0 M'encanta
Guarda-ho

El millor del 2013: 5 llibres imprescindibles

Us recomanem 5 llibres que, si el món és just, passaran a la història

No és un "sí, per què no?, llegiu-lo, us ho passareu bé". No estem parlant d'un mer entreteniment de dia de pluja i trajecte de metro, d'un "riureu", o "us enganxarà". Els llibres que aquí proposem són un assumpte seriós, i ho seguiran sent per més que corrin els anys.

CANADÀ
No és una de Frank Bascombe, però Richard Ford s’hi ha lluït com mai. Us podríem dir que té la màgia fosca de 'La nit del caçador' de Laughton, que hi surt el cotxe on Bonnie i Clyde van morir cosits a trets i que tot va d’un nen d’actitud molt estoica que les passa magres. Però cap glossa no li faria justícia. L’únic que podem fer perquè en quedeu convençuts és posar-lo en primera posició. Així sigui.

LIMÓNOV
La història d'un home que va viure mil vides, d'un poeta dels pobles soviètics que es va declarar enemic de Joseph Brodsky, que va anar a Nova York a tenir experiències sexuals extremes entre els matolls de Central Park, que va lluitar a Bòsnia i va fundar un partit filofeixista a la Rússia de Putin. És l'últim llibre d'Emmanuel Carrère, escriptor audaç, l'autor de 'L'adversari' i el periodista afinat que tots els del gremi voldríem ser. Jo, com a mínim.

EN LA ORILLA
Una novel·la en què cada lletra fa olor de fang, en què tot té un tel empudegat i ple de podridura. Fa venir calfreds, com els retaules barrocs, els poemes de Lucreci i les pintures de Bacon. A grans trets, ens parla de la perifèria urbana en temps de crisi, d'una zona pantanosa, impregnada pel llot, que sobreviu amb penes i treballs. Però qualsevol que conegui la literatura del seu autor, Rafael Chirbes, que hagi llegit 'Crematorio' o 'Los viejos amigos', o els seus assajos, ja sap com les gasta aquest home.

EL TRAMVIA GROC
És un homenatge als records de Claude Simon, que en el seu dia també va publicar un llibre de memòries amb el nom d''El tramvia', però també és una experiència directa amb el paisatge de la infància de Joan Francesc Mira. Setmanes enrere ens explicava que en una ocasió va caminar entre les potes d'un ramat d'elefants salvatges, i que volia que els seus lectors tinguessin una impressió tan forta com la que ell va patir aquell dia. Ho ha aconseguit.

TOT ALLÒ QUE UNA TARDA MORÍ AMB LES BICICLETES
Però el de Mira no ha estat l’únic llibre de memòries, català i a sobre bo d’aquest 2013. Fa uns dies vam atorgar a Llucia Ramis el Premi Time Out al millor creador per aquesta novel·la. Aixòjausdónaalgunapistade per què tanca el nostre rànquing

Tambe us agradarà...

Últimes crítiques de llibres

La llista amb les últimes ressenyes que hem publicat a Time Out Barcelona Últims articles de literatura Joan Carreras a Amsterdam 'Cafè Barcelona' és la nova novel·la de l'autor de 'Carretera secundària' La crisi d'ansietat de Juanjo Sáez El dibuixant reuneix les seves vinyetes polítiques en un volum demolidor Juanjo Sáez mai no ha tingut pèls a la llengua. Però escoltar la conversa que mantinc amb ell arran de l'edició del seu nou llibre convertiria Paco Marhuenda -que ja de per sí té cara de nen- en la versió amb veu aflautada de la nena de El Exorcista. Crisis (de ansiedad ) compila les vinyetes que Sáez va publicar cada dia al diari Ara des del novembre del 2010 fins fa ben poc. I on posa el seu àcid naïf al servei de l'esquerra: les seves 320 pàgines -a part d'arma llancívola contra el sistema- funcionen com a constatació i reflexió de l'indignant barra lliure de la que gaudeix l'status quo -llegiu govern, banca, mercats- amb l'excusa de la crisi. Retallades de drets, de llibertats, de salaris, de la dignitat humana del treballador... El domini de la por,  en definitiva. "Estem vivint la Tercera Guerra Mundial i és econòmica", engego. "Sí, i en alguna cosa hem avançat, perquè si no, tu i jo seríem allà a fora, amb un fusell en una trinxera. Ho patim a un altre nivell de crueltat, però és una lluita de poder on prevalen altres factors que també eren en les guerres, però més ocults", reflexiona.  Sense censuraQui l'hagi seguit sabrà que Sáez ha entrat en la tradició dels n

