‘Alçar les mans, aquestes, brutes’: recital de poetes dels setanta i d’ara

La poesia, per al feminisme, no és solament una arma: és sobretot un lloc. Un espai on habita la lluita contra el silenciament, el desprestigi i la invisibilització de la paraula de les dones. Un lloc on es pot ser, anomenar, dir-se, sense mediació patriarcal. És aquest dir-se el que uneix poetes d’abans i d’ara, seleccionades per Sònia Moll i Heura Marçal: Adriana Bertran, Alba Camarasa, Maria Cabrera i Mireia Calafell diran poemes seus i de les seves “mares literàries” en un vespre a la recerca de la genealogia femenina o, com digué la poeta i activista feminista i lèsbica Maria-Mercè Marçal, “la memòria de l’Erínia”. És un acte emmarcat en l'exposició 'Feminismes!', al CCCB.