olcina, Francesc Orella, Boris Ruiz.Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives. La partida De: Patrick Marber. Dir: Julio Manrique. Amb: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Després d’haver interpretat el John de 'Senyoreta Júlia' al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una parti

Qui té por de La Fura

Teatre Experimental

Vint anys després del seu últim treball conjunt, la tropa que va canviar la història del teatre europeu torna amb ‘M.U.R.S.’, al festival Grec de Barcelona Asseguts a l'herba d'un dels fossats del Castell de Montjuïc -"on s'hi afusellava gent"-, Carlus Padrissa sembla un paio inofensiu. Quan li demanes per La Fura dels Baus, tropa que va fundar fa 35 anys amb Marcel·lí Antúnez, Pere Tantinyà, Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cereza i Miki Espuma, sempre diu que va ser un cop de sort, que van començar a la Rambla i de cop, quan van decidir traslladar les seves experiències teatrals a un recinte tancat, hi havia cues de gent que volia veure'ls. "Va ser puta llet", exclama. Ara fa 20 anys que almenys quatre dels sis supervivents de la troupe no munten un xou furero, des d''MTM' (1994) i per això el 'M.U.R.S.' que estrenen al Grec és tot un esdeveniment. I és un gran què no només per la possibilitat de veure de nou un espectacle furero -gent dreta, al voltant de l'acció, interdisciplinar- creat per La Fura en bloc, sinó perquè, diuen, és el primer smartshow de la història. Un espectacle a l'aire lliure on els espectadors s'hauran de baixar una app i fer-la servir durant la funció. Padrissa avisa: "Un cop hi entres, ja ets a les nostres mans". Por? Expectació? El director, murri, diu que juguen amb això, amb la por, amb el temor a l'imprevisible -a què et facin córrer, a rebre esquitxs de sang- que impregnava els seus xous. Veient-los aquí dalt, a la foto,

Advertising

Els EUA a Barcelona

Què fer

10 propostes 100% ianquis per sentir-se nord-americà per un dia Gaudeix d'una pel·li americana! Capitán Phillips Paul Greengrass s’ha convertit en un dels pocs directors –juntament amb, per exemple, Kathryn Bigelow- capaços de partir de la realitat, de fets gairebé immediats, del nostre temps, per extreure’n tot el seu poder significatiu i dotar-los d’una dimensió social i humana d’enorme rellevància. Tota la seva filmografia ha anat d’alguna manera enfocada a fugar en la rebotiga de situacions i conflictes delicats des del punt de vista geopolític per oferir una perspectiva polièdrica i incisiva i arribar a descobrir què s’hi amaga al darrere. En el seu últim treball, ‘Capitán Phillips’, el director se centra en el segrest d’un capità de vaixell nord-americà a les mans d’uns pirates somalis. Dues perspectives contraposades, dos bàndols, com si en realitat es tractés d’una minúscula contesa bèl·lica en alta mar en la qual cadascun lluita per la seva pròpia supervivència. El director ens va poc a poc introduint en el relat d’una manera molt precisa, gairebé sempre empegant la càmera al gest del seu personatge principal, captant primer el seu poder resolutiu durant la travessia, mostrant la seva inquietud durant l’assalt i augmentant les dosis de tensió de manera gradual fins a introduir-lo en un veritable malson en el qual batega la por, la indefensió, i en la qual la violència hi és present fins a un límit asfixiant. Greengrass torna a demostrar que és un virtuós a l’hora d

Menjar a prop del Grec

Què fer Festivals

Alimentar l'ànima de cultura està molt bé, però l'estomac també necessita menjar. Agafeu forces als restaurants i bars a prop del festival El Sortidor Aquest tradicional restaurant del Poble-sec ha rejovenit amb força de la mà d'Ester Feriche, que ofereix una bona cuina, sense amaneraments, però refinada i sense estridències. A més de poder-hi prendre el vermut de sempre i tapejar, s'hi menja magníficament aprofitant l'oferta d'una carta de forta presència mediterrània, amb tocs italians, que permet passejar-se per alguns racons de la cuina internacional sense quedar-nos atordits quan arriba el moment de pagar. Sorprenent l'ensalada russa. I després la pasta, el peix o carn del dia. Les postres són variades i, sobretot, casolanes, i l'oferta de vins és bona i de preus raonables. Restaurant del Teatre Lliure Els propietaris de la cocteleria Sifó i el restaurant Ofis també tenen la concessió de la restauració del Teatre del Lliure. Entre setmana, al migdia, hi trobareu un menú a 10,50 molt recomanable, del mateix estil del de l'Ofis: cuina imaginativa amb una forta influència argentina, i que també aprofita les restes per fer bons plats. Són generosos: a més de les postres inclouen beguda, cafè i pa casolà. Per la nit, obren els dies de funció i disposen de carta. Tootsie Recordeu la simpàtica pel·lícula en la que Dustin Hoffman es transvestia i enamorava a més d’un? Doncs al Tootsie, la llarguíssima carta d'hamburgueses, sandvitxos i baguettes es menja en un local amb aires d

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising