Coses que et passen quan vas al gimnàs

És el primer dia. Esteu emocionats perquè, per fi, heu passat a l'acció i us heu decidit a apuntar-vos al gimnàs. El primer? Aprendre a passar el torn d'entrada –que si empremta, carnet, polsera...-, té el seu què. Segon? Orientar-vos! A la majoria de centres esportius s'hi pot fer de tot i això és sinònim d'unes instal·lacions immenses on el primer dia no trobes res. "On és el vestidor? I, la sala de màquines?". Pregunteu, pregunteu perquè serà l'única manera que trobeu el camí i no arribeu tard a classe. Un altre misteri? Trobar la font d'aigua. Ara, això, ja és un altre nivell.

Ja heu trobat el camí fins als vestidors, us canvieu i... el de sempre! Us heu deixat el cadenat, les xancletes, la tovallola, el casquet de bany, els auriculars... una cosa o una altra serà. Algun dia us passarà, reseu perquè no sigui res imprescindible i pugueu fer esport igualment! Us expliquem el nostre millor hit? Fer la classe de torn, dutxar-nos i, en acabar, veure que no hem portat roba interior de recanvi. Sí, ben netes i perfumades només ens quedaven dues opcions: vestir-nos sense sostens i calces o posar-nos els que havíem utilitzat per fer esport, molls de suor. Què vam triar? Ah!

Va, ja esteu a punt. Avui toca classe de body pump i teniu ganes d'esprémer-vos al màxim. Entreu a la sala i hi ha una cosa que us sorprèn: ningú ha agafat barra, discos ni banc aeròbic, només tenen preparada una estora. Bé, penseu, avui farem una sessió diferent. Agafeu lloc i espereu. Entra la monitora, baixa la intensitat de la llum i posa una música suau. Confirmat: us heu equivocat de classe. Què feu? Us hi quedeu. Sempre serà millor iniciar-vos en el ioga que marxar ara que ja està tothom a punt per posar-se a fer feina.

La primera classe d'spinning és com un màster d'un dia. Es veurà d'una hora lluny que sou debutants. A veure, porteu tovallola per la suor i l'aigua? No... Malament! En necessiteu! Si ja heu superat aquesta fase, la següent és encara més complicada: aprendre a col·locar la bici perquè s'adapti a la vostra alçada. Que si el seient us ha d'arribar per la cintura, que si les cames us han de quedar estirades quan pedalegeu... Encara no sabem quina és la fórmula correcta. Algunes màquines tenen lletres i números que ens orienten a l'hora de pujar o baixar el seient i col·locar el manillar. Ara, porteu llibreta i boli perquè si no, a la propera sessió, ja no sabreu si éreu més d'H, de M o de B.

Una altra experiència religiosa és acostar-se a la sala de màquines. Les més fàcils i que no necessiten instruccions -bici, cinta- sempre estan ocupades. A la resta? Gent amb cara de patiment aixecant pes; d'altres asseguts mirant el sostre a un aparell de doble politja; un parell mirant-se al mirall... Bé, heu llegit que muscular una mica el cos sempre va bé i a això us disposeu. Trieu màquina a l'atzar, seguiu més o menys les instruccions que hi ha dibuixades i intenteu copiar el que feia el que hi seia abans. Feu unes 20 repeticions, mireu una estona al sostre, torneu a fer una sèrie més i... amb això ja ho tindríeu, no? No us passeu de llestos i demaneu ajuda!

Ara cada cop són més els gimnasos que programen classes virtuals en les hores més complicades –migdies o nit- o que, directament, aposten només per això i prescindeixen gairebé al 100% dels entrenadors 'reals'. No ho sabíeu? A nosaltres també ens va agafar per sorpresa. Anàvem motivades a fer spinning i, en entrar a classe, ens vam trobar una pantalla gegant i una noia parlant-nos en anglès i animant-nos a donar-ho tot. Val sí, tot és acostumar-s’hi però, d’entrada, ens fa sentir una mica ridículs, gairebé dins un capítol de Black Mirror.

En serio, nosaltres no som persones d’aigua. Tenim molts traumes amb la piscina de gimnàs que encara no hem estat capaços de superar. És necessari que ens banyem amb aquell casquet incòmode al cap? T’arrenca cabells, dóna mal de cap… l’odiem. Això ho vam superar però quan ens vam decidir a fer piscines ens vam trobar amb els típics pesats que van de pros i que tot i veure que nosaltres fem braçades a pas de tortuga ens trien per compartir carril: podeu parar de doblar-nos? Gràcies. I una més: un dia vam cometre l’error d’anar a una classe d’aquagim perquè ens van dir que el ritme era pausat i la gent força gran. Mentida! Encara no hem pogut oblidar la imatge: dones i homes d’uns 70 anys movent-se a alta velocitat i, nosaltres, al costat, amb la llengua fora.

Pantalons curts, samarreta vella, vambes, suor per tot arreu... estem de foto! De gimnàs, ens sentim així, de gimnàs: vestits d’esport, tirats i sense lluir gaire. Ara, al·lucinem amb la resta. Els nostres companys de fatigues cada vegada ens sorprenen més: semblen sortits de l’últim número especial d’Elle sobre esport. Estan bons, coi! Com s’ho fan? Impossible saber-ho. I és que, a més, tots són grans amics i tu estàs allà sola i marginada. Que ens ho expliquin perquè nosaltres no en tenim ni idea!

'Ueeeeeee!', 'Uaaaaaa!', 'Va, va, va!'. Crits, aplaudiments, riures... ets a una activitat dirigida però l’ambient és d’Apolo de divendres a la nit. Eufòria màxima. Per què s’emocionen tant? És la màgia del gimnàs. És un d’aquells moments en què tota la resta d’usuaris estan en comunió total amb el profe, amb la música i l’ambient i tu ets l’única a qui aquests crits no et semblen ni et surten naturals. És aquella reacció inexplicable després d’un esforç extrem. Sabeu què? Nosaltres som més de patir menys i cantar la cançó per dins.

Et vas apuntar emocionada, vas prometre't a tu mateixa que hi aniries cada setmana i, encara ara, hi ha dies en què et poses el despertador a les sis amb la intenció d'anar-hi a primera hora. Però no hi vas. Va, avui t'has decidit i hi tornaràs. Per reenganxar-te tires una classe suau: una sessió de zumba. Tothom es coneix, xerren, es petonegen i tu t'amagues per no haver de saludar a ningú. 'Ens fem una foto?'. Sí, un dia que hi vas i és just el DIA, aquella sessió on el monitor ha decidit que us fotografieu tots junts per penjar-la Facebook. Ja hi ets. Retratada!