Wonderland: en terra de meravelles

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olcina, Francesc Orella, Boris Ruiz.Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives. La partida De: Patrick Marber. Dir: Julio Manrique. Amb: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Després d’haver interpretat el John de 'Senyoreta Júlia' al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una parti

Vint anys després del seu últim treball conjunt, la tropa que va canviar la història del teatre europeu torna amb ‘M.U.R.S.’, al festival Grec de Barcelona Asseguts a l'herba d'un dels fossats del Castell de Montjuïc -"on s'hi afusellava gent"-, Carlus Padrissa sembla un paio inofensiu. Quan li demanes per La Fura dels Baus, tropa que va fundar fa 35 anys amb Marcel·lí Antúnez, Pere Tantinyà, Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cereza i Miki Espuma, sempre diu que va ser un cop de sort, que van començar a la Rambla i de cop, quan van decidir traslladar les seves experiències teatrals a un recinte tancat, hi havia cues de gent que volia veure'ls. "Va ser puta llet", exclama. Ara fa 20 anys que almenys quatre dels sis supervivents de la troupe no munten un xou furero, des d''MTM' (1994) i per això el 'M.U.R.S.' que estrenen al Grec és tot un esdeveniment. I és un gran què no només per la possibilitat de veure de nou un espectacle furero -gent dreta, al voltant de l'acció, interdisciplinar- creat per La Fura en bloc, sinó perquè, diuen, és el primer smartshow de la història. Un espectacle a l'aire lliure on els espectadors s'hauran de baixar una app i fer-la servir durant la funció. Padrissa avisa: "Un cop hi entres, ja ets a les nostres mans". Por? Expectació? El director, murri, diu que juguen amb això, amb la por, amb el temor a l'imprevisible -a què et facin córrer, a rebre esquitxs de sang- que impregnava els seus xous. Veient-los aquí dalt, a la foto,

10 propostes 100% ianquis per sentir-se nord-americà per un dia Gaudeix d'una pel·li americana! Capitán Phillips Paul Greengrass s’ha convertit en un dels pocs directors –juntament amb, per exemple, Kathryn Bigelow- capaços de partir de la realitat, de fets gairebé immediats, del nostre temps, per extreure’n tot el seu poder significatiu i dotar-los d’una dimensió social i humana d’enorme rellevància. Tota la seva filmografia ha anat d’alguna manera enfocada a fugar en la rebotiga de situacions i conflictes delicats des del punt de vista geopolític per oferir una perspectiva polièdrica i incisiva i arribar a descobrir què s’hi amaga al darrere. En el seu últim treball, ‘Capitán Phillips’, el director se centra en el segrest d’un capità de vaixell nord-americà a les mans d’uns pirates somalis. Dues perspectives contraposades, dos bàndols, com si en realitat es tractés d’una minúscula contesa bèl·lica en alta mar en la qual cadascun lluita per la seva pròpia supervivència. El director ens va poc a poc introduint en el relat d’una manera molt precisa, gairebé sempre empegant la càmera al gest del seu personatge principal, captant primer el seu poder resolutiu durant la travessia, mostrant la seva inquietud durant l’assalt i augmentant les dosis de tensió de manera gradual fins a introduir-lo en un veritable malson en el qual batega la por, la indefensió, i en la qual la violència hi és present fins a un límit asfixiant. Greengrass torna a demostrar que és un virtuós a l’hora d

Alimentar l'ànima de cultura està molt bé, però l'estomac també necessita menjar. Agafeu forces als restaurants i bars a prop del festival El Sortidor Aquest tradicional restaurant del Poble-sec ha rejovenit amb força de la mà d'Ester Feriche, que ofereix una bona cuina, sense amaneraments, però refinada i sense estridències. A més de poder-hi prendre el vermut de sempre i tapejar, s'hi menja magníficament aprofitant l'oferta d'una carta de forta presència mediterrània, amb tocs italians, que permet passejar-se per alguns racons de la cuina internacional sense quedar-nos atordits quan arriba el moment de pagar. Sorprenent l'ensalada russa. I després la pasta, el peix o carn del dia. Les postres són variades i, sobretot, casolanes, i l'oferta de vins és bona i de preus raonables. Restaurant del Teatre Lliure Els propietaris de la cocteleria Sifó i el restaurant Ofis també tenen la concessió de la restauració del Teatre del Lliure. Entre setmana, al migdia, hi trobareu un menú a 10,50 molt recomanable, del mateix estil del de l'Ofis: cuina imaginativa amb una forta influència argentina, i que també aprofita les restes per fer bons plats. Són generosos: a més de les postres inclouen beguda, cafè i pa casolà. Per la nit, obren els dies de funció i disposen de carta. Tootsie Recordeu la simpàtica pel·lícula en la que Dustin Hoffman es transvestia i enamorava a més d’un? Doncs al Tootsie, la llarguíssima carta d'hamburgueses, sandvitxos i baguettes es menja en un local amb aires d