Llegir-ne més

La Barcelona de Juan Marsé

Un recorregut pels escenaris de les seves obres: des de ‘Últimas tardes con Teresa’ a ‘Caligrafía de los sueños’ Carlos Zanón proposa una travessia pels escenaris més emblemàtics del territori Marsé. Bars, carrers, ponts, esglésies i places on literatura i realitat es fonen a la magistral obra de l'escriptor més barceloní Església de les Ànimes "La vio salir de Las Ánimas con dos compañeros de su misma edad. Lucían polvo de reclinatorio en las rodillas y vestían igual". En el cinema, qualsevol poble té una comissaria, una cantina i una església. En l'obra de Marsé l'església és la de les Ànimes. Actualment es diu Església de Sant Miquel dels Sants. Estem al barri de Gràcia. D'aquí surt Rosita, la nena que l'inspector de Ronda del Guinardó ha de portar al Clínic perquè reconegui un cadàver. Però la Rosita té poques ganes de veure morts i molta feina per fer. El seu via crucis (amb reminiscències de La Ronda de Max Ophüls) la portarà fins al Cottolengo del Pare Alegre. Al costat, La Maya té un local amb aroma de torrefacte i problemes. Però també l'Església de les Ànimes és important a Si te dicen que caí. Javalollas, el nen Java, pateix una sobtada conversió religiosa en forma de nena, funció de pastorets i sexualitat adolescent. Tot això sorprèn els seus amics del carrer, que frisen per sentir les seves aventures. A l'última novel·la de Marsé, Caligrafía de los sueños, els personatges passen per davant de les Ànimes. Sembla que encara continua dempeus custodiant els secrets d

Llegir-ne més

La crisi d'ansietat de Juanjo Sáez

El dibuixant reuneix les seves vinyetes polítiques en un volum demolidor Juanjo Sáez mai no ha tingut pèls a la llengua. Però escoltar la conversa que mantinc amb ell arran de l'edició del seu nou llibre convertiria Paco Marhuenda -que ja de per sí té cara de nen- en la versió amb veu aflautada de la nena de El Exorcista. Crisis (de ansiedad ) compila les vinyetes que Sáez va publicar cada dia al diari Ara des del novembre del 2010 fins fa ben poc. I on posa el seu àcid naïf al servei de l'esquerra: les seves 320 pàgines -a part d'arma llancívola contra el sistema- funcionen com a constatació i reflexió de l'indignant barra lliure de la que gaudeix l'status quo -llegiu govern, banca, mercats- amb l'excusa de la crisi. Retallades de drets, de llibertats, de salaris, de la dignitat humana del treballador... El domini de la por,  en definitiva. "Estem vivint la Tercera Guerra Mundial i és econòmica", engego. "Sí, i en alguna cosa hem avançat, perquè si no, tu i jo seríem allà a fora, amb un fusell en una trinxera. Ho patim a un altre nivell de crueltat, però és una lluita de poder on prevalen altres factors que també eren en les guerres, però més ocults", reflexiona.  Sense censuraQui l'hagi seguit sabrà que Sáez ha entrat en la tradició dels ninotaires polítics d'una manera absolutment descarnada, on sorna i ràbia aparten les ganes de riure a coces. Tan en carn viva és el seu material actual que em sembla pertinent preguntar si l'Ara li ha demanat mai que suavitzés alguna vinye

Llegir-ne més

Atenció als nous llibres il·lustrats!

El Gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald Sospitosos milionaris com Jay Gatsby, flappers embolicades en el fum de les cigarretes com Daisy Buchanan, i una Nova York enfeinada en el seu babèlic ascens cap al regne dels cels. Fa poc els de Sexto Piso em van donar una alegria publicant els dibuixos pòstums de Baudelaire. I ara em surten amb una edició il·lustrada de la novel·la de Fitzgerald. Una delícia. Us presentem una selecció dels últims llibres il·lustrats que no us deixarà indiferents. No sabreu si llegir-los, o emmarcar-los com si fossin obres d'art. La cápsula del tiempo, de Miqui Otero Nova proesa dels de Blackie Books. Sou en una estació de metro. De fons, el ridícul “està totalment prohibit baixar a la zona de vies”. I, merda!, hi ha un mòbil dringant als rails. Què feu? Si desobeïu les proscripcions, passeu a la pàgina 105. Si deixeu que el telèfon mori aixafat, a la 158. Coincideixo amb Miqui Otero: el 5 de gener és el més semblant al Desembarcament de Normandia que s’hagi vist. Disseny, d'Ewa Solarz Utilitzeu un espremedor de Philippe Starck o un dels xinos, el suc de taronja us farà sempre el mateix gust. Però no m’obligueu a dir quin prefereixo. I més ara, que amb l’ocurrent catàleg de disseny de Coco Books m’he fet tot un erudit en el tema. Sabíeu que Starck va crear la patent mentre menjava pop ruixat amb llimona? Cultura general, camarades. Las crónicas de Wildwood, de Colin Meloy Colin Meloy, lletrista i cantant dels Decemberists, té un fill de gairebé set anys

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments