Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui té por de La Fura
La Fura dels Baus

Qui té por de La Fura

Vint anys després del seu últim treball conjunt, la tropa que va canviar la història del teatre europeu torna amb ‘M.U.R.S.’, al festival Grec de Barcelona

Per Andreu Gomila
Advertising

Asseguts a l'herba d'un dels fossats del Castell de Montjuïc -"on s'hi afusellava gent"-, Carlus Padrissa sembla un paio inofensiu. Quan li demanes per La Fura dels Baus, tropa que va fundar fa 35 anys amb Marcel·lí Antúnez, Pere Tantinyà, Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cereza i Miki Espuma, sempre diu que va ser un cop de sort, que van començar a la Rambla i de cop, quan van decidir traslladar les seves experiències teatrals a un recinte tancat, hi havia cues de gent que volia veure'ls. "Va ser puta llet", exclama. Ara fa 20 anys que almenys quatre dels sis supervivents de la troupe no munten un xou furero, des d''MTM' (1994) i per això el 'M.U.R.S.' que estrenen al Grec és tot un esdeveniment.

I és un gran què no només per la possibilitat de veure de nou un espectacle furero -gent dreta, al voltant de l'acció, interdisciplinar- creat per La Fura en bloc, sinó perquè, diuen, és el primer smartshow de la història. Un espectacle a l'aire lliure on els espectadors s'hauran de baixar una app i fer-la servir durant la funció. Padrissa avisa: "Un cop hi entres, ja ets a les nostres mans". Por? Expectació? El director, murri, diu que juguen amb això, amb la por, amb el temor a l'imprevisible -a què et facin córrer, a rebre esquitxs de sang- que impregnava els seus xous. Veient-los aquí dalt, a la foto, d'esquerra a dreta, Tantiñà, Müller, Gatell i Padrissa, quatre homes camí de ser iaios, ja queda clar que no fan por.

Quatre espais
Per a Padrissa, els murs són repressió. I creu que avui dia ja no cal aixecar parets, malgrat la tanca de Melilla, per separar la gent. A 'M.U.R.S.', l'espectador trobarà quatre espais que són "els quatre corrents de l'home": un espai de seguretat, que és un punt de trobada, el bar, el lloc on deixar les coses; un espai físic, que és el propi cos, on cremarem calories; un espai capitalista, o El Dorado, on jugarem a la borsa; i un espai ecològic. Hi haurà realitat augmentada i el públic s'anirà movent entre els espais, que també interactuaran entre ells. I si no tens smartphone, cap problema, t'ajuntaran amb algú que en tingui.


Com que feia anys que no treballaven plegats, Padrissa, confessa, tenia por que la cosa no rutllés, encara que sigui literalment impossible que una persona sola aixequi una obra com M.U.R.S.. El pla B era que cadascú es fes responsable d'un espai. Però no ha calgut: tots han intervingut en tot. "No hi ha murs entre nosaltres", remata, poètic, Padrissa.

També t'agradarà

Grec 2014: Els imprescindibles

Teatre

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olcina, Francesc Orella, Boris Ruiz.Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives. La partida De: Patrick Marber. Dir: Julio Manrique. Amb: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Després d’haver interpretat el John de 'Senyoreta Júlia' al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una parti

Camí de cels

Teatre

La Perla 29 d’Oriol Broggi ens obre la porta mentre aixequen una peça immensa de Wajdi Mouawad: cinc setmanes que ens han permès veure com neix una obra de teatre, ‘Cels’, que aspira a la millor de la temporada. Passin i vegin... El primer dia, a Gràcia, tot és bon rotllo. Oriol Broggi intenta quadrar horaris amb Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Màrcia Cisteró i Xavier Boada, els actors de 'Cels'. Seuen a taula, un cafè pel mig, al local d'assaig de La Perla 29. Villegas, com sempre, fa broma. "Ernest, t'hauries de posar pèl-roig", anuncia Broggi. Boada, murri, somriu. Uns minuts més tard, dins el búnquer on Broggi ha aixecat totes les seves obres, ningú no està per gresques. Farelo, que s'estrena a La Perla 29, intenta donar corda al monòleg central de la peça de Wajdi Mouawad. Tots el miren. I ell, professional de cap a peus, se sap el text de pe a pa, tot i que encara queda un mes i mig per a l'estrena. És potser l'obra de la temporada, un thriller poètic on cinc espies, tancats en un lloc incògnit del Canadà, miraran d'evitar un macroatemptat en coordinació amb altres cèl·lules repartides per tot el món, l'operació Sòcrates. Farelo, Clément a 'Cels', ha trobat el desllorigador. "La joventut del segle XXI farà sentir la seva veu i el seu crit serà espantós", anuncia. Pell de gallina.He passat més d'un mes amb la tropa de 'Cels'. Volia saber com Broggi creava, com s'aixecava una obra de teatre immensa com aquesta. Una peça que exigeix el 100 % als actors, al

Advertising

Les obres d'aquí que has de veure

Teatre

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. New Order Thriller amb tocs d’humor escrit i dirigit per Sergi Pompermayer i protagonitzat per Marta Domingo, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Concha Milla. New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Estripar la terra Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar. L'eclipsi La Leonor i la Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família de la Leonor, coincidint amb un esdeveniment

Els actors més sexis

Teatre

Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos

Recomanat

    També t'agradarà

      Best selling Time Out Offers
        Advertising