Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Festival Cruïlla Barcelona 2013

Festival Cruïlla Barcelona 2013

El Parc del Fòrum torna a acollir el festival, una de les cites imprescindibles de l'estiu a la ciutat

Festival Cruïlla
Per Marta Salicrú |
Advertising

El Cruïlla va néixer a Mataró com un festival de músiques del món, però des que va desembarcar a Barcelona el 2008, va anar mutant en l'encreuament d'estils i cultures que és avui, un festival eclèctic on hi cap des del pop i el rock anglosaxó a l'electrònica, passant per un ampli espectre de músiques negres, R&B, jamaicana i de l'Àfrica.

Entrevistes del Cruïlla

Advertising
Música, Rock i indie

Standstill

Enric Montefusco, líder de la banda barcelonina, ens parla de 'Dentro de la luz', el seu nou àlbum, i de 'Cénit', l'espectacle amb què el presenten en directe "No som molt pràctics, no", reconeix Enric Montefusco. El líder dels barcelonins Standstill admet que, si ho fossin, haurien mantingut els dos formats de directe, com van fer en l'anterior gira, en què a banda del celebrat espectacle audiovisual 'Rooom' podien defensar les cançons d''Adelante Bonaparte' (2010) amb un format "més barat". "Però les nostres decisions mai no es basen en aquests paràmetres", diu Montefusco. Per això, per presentar el nou àlbum, 'Dentro de la luz' –previst per a finals de maig i que el grup editarà com els anteriors amb el seu segell, Buena Suerte, en aquest cas amb la col·laboració d'El Segell del Primavera Sound i Sony, Standstill han decidit descartar els concerts convencionals i apostar de ple pel format escènic amb 'Cénit', que estrenen dissabte. "Volíem que la gent veiés el millor que podem oferir. Tenim la sensació que era una inquietud que quedava desaprofitada, que allò amb què ens sentim més realitzats quedava amagat". Ara ho posen en primer pla en un espectacle que "combina l'element audiovisual de 'Rooom' amb la interacció amb el públic d''1,2,3' (2007)". Ritual i catarsiLa novetat de 'Cénit' és que ara busquen "la catarsi col·lectiva". "Potser musicalment ja tiràvem cap aquí -concedeix Montefusco quan se li fa notar que el directe convencional de Standstill ja té alguna cosa de

Música

El Petit de Cal Eril

Joan Pons canvia de to en el seu tercer disc, 'La figura del buit', per fer un important salt endavant, amb la companyia de Mau Boada i Joan Colomo Em feia por que Joan Pons, El Petit de Cal Eril, em deixés plantada. La nit anterior havia format part del cartell del Love is Back, el concert a l'Apolo en benefici de Louise Sansom, compartint escenari amb el parell del Montseny, Joan Colomo i Mau Boada (Esperit!, Les Aus), i pintava que la cosa podia allargar-se: es veu que s'ho passen pipa, junts. Per això aquest any volen repetir la Gira Santa, tots tres sols per Espanya, com la que van fer el 2011, encara que hi perdin diners. "Ens ho passem molt bé i mengem encara millor", diu el de Guissona. Se'l veu eufòric: dimarts es publica el seu tercer àlbum, La figura del buit, i ell sembla un altre, en comparació amb quan ens vam trobar per parlar de Vol i dol (2010), el seu anterior treball, un salt mortal en la seva carrera però greu i transcendent. "Sí, potser va ser massa fort -admet-. Ara fa un any i mig que no l'escolto i no tinc ganes d'escoltar-lo fins d'aquí bastant temps, perquè em fa una mica de mal de panxa, aquest disc. Em sembla que és molt bo, però em va deixar una mica estabornit". Un cop acabada la gira Pons es va acabar prenent un any sabàtic -"estava molt perdut, no sabia gaire què fer"-. I canta a Com un plom: "M'endinso dins del mar, capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys". Ell li treu ferro. De fet, ho explica com si no hagués significat

Advertising
Música

Pau Vallvé

La seva mare li ha dit tota la vida que ell és 'de bosc', una expressió que sospito que no és gaire estesa més enllà de can Vallvé. "A casa meva ser de bosc vol dir voler fer les coses amb els nostres -explica en Pau-, mentre que hi ha qui té la necessitat d'estar amb gent que no coneix". No ser gaire extravertit, doncs; d'acord. Ser de bosc també vol dir ser discret, de gustos senzills i fer les coses al teu ritme, amplia. Però De bosc (2012) és també el títol de l'últim disc de Pau Vallvé, el segon que edita amb el seu nom i cognom després que sèl conegués amb Estanislau Verdet i u_mä, el duo que compartia amb Maria Coma. "Durant molt de temps no m'ho prenia com una cosa bona", explica, això de ser de bosc. Però després del seu catàrtic anterior àlbum, anomenat com l'any en què es va publicar, 2010, no només ho va acceptar, sinó que ho va comencar a veure "com una cosa positiva". Fins al punt de fer-lo servir de títol del nou àlbum. Entès el concepte, el títol encaixa. De bosc és un disc íntim, d'arranjaments triats amb cura i poc sofisticats. "Si 2010 anava de llencar-ho tot a la foguera i hi havia molts sons i era un disc molt produït, en aquest, que va de deixar-se anar i de gaudir del procés, volia que el so fos natural i desenfadat, i la producció, inexistent". Una producció invisible a càrrec del productor dels celebrats discos de Maria Coma i d'Inspira, editats, com els seus, pel

Advertising